La Nostra Terra
Revista mensual de literatura i ciències
Memoria Civil, núm. 3, Baleares, 19 enero 1986
Gabriel Janer Manila
L'Associació per la Cultura de Mallorca publicà al llarg de la seva existència (1923-1936) tres publicacions periòdiques en llengua catalana. Els Quaderns mensuals (maig 1923 - desembre 1925), L'Almanac de les Lletres (1921-1936), que ja existia abans que fos fundada l'Associació, la qual se'n féu càrrec a partir del 1923, i La Nostra Terra (gener de 1928 - juliol de 1936), revista mensual de literatura, arts i ciéncies que fundà i dirigí durant alguns mesos l'advocat Francesc Vidal i Burdils, substituït, després, per Antoni Salvà i Ripoll, i que representà les inquietuds i els interessos de l'esmentada Associació.
Hom ha escrit repetidament que La Nostra Terra por considerarse el portaveu de l'Escola Mallorquina de poesia, aquell conjunt de poetes mallorquins que produïren la seva obra entre 1900 i 1950, caracterirtzats per la veneració cap a l'obra de Costa i Alcover, que tingueren pels seus mestres, per la serenor i l'equilibri, per la perfecció formal, la musicalitat del seus versos i pel sentiment del paisatge. Jaume Vidal Alcover els ha definit, aquells poetes de l'"Escola", amb aquestes paraules: Eren poetes inscrits de ple -i de manera molt més evident, Ferrà- en el ja vigent noucentisme: autors, doncs, d'obra ben feta, més inclinats a tractar temes externs, en una poesia distanciada que no a expressar-se en més o meyns impúdics lirismes. Tenien tots un bon sentit de la forma literària: les estrofes que componien eren impecables, no es permetien rimes falses, accentuaven bé els seus versos. De dues coses, sobretot, se'n feien un credo: de la musicalitat del vers i de les limitacions imposades per aquell sisè sentit -tan difícil d'utilitzar i de jutjar-ne les realitzacions!- que és el bon gust (Sintesi d'història de la Literatura Catalana, V. II La Magrana. Barcelona, 1980, Pàg. 104)
|
|
 |
Col·laboradors i contingut
De fet, és cert que en les seves pàgines hi trobam els noms dels poetes de l'"Escola": Guillem Colom, Llorenç Riber, Joan Pons i Marquès, Maria Antònia Salvà, Miquel Ferrà, Miquel Forteza, àdhuc el de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i el de Miquel Àngel Colomar, però al costat d'aquests també hi aparexien els noms d'altres escriptors: assagistes, pedagogs, comentaristes d'art o de cinema que d'alguna manera s'identificaren amb l'esperit amb l'esperit i amb l'ideari de l'"Associacio": Josep Sureda i Blanes, Joan Capó, Llorenç M. Duran, Antoni Pons, Joan I. Valentí, Guillem Forteza, Francesc de Sales Aguiló, etc. Però estigueren obertes a tots els horitzons -hi caberen un bon nombre d'escriptors del Principat de les tendències més diverses i no hi mancaren les traduccions d'autors estrangers, a vegades tan moderns com Le Corbusier o Ernest -Robert Curtius- i -contràriament al que alguna vegada s'ha afirmat- no menysprearen les noves promocions d'escriptors" (Cultura i vida a Mallorca, entre la guerra i la postguerra: 1930-1950, Publicacions de l'Abadia de Monserrat, Barcelona, 1978. Pàg. 67). Obertes a tots els horitzons, les seves portes: s'hi publicaren estudis sobre Kierkegaard i comentaris entorn als films d'Eisenstein i de Luis Buñuel. Dedicà números extraordinaris a Ramón Llull al centenari de la Reinaxença i al de Goethe. Josep Ma. Llompart que l'ha considerada continuadora de La Palma, La Revista Balear, El Museo Balear i Migjorn ha escrit que va viure dins l'atmosfera dels "feliços vint" prolongada -almenys a Mallorca. pels que algú ha anomenat "més feliços treinta". Una època pròspera per a l'illa, si més no, materialment: l'època del turisme escollit i encara no massa tumultuós. Aquell inici d'interès que a principis de segle sentia el món per Mallorca i Mallorca pel món, s'accentua ara i pren cos. Podríem fer una llista impressionant de grans personalitats que passen aleshores per casa nostra, i fins i tot hi viuen i en algus cas hi arrelen: David Herbert Lawrence, el Comte de Keyserling, William Butler Yeats, Gertrude Stein, Georges Bernanos, Francis de Miomandre, Robert Graves ... (...) Tanmateix, La Nostra Terra era una publicació excel·lent i, si tenim presents les circumstàncies de temps i de lloc on va néixer, poderm qualificar-la d'exemplar (La Literatura moderna a Mallorca, Moll, Palma de Mallorca, 1964. Pàg. 151-153)
