|
|
El Mur de la Memòria |
|
|
Text de l’escriptor Llorenç Capellà per anar al projecte “Mur de la Memòria” L a Guerra Civil (1936-1939) va iniciar-se a Mallorca la matinada de dia 19 de juliol de 1936, amb un Cop d’Estat protagonitzat per l’exèrcit amb la col·laboració dels partits de dreta, especialment de Falange, i l’aquiescència de l’Església. Els sediciosos, d’ideologia conservadora i totalitària d’inspiració feixista, emfatitzaren en el seu ideari l’exaltació de la unitat d’Espanya, l’esperit de croada i la uniformització lingüística i cultural. El pronunciament tenia l’objectiu d’enderrocar el govern de la República, suprimir les llibertats públiques, il·legalitzar els partits d’esquerra i els sindicats, i paralitzar l’associacionisme amb la clausura dels centres recreatius, formatius i culturals. Aquestes accions, que es portaren a la pràctica amb l’ús de la força, es complementaren amb la detenció de milers de persones, un nombre important de les quals varen ésser assassinades o condemnades a mort després d’ésser jutjades en una pantomima de consell de guerra.
Mallorca va convertir-se, l’illa sencera, en un cementiri. La repressió no va adreçar-se contra uns col·lectius concrets, sinó que va acarnissar-se en persones de condició social i intel·lectual ben diferents. En aquest indret moriren obrers, camperols, professionals liberals, pedagogs, estudiants. I va marcir-s’hi la joventut. La millor joventut de cada col·lectiu. Tots ells moriren durant el període bèl·lic i fins que l’eco dels trets es va espaiar en una postguerra llarga i inacabable.
A Mallorca varen ésser assassinades més de mil persones per les seves idees. La Dictadura sorgida de la victòria militar (1936-1975) va consolidar un Estat basat en la repressió de les llibertats. I el silenci o l’oblit, l’oblit i el silenci, va ésser la llosa que va cobrir sang i vida, històries i biografies. Pretengueren matar l’ànima d’un poble. Inútilment. El pensament d’aquells homes i d’aquelles dones és i serà una proposta de futur. Llorenç Capellà El mur contra la memòria |
|
|
Entre demòcrates no
polemitzam pel Mur de la Memòria. És
imprescindible per rentar els crims dels
avantpassats i els nostres propis, per no
haver estat ferms amb l'exigència de justícia.
Al marge que no tothom és demòcrata, n'hi ha
que, pel fet de tenir parents entre els
assassins, parlar de memòria històrica els fa
picor. D'altres, són covards i es diuen
prudents. Parlem clar: benvinguda la
iniciativa de Cort i el text de Llorenç
Capellà, que és perfecte. Diari de Balears 08/03/2011 |
|
Memòria imperible als represaliats
Totes les societats democràtiques del planeta han honorat els qui oferiren la vida en defensa de la llibertatEl projecte del Mur de la memòria com a homenatge al batle Emili Dardesr i als més de 1.500 represaliats per la dictadura a Mallorca s'ha de convertir en un símbol d'estima a la llibertat per sobre d'ideologies polítiques, interessos de grup i objectius conjunturals. Totes les societats democràtiques d'arreu del planeta han erigit monuments als qui oferiren la vida com a exemple perquè els valors fonamentals es poguessin mantenir imperibles. La nostra societat no n'ha de ser l'excepció. Ja és vergonyós que aquest monument arribi més de tres dècades després de la recuperació del sistema de llibertats, però encara ho és més que aquesta iniciativa no susciti, des del primer moment, una onada de solidaritat de tots els segments socials. És ver que la Guerra Civil de 1936 encara desperta passions i és un trauma col·lectiu que no s'ha curat mai del tot. En qualsevol cas, la manera millor d'aconseguir-ho és no amagar el cap davall l'ala i honorar tots els demòcrates. Només així es pot mirar cap al futur. Editorial 25/02/2011 |
|
Comunicat de Memòria de Mallorca
Davant l'absurt i enganyós qüestionament expressat a dos mitjans de comunicació sobre el text que l'Associació Memòria de Mallorca (MdM) ha incorporat al projecte "Mur de la Memòria" presentat a l'Ajuntament de Palma, així com també respectes dels elements que el projecte conté, volem manifestar:
El text citat correspon a un dels elements que MdM incorpora al projecte del Memorial per a situar-lo històricament junt a les més de 1500 persones assassinades i/o desaparegudes que s’hi exposen, incloses les exterminades als camps nazis, víctimes totes elles de la repressió feixista relacionades amb Mallorca que no han estat mai reconegudes, i a un dels indrets més representatius de la repressió franquista, com és el Cementiri Municipal de Palma. Víctimes desaparegudes físicament i socialment de la nostra comunitat, moltes d’elles encara sense conèixer el lloc on foren enterrades i assassinades, sense que les seves famílies tinguin un espai digne per recordar-les públicament.
