(La Rambla, Còrdova, 1864 - Madrid, 1949), Polític espanyol, fou President del govern Espanyol (1933-1933), (1933-1934) i (1934-1935) durant la Segona República

Fill d'un veterinari militar, amb el temps, i ja bastant gran, es va llicenciar en Dret, sembla ser que per influències i amistats. Seguidor de Ruiz Zorrilla, va militar des de jove en el republicanisme radical. Va practicar un estil periodístic demagògic i agressiu en les diverses publicacions que va dirigir (El País, El Progreso, La Publicidad , El Intransigente i El Radical).

Es mudà a Barcelona, on va ser nomenat director del diari La Publicidad. Les campanyes del seu diari van produir disturbis de caràcter antimilitarista i anticatalanista, contrarestats per fortes reaccions d'altres sectors oposats.

El seu discurs populista i anticlerical, així com la intervenció en diverses campanyes contra els governs de la Restauració, el van fer guanyar el sobrenom de l'Emperador del Paral·lel  per la popularitat i influència que tenia en els medis obrers de Barcelona, que van acabar constituint la base d'un electorat fidel. Va ser triat diputat per primera vegada el 1901; i de nou el 1903 i 1905, en les candidatures de la Unión Republicana que havia contribuït a formar juntament amb Nicolás Salmerón. L'adhesió d'aquest cap a la coalició Solidaritat Catalana el 1906, va dur Lerroux a separar-se'n i a formar el Partido Republicano Radical (1908) i a encapçalar la lluita contra el creixent nacionalisme català.

Va haver d'exiliar-se en diverses ocasions, primer per a escapar-se de la condemna dictada per un dels seus articles (1907) i més tard fugint de la repressió governamental per la Setmana Tràgica de Barcelona (1909). De tornada a Espanya, va acceptar entrar en la Conjunció Republicà-Socialista, amb la qual va tornar a ser diputat en 1910. Des de llavors es va veure embolicat en una sèrie d'escàndols que el van allunyar del seu electorat barceloní, entre acusacions de corrupció, fins al punt que va haver de canviar de districte i presentar-se per Còrdova en 1914.

Sota la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930), el seu partit es va veure afeblit per l'escissió dels Radical-Socialistes de Marcel·lí Domingo (1929). No obstant això, va continuar en la política activa, en la qual participà en el Pacte de Sant Sebastià, comitè revolucionari que va preparar l'enderrocament d'Alfons XIII i la proclamació de la Segona República Espanyola el 1931.

Govern republicà, novembre 1931: Francisco Largo Caballero, Álvaro de Albornoz, Santiago Casares Quiroga, Alejandro Lerroux, Manuel Azaña, Fernando de los Rios, drets: Indalecio Prieto, José Giral, Marcelino Domingo, Diego Martínez Barrio i Lluís Nicolau d'Olwer.

Sota el règim republicà, va ocupar un paper polític de primera fila. Va formar part de la coalició d'esquerres que va sostenir les reformes del govern de Manuel Azaña durant el primer bienni (1931-33), en el qual va participar personalment com a ministre d'Estat (1931). Però va anar derivant cap a postures de dretes que el van acostar a l'oposició. El 1933-36 passà a formar part de la majoria conservadora que va accedir al poder; va ser tres vegades president del govern entre 1933 i 1935 i va ocupar carteres ministerials tan destacades com la de Guerra (1934) i la d'Estat (1935).

Miting d'Alexandre Lerroux, al fons Joan March Ordines

Després de destacar-se en la repressió de l'intent de revolució obrera de 1934, va quedar de nou desacreditat davant l'opinió pública per l'escàndol de l'estraperlo, un cas de corrupció lligat al negoci del joc, que arribà a trencar la seva aliança amb la dreta i a deteriorar fins i tot la seva posició dintre del partit.

En les eleccions de 1936 ni tan sols va sortir escollit diputat i, quan aquell mateix any va esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-39), va fugir a Portugal. Va retornar a Espanya el 1947. Va morir a Lisboa als 85 anys d'edat, voluntàriament expatriat, després d'haver arribat a adherir-se a l'alçament militar de l'any 1936.

El 6 de desembre del 2005 amb motiu del dia de la Constitució Espanyola, se li va reconèixer en el seu poble natal, La Rambla (Còrdova), la seva aportació a la construcció del primer institut de secundària de la comarca, d'una ronda de circumval·lació i el projecte, tot i que frustrat, de dur-hi el tren.

 

Col·laboradors de la Viquipèdia. Alejandro Lerroux García . Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2007. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alejandro_Lerroux_Garc%C3%ADa&oldid=1068348>.