(Sóller 1894 - Palma 1971) Escriptor, historiador i crític literari. Nét de Josep Lluis Pons Gallarza. Començà la carrera d'arquitectura, però l'abandonà i es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Amb Joan Estelrich dirigí (1917-18) La Veu de Mallorca. Posteriorment (1921-36), fou director de l'Almanac de les Lletres. El 1922, ingressà al cos facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs de l'Estat. S'instal·là (1922-29) a Tarragona com a arxiver d'Hisenda. Fundà (1923) el butlletí Associació per la Cultura de Mallorca, amb Guillem Colom Ferrà. El 1929, tornà a Mallorca i ocupà el càrrec d'arxiver-bibliotecari de la Diputació de Balears. Fou (1930-65) director de l'Arxiu Històric del Regne de Mallorca, on dugué a terme una important tasca de catalogació. En el terreny de la politica influí ideològicament sobre els grups autonomistes mallorquins. Milità (1917) en el Centre Regionalista de Mallorca i fou (1930) un dels fundadors del Centre Autonomista de Mallorca. El 1931, participà en la redacció de l'Avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Com a crític literari, dedicà especial atenció a l'Escola Mallorquina i, sobretot, a l'estudi de l'obra de Joan Alcover i de Costa i Llobera. El 1954, publicà Ideari de Joan Alcover. Quant a l'obra poètica, és autor de poemes, en especial de sonets, basats en l'elegia i el paisatge, però també humorísticas i satírics, caracteritzats per la contenció i l'equilibri. Tota la seva obra poètica i de crítica literària, històrica i artística aparegué a publicacions periòdiques com Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, i, en especial, La Nostra Terra. De vegades usava pseudònims com Fergus o J. Després de la seva mort, Miquel Batllori i Joan Baptista Bertran en publicaren part de l'obra ¡, en cinc volums: Brins a l'oratge. Versos d'abans d'ahir (1975), Crítica literaria I (1975), Crítica literaria II (1976), Història i política (1977) i Art i cultura (1978). Fou membre de l'Acadèmia d'Història, de l'Associació de Bones LLetres de Barcelona (1942) i de l'Institut d'Estudis Catalans, Fou president de la Societat Arqueològica Lul·liana (1937-71) i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma, vice-rector de l'Estudi General Lul·lià i magister de la Majoricensis Schola Lullística (BF/GEM)

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 13  pàg. 293-294

 

Joan Pons i Marques. Biografia

Memoria Civil, núm. 2, Baleares, 12 enero 1986

Gabriel Janer Manila

 

fideus

---