MdM va demanar el text a l’escriptor Llorenç Capellà pel seu extens treball amb la investigació i recerca de la identitat de les víctimes a Mallorca i pel seu compromís amb els principis que la nostra Associació defensa : Veritat, Justícia i Reparació.
És un text breu, de caire històric, per posar a un panell explicatiu, i per tant amb un espai limitat, degudament documentat i que s’ajusta escrupolosament a la veritat sobre la repressió franquista a Mallorca.
El Mur de la Memòria fou aprovat a la darrera assemblea anual de socis celebrada el passat mes de febrer. Conté un projecte arquitectònic amb els següents elements: dues plaques amb dos textos circumscrits a l’àmbit de Mallorca, un de caire històric i l’altre de caire més sentimental com a reconeixement al patiment dels familiars de les víctimes, un conjunt escultòric (una de les escultures feta pels mateixos familiars), bancs, il·luminació, enjardinament i planxes de ferro amb els noms de les víctimes procedents d’una rigorosa investigació, molt dificultosa, que ha aportat a dia d’avui 1570 víctimes de la repressió franquista relacionades amb Mallorca, no sols durant els tres anys de guerra, sinó també durant la dictadura franquista. La nostra intenció és publicar aquest estudi amb més informació sobre les víctimes una vagada finalitzat amb els motius i significat del que representa el Mur de la Memòria.
Totes les persones que han treballat en el projecte de MdM ho han fet des del voluntariat, tant per l’organització i coordinació d’aquest, com per les tasques concretes dels arquitectes, historiadors, investigadors, escultors i escriptors.
Finalment, volem expressar la nostra més ferma voluntat de seguir treballant per preservar de l’oblit la memòria col·lectiva i per evitar tesis revisionistes o negacionistes respecte dels crims i abusos greus comesos a Mallorca durant la guerra i el regim franquista, reforçant el dret a conèixer la veritat i el deure a no oblidar com a patrimoni de les actuals i futures generacions i com a advertència del que mai més ha de tornar a passar.
Memòria de Mallorca.
Març 2011
Adhesió de l’escriptor Miquel López Crespí al text escrit per l’escriptor Llorenç Capellà per anar al projecte “Mur de la Memòria”.
Davant els atacs del diari El Mundo i altres mitjans de comunicació al text de Llorenç Capellà vull expressar públicament el meu suport al magnífic text redactat a petició de la nostra Associació –Memòria de Mallorca-, un escrit fet per servar la memòria de les més de 1500 persones assassinades i/o desaparegudes per la repressió feixista. Una repressió i uns assassinats protagonitzats per l’exèrcit amb la col·laboració dels partits de la dreta, especialment de Falange Española amb el consentiment de l’Església catòlica.
