José Maria Conrado

Memoria Civil, núm. 5, Baleares, 2 febrero 1986

Llorenç Capellà

Els un esperaven de Gil Robles la decisió suficient com per reconduir la república cap a una dictadura. Els altres es limitaven a exigir-li mà ferma per tal d'apaivagar les tensions socials i desició infrangible a l'hora de restituir el pais els seus antics valors morals, culturals i polítics que s'havien diluït dins la conciència cívica del poble a partir d'aquell terratrèmol polític que suposà el 14 d'abril del trenta-u.

Monárquic convençut

Provinent de família monàrquica i monàrquic per convicció no dubtà a l'hora d'adherir-se a la CEDA de les files de Renovación. Més tard s'afilià a Falange i, un cop esclatada la guerra, s'allistà amb el grau de tinent jurídic a l'anomenat exèrcit nacional. En realitat -tot i que no deixà de recórrer cap dels esglaons emocionals de la dreta - José Maria Conrado era únic i exclusivament monàrquic, i allò que pretenia amb el seu esforç no era altra cosa més que propiciar el retorn d'Alfons XIII, el seu rei. Ho diu sense embuts en una carta adreçada a don Antonio Goicoechea, una vegada encetat el conflicte bèl·lic: La política de la CEDA, anterior, consiguió que siempre fuéramos pocos en Renovación, por esas razón y por la falta de auxilio económico de los más obligados y más pudientes no fue posible la permanencia de las milicias independientes, de las demás.  La orden de la Comandancia Militar disolviendo las organizaciones militarizadas que no fueran Falange o Requetes, hubiera dado con nosotros al traste si no hubiéramos previsto el caso y conservado el honor y el nombre uniéndonos a Falange,

Llicenciat en Dret, als 20 anys entrà a formar part de la Casa del Rei

A Mallorca casualment

La consecució dels seus ideals passava per la reinstauració de la monarquía. De fer tota la seva vida havía canviat aquell 14 d'abril del 31. Nascut a Madrid el quatre de juny de 1902 -casualment, cal dir-ho, ja que el seu pare, Santiago Conrado, exercia el càrrec de Governador de Toledo- no hauria recalat a Mallorca de no produir-se la victòria republicana, Llicenciat en Dret als vint anys, entrà a formar part de la Casa del Rei i va assistir, confús, a la sortida d'Espanya d'Alfons XIII.

Auster i religiós

Madrid, aleshores, esdevingué per a ell una ciutat externa i no trigà gaire a establir-se a Palma, atès que al cap i a la fi mallorquina era la seva esposa, Maria Magdalena de Villalonga i Cotoner, amb la qual s'havia casat l'any vint-i-set. Home de constums austers i força religiós, com ho prova el fet que oís missa i combregàs diàriament, es retirà de la política activa tot just acabada la guerra. Renovación Española i la CEDA havien desaparegut com a formacions polítiques. Quedava, legalitzada Falange.

José Maria Conrado morí fidel als seus ideals monàrquics el 7 de juliol de 1965.