|
|
| Autonomisme i catalanitat He dit abans que La Nostra Terra representà les inquietuds i els interessos de l'Associacio per la Cultura de Mallorca, Es tracta ara de veure quins foren aquests interessos: Tractaren de revitalitzar la cultura i la llengua autòctona de fomentar el desvetllament del poble, promocionaren l'aprentatge del català, varen promoure les idees autonomistes i constituïren, el 1931, una comissió encarregada de redactar un Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia que no arribà, tanmateix, a bon port, Una de les característiques que marcà i definí fonamentalment La Nostra Terra va esser la seva catalanitat. En diverses ocasions tractà de precisar quina orientació considerava que havien de prendre les relacions de Mallorca amb Catalunya. El 1932, Miquel Ferrà s'ocupava de la qüestió amb aquestes paraules: Entre les mil nicieses que, de tot temps, ha fet circular per Palma el felisteisme provincià anti-catalanista, figura aquesta que Barcelona pretén absorbir-nos. En realitat Barcelona -Catalunya- no preté res fora del self/governament, i aquesta és una de les seves manques: l'absència d'un ideal nacional que miri una mica enfora. Únicament alguns somniadors el tenen. En tot cas és per camins de llibertat que Catalunya i Mallorca han d'acostar-se. És la comunió en una mateixa vida espiritual, no la infeudació administrativa, allò que ens interessa, mentre desvetllem dins el nostre poble la consciència de la seva personalitat i de la Unitat de sang amb Catalunya ..." (La Nostra Terra. V (1932). Pàg. 347) Missatge als mallorquins i resposta No és estrany, doncs, que fos ben rebut el Missatge als mallorquins publicat en la primavera de 1936 i signat per intel·lectualos de Catalunya del camp de les lletres, de la ciència i de la política. Aquest manifest proclamava els llaços de germanor que uneixen Catalunya en tots els altres pobles de llengua catalana i convidava a Mallorca en el treball d'intensificar aquells llaços, de difondre intel·ligentment les manifestacions més significatives de la vida espiritual. Per a La Nostra Terra el Missatge venia a afirmar la fraternitat essencial del pobles que parlen la mateixa llengua" (La Nostra Terra IX (1936) Pàg. 175) i esdevenia una invitació a intensificar les col·laboracions i intercanvis culturals que s'havien iniciat d'ençà de la Reinaxença. L'Associació per a la Cultura de Mallorca s'ecarregà de preparar un text que donàs respota al Missatge dels Catalans, un text, segons Massot i Muntaner, moderat i que es mantenia en un àmbit purament cultural, i que firamren cent cinquanta persones significades de la vida cultural mallorquina i en el que es reafirmava la voluntat de Mallorca de gravitar en l'òrbita que li assenyalava la llengua, El número de La Nostra Terra del mes de juliol de 1936 ja no va aparèixer públicament. Algú a dir que varen haver de còrrer a destruir-lo als tallers mateixos on era imprès. Molts del homes que l'havien duit a terme foren perseguits, alguns afusellats i d'altres empresonats durant anys. La repressió fou dura. N'hi va haver que es varen desdir públicament, obligats per la por. Alguns manifestaren promptes la seva adhesió al nou règim. D'altres s'exiliaren. D'altres resistiren, i mantingueren ferma la voluntat inalterable de supervivència.
|