Només una transició feta d’esquena al poble, amb pactes secrets entre els hereus del franquisme i una esquerra amnèsica ha fet possible que avui dia encara pugui qüestionar-se els crims de la dreta, del feixisme i l’exèrcit del general Franco. Com diu l text de Llorenç Capellà: “Mallorca va convertir-se, l’illa sencera, en un cementiri”. La covardia de l’esquerra oficial ha fet que fins ara no es pugui fer feina a fons en la tasca de recuperació de la nostra memòria històrica per a poder retre l’homenatge que pertoca a tots els nostres morts. Cal recordar que encara no sabem el lloc on foren enterrades moltes de les nostres víctimes, les més de 1500 persones assassinades pel feixisme. El text de Llorenç Capellà, molt breu i de caire històric, s’ha fet per posar a un panel explicatiu i pensam, talment com ha escrit Memòria de Mallorca, que s’ajusta perfectament a la veritat sobre la repressió franquista a Mallorca.
Signat a Palma, 8 de Març de 2011.
Miquel López Crespí
Justícia a les víctimes del feixisme
El Mur de la memòria al cementeri tindrà 1.569 noms de persones assassinades pels repressors. El projecte era “una assignatura pendent” i estarà llest d’aquí a tres mesos
Dècades després, el cementeri de Palma
recuperarà la memòria de les víctimes del feixisme. És una passa més per fer
justícia als represaliats d'una guerra que, encara ara, tenen negats molts
altres drets. Per això, "el memorial que avui -ahir- presentam era una
assignatura pendent", va reconèixer ahir la regidora de Cultura a Cort,
Nanda Ramon, durant la presentació del projecte del Mur de
la memòria.
Es tracta d'un conjunt escultòric dissenyat per un grup d'arquitectes, entre
els quals hi ha Josep Quetgles, que s'ubicarà al mateix lloc del cementeri
on el batle republicà, Emili Darder, fou assassinat. El mur
servirà per homenatjar els 1.569 mallorquins o persones vinculades a l'Illa
que varen ser torturats i assassinats pel feixisme. El projecte, que estarà
llest d'aquí a tres mesos, es va voler presentar ahir coincidint amb el 74è
aniversari de l'afusellament de Darder. "Durant dècades s'havia privat més
de 1.500 persones d'un espai perquè les famílies poguessin recordar-los", va
remarcar la regidora i presidenta de la Funerària, Begonya Sánchez.
A l'acte també hi era present, Maria Antònia Oliver,
presidenta de l'Associació per a la memòria històrica, l'entitat impulsora
d'aquesta iniciativa i que des de 2007 ha fet aquesta dificultosa recerca de
documentació. "Aquest lloc ha de ser una exposició permanent sobre la
repressió d'un poble, ha de servir per reflexionar que mai més no ha de
tornar a passar", va destacar Oliver. Alhora afegia: "Aquestes persones
tindran ara un nom, estaran totes juntes". El memorial estarà compost també
d'una sèrie d'escultures: una cadira de bronze, que vol simbolitzar "l'absència"
que deixaren aquestes persones entre els familiars, i una rèplica a escala
més petita del mural d'Andreu Pascual. Al costat, hi haurà una placa de
marbre amb un text de l'escriptor Llorenç capellà. El projecte, segons Ramon,
també preveu una altra intervenció a l'anomenada placeta de les Fosses, a
uns 100 metres d'on es produïren els afusellaments. Allà hi haurà una
escultura de bronze feta amb un munt de roba de les víctimes, que les
despullaven abans de ser assassinades. Les famílies cercaven la roba al
cementeri per aclarir si els parents havien estat executats. L'escultura
anirà acompanyada d'un text de la periodista Margalida Capellà
Diari de Balears
| Ciutat
Laura Morral |
25/02/2011
Les veus contra la memòria
Les darreres setmanes,
prèvies a la inauguració del Mur de la Memòria al
cementeri de Palma, lloc de tràgic record per les víctimes
del feixisme a Mallorca, han anat farcides d´articles,
privats o col·lectius, entrevistes i opinions per a tots
els gustos que coincideixen en un punt, el rebuig a la
recuperació de la memòria col·lectiva de la Guerra Civil i
