El
Partit
Republicà d'Esquerra (també conegut com a Partit Català d'Esquerra)
fou un
partit polític català format el juny del 1935 pels
grups catalans de la
Izquierda Republicana, creada per l'abril del 1934 de la
fusió d'Acción
Republicana de
Manuel Azaña, els radicals socialistes de
Marcel·lí Domingo i Sanjuán i l'ORGA
de
Santiago Casares Quiroga. El seu comitè executiu era format per
Faustí Ballvè Pellicer i
Eduard Albors (del
Partit Català d'Acció Republicana) i per
Brauli Solsona,
Ramon Noguer i Comet i
Ramon Nogués i Biset (dels radicals socialistes). Presentà tres
candidats (Domingo, Nogués i Bizet, i Ballvé) en el
Front d'Esquerres a les eleccions de febrer del 1936 que
resultaren elegits diputats. A l'exili, formaren part del
Consell Nacional de la Democràcia Catalana amb altres partits catalans.
És un partit de
caire laic i republicà que encara es manté existent com a membré d'Izquierda Republicana. Els seus dirigents van marxar a l'exili i no fou
novament legalitzat fins el 1977. El 1986
formarà part de la coalició Izquierda Unida fins el 2002, quan
decidí participar a les eleccions en solitari. A les eleccions municipals
del 2007 va obtenir un miler de vots.