|
Els
Jinetes de Alcalá foren 29 oficials de Cavalleria adscrits al
regiment de Villarobledo, destinat a Alcalá de Henares. El
Govern va aprofitar uns incidents entre soldats i paisans per
netejar la sala de banderes de conspiradors, una excusa força
usual aleshores. Era l'any 1935. De manera que entre els dies 24
i 27 de juny arribaren a Palma, dividits en quatre grups, i
foren reclosos en el fort de Sant Carles. Tanmateix la caserna
d'Alcalá va continuar essent un West Point en petit i l'any
següent, el maig de 1936, el Ministeri de la Guerra va optar per
disgregar-ne les unitats: el regiment de Villarrobledo va ésser
enviat a Palència i, el de Calatrava, a Salamanca. Mentrestant,
els 29 arrestats a les Illetes no havien deixat de conspirar i
sostingueren una relació coral amb el
Marquès de
Zayas. De fet, Falange
els va prendre sota la seva tutela i va fer d'enllaç entre ells
i la cúpula militar de les Illes.
A posta, la matinada del 19 de juliol, en abandonar la cel·la,
ja sabien quin pa es donava en el carrer. De bell antuvi,
participaren de manera entusiàstica en l'ocupació dels edificis
públics i en el segretament de la democràcia i, més endavant, en
accions de repressió. La seva intervenció, per tant, té molt poc
d'heroica. Cal recordar que la població estava indefensa? El
governador civil,
Antonio
Espina, s'havia negat a lliurar armes als sindicats i, molt
probablement, aquesta decisió va canviar el curs de la història.
Les referències continuades que s'han fet a la Mallorca pacífica
amb sang de xai se sustenten en un tòpic més alt que els Set
Pisos. Els aldarulls de l'any divuit, amb tramvies bolcats i
barricades en els carrers, suggereixen una altra cosa.
O, si tant voleu, reparem en el mateix trenta-sis: un dia de
febrer, després de les eleccions, el tinent Pujolà, de la
Guàrdia d'Assalt, va haver de fer-se fort un seguit d'hores dins
l'Ajuntament, perquè els escamots obrers que s'havien ensenyorit
de Cort pretenien linxar-lo. Si
Espina
hagués lliurat a la
Casa del Poble les armes que
Ferretjans i
Garcias
li reclamaren amb insistència, l'Illa no hauria caigut tan
fàcilment a mans dels facciosos. O la insurrecció s'hauria
avortat, perquè els sis-cents passatgers que salparen del moll
de Palma, la nit del divuit de juliol, i que no pogueren
desembarcar a Barcelona, probablement, cas de saber que es
lluitava en els carrers de Palma, s'haurien unit a la lluita. I
tampoc no hauria estat baldera la resistència de Manacor, de
Sóller, de sa Pobla o de Pollença.
Espina, a l'hora de prendre partit, va témer més els obrers que
el colpistes i per culpa seva (culpa condicionada per la
prudència, per la por) milers de ciutadans varen ésser detinguts
i molts d'ells assassinats sense possibilitat de defensar-se.
Els Jinetes de
Alcalá es passejaren pels carrers adolorits empunyant les
pistoles. Eren colpistes: robaven llibertat, dignitat, vida. El
dinou de juliol, diumenge, prop de les set del matí, tres
oficials de l'exèrcit irromperen en el despatx d'Antonio Espina.
Dels tres, dos eren Jinetes de Alcalá. I un d'ells, el tinent
Lizasoain Muguiro, va posar-li la pistola al pit i li va
comunicar que quedava destituït i detingut. Lizasoain acabava de
cometre un acte il·lícit, el més repugnant de tots els que es
poden cometre contra els drets de la ciutadania.
Tanmateix, tant ell com els altres Jinetes varen ésser
considerats herois, i l'any quaranta-tres, amb el món sota la
bota feixista -Alemanya avançava Europa endins i a Espanya
afusellaven gent a dojo-, Cort va decidir homenatjar els Jinetes
posant el seu nom (Jinetes de Alcalá!) i aixecant un monòlit a
la plaça de la Porta de Santa Catalina. Ben segur que les
autoritats feren vots perquè aquell homenatge fos per sempre.
Però els feren perquè estaven convençuts que el feixisme
encetava una era nova. Mai de mai, no s'hauria imaginat Jordi
Dezcallar Montis, el batlle d'aleshores, que gairebé setanta
anys després un consistori amb predomini socialista faria mans i
mànigues per preservar el seu llegat.
Reproduït de
DIARI DE BALEARS 25/05/2009
El regidor d’Infraestructures, Francisco Donate, diu que els
veïns de la porta de Santa Catalina ho volen preservar
Les obres de la plaça de la porta de Santa Catalina no
esborraran la petja feixista que hi deixaren els Jinetes de
Alcalá. L'edil d'Infraestructures de l'Ajuntament de Palma, Francisco
Donate,
confirmà ahir que l'obeslic erigit en nom dels oficials de
Cavalleria no es retirarà, "perquè així ho volen els veïns
de la barriada". Segons el regidor, la font amb el monument
serà embellida i es mantindrà tal com està. "Avui, la font
és plena de ciment. El projecte preveu buidar-la i
instal·lar-hi brolladors d'aigua", indicà Donate. La decisió
de conservar el monòlit en record dels vint-i-nou oficials
de Cavalleria anomenats els Jinetes de Alcalá es contradiu
amb la iniciativa del mateix Consistori de fer complir la
Llei de memòria històrica i llevar dels carrers les
reminiscències franquistes que encara hi ha a Ciutat.
L'escriptor Miquel Ferrà i Martorell confirmà ahir que
aquest obelisc s'erigí en honor del grup conegut com Jinetes
de Alcalá que col·laborà amb la trama colpista prèvia al 19
de juliol de 1936 i que, després, col·laborà amb el Moviment.
"Foren tractats com si fossin cids campeadors i així ho
deixava palès la placa que s'hi col·locà", explicà Ferrà,
per afegir que el el símbol feixista s'instal·là a la porta
de Santa Catalina sense
cap motiu especial. "No hi ha cap classe de relació entre
aquest lloc i els Jinetes". Els diaris de l'època recorden
que el 16 de juny de 1943 es va retre "homenatge a aquells
valents" i se'ls dedicà "un obelisc que perpetuï la memòria
dels seus fets a Mallorca quan esclatà el Moviment
Nacional". La placa que narrava la "gesta franquista" va ser
retirada, però l'obelisc en honor seu encara es manté dret,
al cap de més de seixanta anys.
|
|
|