la dictadura i a la construcció del primer memorial que
recollirà els noms de 1.600 demòcrates assassinats al
llarg de la guerra i la primera post guerra civil, tant a
la nostra illa com a la península. Aquest rebuig, sempre
escudat en un menyspreable paternalisme i en falses
ofertes de pseudo reconciliació entre assassins i
assassinats, s´enfunda en la infàmia de la tergiversació
dels fets històrics i la manipulació descarada per
recolzar els seus arguments i no passa de ser l´anormal
extensió en democràcia dels tòpics típics del feixisme
hispànic que durant quaranta anys van enverinar la ment i
l´ànima dels ciutadans i ciutadanes que, a força de
sentir-los a l´escola, aquella de que "la letra con sangre
entra", als famosos i infames "partes" de guerra i als
No-Do dictatorials, se´ls van arribar a creure com un
dogma de fe, que s´havien d´empassar tant si com no, per
que senzillament no hi havia una altra versió per
escoltar. Però aquesta campanya totalment organitzada pels
auto-anomenats "savis" i "amos" de la memòria de la guerra
civil i de la repressió a Mallorca i Balears, han
utilitzat i rejovenit aquells vells tòpics del feixisme i
el més descarat negacionisme per atacar de manera
despreciable un projecte del qual no en coneixen sinó el
que s´ha publicat als mitjans de comunicació, alguns dels
quals han tergiversat tant les informacions que no sabem
on acaba la ficció i comença el delicte. Mitges veritats
tals com la violència als dos fronts o mentides
manufacturades tan descarades com el "Plan Lenin" que van
dur a la mort a Emili Darder i els seus companys
d´infortuni al que, en poc temps, serà el seu particular
Mur pel record. Falsedats que investigadors poc sospitosos
de simpaties pro-Republicanes com ara Josep Massot i
Montaner han anat desmuntant al llarg de nombrosos i
seriosos treballs d´investigació, que deixen els arguments
anti memorial al nivell d´una tertúlia de cafè.
Però, per què molesta tant aquest mur? A qui pot molestar
un homenatge públic a uns homes i dones compromesos amb la
república i la democràcia, assassinats als camps
d´extermini locals de Porreres, Son Coletes o el mateix
cementeri de la capital balear, sense oblidar els camps de
la mort nazis de l´Europa de la segona guerra mundial? Per
què tant d´odi per a uns homes i dones, assassinats pel
mateix odi a la llibertat i la democràcia? La resposta pot
ser ampla i variada, però deixa entreveure tot un seguit
de lleialtats, encobertes, o no, amb un règim i un
dictador que va repartir excelsos beneficis i places de
funcionaris entre els seus acòlits, caballeros mutilados i
ex combatientes i que, pel que es veu, te una legió, mai
més ben dit, de seguidors i antics servidors que no dubten
en defensar l´honorabilitat de la "cruzada" d´extermini
ideològic republicà, amb un fervor que faria empegueir als
Serrano Suñer i Licinios de la Fuente del consejo de
ministros de torn de la dictadura feixista. Però, la
resposta pot ser més senzilla del que pareix. I l´opinió
de Memòria de Mallorca és que el Mur de la Memòria molesta
per l´atreviment. L´atreviment d´una part de la ciutadania
balear a dir alt i clar el que els van fer als seus pares
i mares, padrins i padrines. L´atreviment d´una part de la
societat a no callar més i de negar-se a amagar el cap
sota les pedres i les lloses del silenci imposat amb ma de
ferro i tir de fusell pel feixisme triomfant. L´atreviment
a fer públic el seu dolor i la seva tragèdia personal i
familiar en un conjunt memorialístic, ideat i projectat
per Memòria de Mallorca com homenatge a aquells
protopromotors de la democràcia d´aquesta Espanya ingrata
i negra, que no dubtà en ofegar en sang les ànsies i els
crits de llibertat i justícia social dels seus ciutadans i
ciutadanes. En definitiva, l´atreviment a no callar i que
no els facin callar més, com van silenciar els seus
avantpassats, i a dir públicament el nom dels assassins de
demòcrates i democràcies.
