|
(Palma 1899 - Bogotà 1956) Polític, científic i
escriptor. Llicenciat en ciències, per la Universitat de Barcelona el 1921.
Fundà amb
Andreu Crespí
el col·legi Cervantes de Palma, del qual fou director. Ocupà càrrecs
directius a l'Associació
per la Cultura de Mallorca, el 1924. Fou organitzador i habitual
conferenciant: destaca la conferència que donà a la
Casa del Poble de
Palma, el 24 de març de 1929, sobre
Biología social higiénica. Va esser professor ajudant d'història natural. El 1928 inicià la seva
col·laboració a la revista
La Nostra Terra i el
1930 ingressà en el
Partit
Republicà Federal, pel qual es presentà candidat per Palma a les
eleccions del 12 d'abril de 1931, però no sortí elegit. El mateix any es
proclamà la República i s'impugnaren les eleccions, al·legant anomalies. Es
nomenà una Comissió Gestora, de la qual va esser membre. Les eleccions es
repetiren i fou elegit regidor, i se'l féu tinent de batle. Realitzà una
gran activitat cultural i política durant tota la República, en què
destaquen els cursets de català que professava. Va esser membre fundador d'Acció
Republicana (1932) i d'Esquerra
Republicana Balear el 1934 i un dels redactors de l'Avantprojecte
d'Estatut d'Autonomia de 1931. Signà el
Manifest del Comitè de
relacions entre Catalunya i Mallorca. Quan esclatà la Revolució
d'octubre de 1934, va esser destituït del seu càrrec a l'Ajuntament de Palma
i se'l rehabilità l'any seguent. També signà la
Resposta al
missatge dels catalans, el maig de 1936. En l'aspecte professional, va
esser nomenat professor de l'Institut d'Inca (1933), càrrec que exercí fins
que esclatà la Guerra Civil. Quan això passà. es trobava a Barcelona, on
restà dedicat a l'ensenyament i el juliol de 1937 fou elegit president del
Consell Executiu d'Esquerra
Republicana Balear a Catalunya. Dirigí
Mallorca Nova, on publicà
una lloança a Mallorca, un poema contra la represió feixista i el manifest
Per Mallorca i per la Llibertat, arran de l'assassinat d'Emili
Darder. A principis de febrer de 1939, passà la frontera i fou breument
internat al camp de concentració d'Argelés sur Mer (França). Abans de
l'invasió de França, marxà a Amèrica. El 1940 s'establí a Colòmbia on muntà
una llibreria i es dedicà a l'ensenyança universitària de biologia. Publicà
diferents articles als
Quaderns de l'Exili
de Mèxic, preparà actes i
actuà de secretari del Patronat de Cultura Catalana. A Bogotà, publicà
Miquel dels Sants Oliver, poeta i humanista,
B. Rosselló Porcel,
català de Mallorca (1952) i
Cuatro cartas, cinco poetas.
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 1 pàgs. 41-42
| |

Francesc de Sales Aguiló i Emili Darder
als enderrocaments per a l'apertura del carrer Gilebert de Centelles |

1931. Francesc de Sales Aguiló,
Emili Darder, el
ministre del govern republicà
Lluís Nicolau
d'Olwer a l'acte d'entrega del castell de Bellver a la ciutat, a
l'esquerra de l'imatge
Francesc Julià. |
|
Francesc de Sales Aguiló
Memoria Civil, núm.
26, Baleares, 29 junio 1986
Antoni Nadal
|