En definitiva, del que es tracta és de donar veu als que
no la van tenir, als qui els van prohibir amb la coacció
del terror i la por dir ben alt i fort el nom dels seus
màrtirs, aquells que amb el seu darrer alè van cridar alt
i fort que ni el silenci ni la força bruta els esborraria
de la història, tal i com va demanar en la seva darrera
lletra, una de les "trece Rosas Rojas": "Que mi nombre no
se borre en la historia". Per això i per més és aquest
memorial, per honorar la dignitat que els assassinats no
van perdre mai, com vergonya i dit acusador d´assassins i
còmplices necessaris de la dictadura que no dubten en fer
públiques les bondats dels seus progenitors feixistes, que
en altres democràcies no tan sols és impensable si no que
a més és delicte i motiu de rebuig social. Per això, per a
ells i per a tots els demòcrates és aquest memorial. Ni
més ni manco.
ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA
17/04/2011
El cementeri ja fa justicia als afusellats pel franquisme
Laura Morral |
13/05/2011 |
El Mur de la Memòria, al cementeri de Palma,
ja té col·locades des d'ahir les plaques amb els 1.560
noms de les persones que varen ser assassinades pel bàndol
franquista durant la Guerra Civil. L'Associació per a la
Recuperació de la Memòria Històrica de les Illes va fer un
petit acte de benvinguda a les víctimes, que per fi
tindran un lloc físic per poder ser recordats i honrats
pels seus famíliars. La presidenta de l'associació, Maria
Antònia Oliver, remarcà que l'entitat fa un recopilatori
bibliogràfic, que serà publicat, de la situació personal
que varen patir cadascuna d'aquestes persones. "No només
són noms, eren persones i mereixen que es recordi què els
va passar per fer justícia", remarcà Oliver.
El projecte, que era "una assignatura pendent",
s'està acabant de reconstruir; a més, la planxa de ferro,
de dotze metres de llargària i amb el nom d'aquestes
víctimes, ja està instal·lada davant el Mur de la Memòria.
Totes aquestes víctimes represaliades havien nascut a
Mallorca o bé tenien algun vincle amb l'Illa. Abans de
traslladar la planxa al cementeri, membres de l'associació
han fet un recorregut pels tres emplaçaments més simbòlics
de la repressió. Primer, han aturat el furgó davant la
casa on vivia l'exbatle republicà, Emili Darder, al final
de les Avingudes, i que va ser apropiada posteriorment per
la Prefectura Militar d'Aviació. El recorregut continuà
per Can Mir (on hi ha el cinema Augusta), uns antics
magatzems de fusta que varen ser habilitats com a presó
fins al 1942. Des d'allà s'organitzaven les sortides de
les víctimes que havien de ser afusellades.
El tercer emplaçament ha estat la biblioteca de Can Sales,
l'antiga presó de les dones. El recorregut acabà al
cementeri de Palma, on la presidenta de l'associació llegí
el text de la periodista Margalida Capellà, que estarà
esculpit a la placa de marbre blanc col·locada en
l'anomenada placeta de les Fosses, dins el mateix
cementeri, a 100 metres d'on es produïren els
afusellaments.
Així mateix, l'historiador de Porreres, Tomeu Garí,
llegí un segon text de l'escriptor Llorenç Capellà, que
serà en una placa de marbre blanc al costat del mur, en
homenatge a totes aquestes víctimes. Segons destacà
Oliver, el memorial estarà acabat i a punt d'inauguar-se
properament. La regidora assenyalà que, en aquests moments,
ja s'han fet totes les tasques de pavimentació: ahir es
col·locaren els noms, els enjardinaments i la il·luminació;
a més, també s'hi ha col·locat els bancs.
Per acabar l'adequació de tot aquest espai, només manca
posar la cadira de bronze feta a escala
real, que vol simbolitzar el lloc buit que les víctimes
deixaren en les seves famílies. L'escultura de bronze
representarà un munt de roba i pretén reproduir les
vestimentes de les víctimes -que, un cop assassinades,
eren despullades-. També s'hi posarà el marbre amb
l'escrit de Llorenç Capellà. "És un dret a la memòria, el
dret a ser recordats. La negació de la repressió fou un
dol retardat pel fet de no poder cercar les víctimes, ni
recuperar-ne els cossos, ni les ofrenes, ni tenir un espai
on honrar-les", va destacar Ramon.
“Ara ja tenim on recordar-los”
Inaugurat el Mur de la Memòria, ubicat al cementeri municipal de Palma, on es va retre homenatge a les 1.560 víctimes del cop d’Estat
Hi hagué un temps en què la boca no
era per parlar, sinó per callar.
Aquell temps, però, ja passà i els
hereus del republicanisme reteren
ahir un senzill homenatge, però ben
orgullós, als seus familiars. Prop
de 250 persones
anaren al cementeri municipal de
Palma, on s'inaugurà el Mur de la
Memòria. L'acte serví per recordar
les 1.560 víctimes del cop d'Estat a
Mallorca.
Els seus noms ja estan inscrits en
una gran placa d'acer, que restarà
per sempre a la paret contra la qual
afusellaren tants de republicans,
inclòs el llavors batle de Palma,
Emili Darder. Maria
Antònia Oliver, en representació de
l'entitat Memòria de Mallorca, va
llegir un intens manifest en el qual
va qualificar el Mur com "un acte de
justícia". Segons Oliver, les
víctimes del cop d'Estat "encara no
eren persones, perquè els familiars
no teníem un lloc on anar a
recordar-los". A més, va afegir: "Tanmateix,
ara ja tenim on fer-ho".
L'escriptor i col·laborador de
dbalears Llorenç Capellà
també llançà unes paraules de combat:
"Els mataren a ells, però no les
seves idees. Ni ho feren, ni ho
faran". Capellà, així mateix,
engrescà els presents a mantenir
vives aquestes idees. "És la nostra
responsabilitat", assegurà davant un
públic majoritàriament gran,
familiars de primer grau de les
víctimes del feixisme. Entre ells hi
eren les filles del batle republicà
de Montuïri, Joan Mas.
A més, hi comparegué un grup de
ciutadans arribats des de Catalunya,
familiars dels soldats que
intentaren reconquerir Mallorca de
la mà del capità Bayo. Això no
obstant, també hi assistiren joves,
molts de joves, com ara alguns
sindicalistes de la CNT, amb el
portaveu, David Fernández, al
capdavant; Lara Gelabert,
jove historiadora que col·labora en
l'obertura de fosses comunes a
Mallorca, a més dels xeremiers Pau i
Càndid, els quals acompanyaren
l'acte amb els seus sons.
Qui també posà una nota musical a
l'esdeveniment fou el Grup de Cambra
del Cor i l'Orquestra de Joves
Intèrprets dels Països Catalans.
Aquests darrers hi interpretaren el
Cant dels ocells. La veterana
historiadora Margalida
Capellà, a més, oferí unes
paraules explicatives sobre els
foscos dies de juliol del 36. I en
parlà més gent, com la consellera
d'Afers Socials, Fina Santiago. Tot
i que la seva Conselleria comprometé
uns doblers per donar suport a
l'obertura de fosses, l'arribada del
PP ho posa en risc.
Finalment, la regidora de Cultura,
Nanda Ramon, recordà unes paraules
de l'antic regidor republicà de
Palma
Francesc Salas Aguiló: "La
victòria és mantenir vives les
idees".
Llavors, ja han guanyat.
Diari de Balears 29/05/2011