|
Destitució dels caps militars Memoria Civil, núm. 23, Baleares, 8 junio 1986 Sebastià Serra L'anàlisi de l'actuació de la jerarquia militar a Mallorca del 19 de juliol fins al 18 de setembre és de gran complexitat i amb un conjunt de contradiccions que cal esbrinar a partir d'un conjunt d'aspectes que van des de les ideologies, el matissos i talant dels distints sector autoritaris, la influència directa dels italians, el personalismes ... Un punt de partida bàsic per aquest tipus d'estudi és el coneixement de la documentació militar, cosa que és ja possible en part per l'obra publicada per Miquel Durán Pastor i per la publicada per Josep Massot i Mutaner. Anam a analitzar breument els fets començant per un document prou significatiu del 9 d'octubre del 1936 que recolleix el llibre de Durán i que fa referència a l'ordre de Franco al Comandant Militar de Les Illes Balears, coronel Trinidad Benjumeda del Rey, que ocupava el càrrec des de dia 20 de setembre, després de que García Ruiz hagués substituit a Díaz de Freijó el 18 de setembre. El document del dia 9 d'octubre de 1936 en forma de telegrama oficial xifrat del general Franco, entre d'altres coses, diu: "Tengo noticias de haber existido gravísima cobardía en conducta Coronel Díaz de Freijó, Comandante Militar, Jefe de Estado Mayor Garrido de Oro, Comandante Clar, Capitán Sanhiz y otros, y haber sido desobedecidas mis órdenes movilización y organización fuerzas esa isla. (...) Reúna todos los telegramas que dirigí a Comandante Militar con órdenes movilización total y preparación defensiva de la Isla, forme juicio sumarísimo al Coronel Comandante Militar, Jefe de Estado Mayor que incumplieron mis órdenes (...) Propóngame separación de mandos y detención todo Jefe u oficial tibio en la defensa de su Patria (...) Salud de la Patria exige de todos sacrificios y constituye grave delito la debilidad que puso en trance de pérdida ese archipiélago". Document número 670 de l'obra de Miquel Durán Pastor, 1936 en Mallorca. La contestació del Comandant Militar Coronel Benjumeda a Franco és va donar el dia 10 d'octubre del 36, assegurant que començaven els sumaris contra Díaz de Freijó. "y componentes mando por incumplimiento órdenes V.E. y actuación durante Movimiento Nacional". El Consell de Guerra és va celebrar amb tota celeritat la primera quinzena de desembre de 1936, i a més dels mandos citats s'ha d'afegir a Ramos Unamuno, que havia estat president de la Diputació a partir del 19 de juliol, i atesa la seva graduació de Coronel d'Infanteria va passar a ser Governador Militar i Cap d'Operacions fins el 30 d'agost, en que va esser substituït per García Ruiz. Acusacions Les acusacions que es feren contra aquest grup d'oficials foren diverses i bàsicament s'ha de parlar de delictes de "neglicencia y desorganización en el Mando", així com per haver permés la sortida de dos submarins i un hidroavió del Port de Palma a aquells moments. Segons la versió del Coronel d'Aviació i historiador militar Ramón Salas Larrazabal: "Los nacionales fueron duros con los Jefes derrotistas y los coroneles Díaz de Freijóo y Ramos Unamuno fueron retirados del servicio por decreto número 135 (B.O.E, de 26 de diciembre), para ser más tarde encarcelados, procesados y condenados. El coronel Aurelio Díaz de Freijóo Durán fue sentenciado a doce años de prisión y el coronel Emilio Ramos Unamuno, a diez años; también fueron expulsados del Ejército el teniente-coronel Garrido de Oro, cuyo hermano, Coronel de Infantería, era Comandante Militar de Barcelona con los gubernamentales, el comandante José Clar Pujol y el capitán Francisco Sanchis Candela, todos ellos del Cuerpo de Estado Mayor, y se retiró del Ejército al teniente Coronel de Infantería Pedro Llompart Ramis, que mandó una de las columnas que se opusieron al desembarco". Una de les acussacions del Consell de Guerra que va quedar una mica en l'aire era l'incumpliment de les ordres de Franco per part de les autoritats militars de Mallorca i, en definitiva, la possibilitat del delicte de traició. Així com sembla eixegerada l'afirmació de Arconovaldo Bonaccorsi (més conegut com a Compte Rossi) de que Freijó pactava la rendició. El que sí és desprén amb clarividència de l'anomenament de dia 19 de juliol de Díaz de Freijóo com a Comandant Militar per part de Goded, quan va partir cap a Barcelona, és que segons Goded el que havia d'esser Comandant Militar era el General Bosch, que es trobava a Menorca. D'aquesta manera Díaz de Freijóo, va passar d'ocupar el càrrec interinament a ocupar-lo definitivament. També coneixem proves documentals de que Goded abans de partir cap a Barcelona, és donaren unes circumstàncies un tant especials: |
"Por estar presente el Coronel Freijó se le apreció el mando interior de la isla hasta la llegada del Gral, Bosch advirtiéndole el General que no era obligatorio declinarlo en el más antiguo, pues no le reconocía carácter para actuar. Más queriendo él actuar sólo le dijo "coronel, es necesario que cuando yo me vaya no se note la falta del General Goded, sino que ha de haber más energía que yo estuviese empezando por fusilar un jefe del comité de huelga cada media hora", y así prometió hacerlo Freijó. Recalcó el general el cumplimiento de eviarles tropas tan pronto las pidiera, contestándole que se cumpliría" (Declaració de López Bassa, Document número 16, 19 de juliol de 1936; del llibre ja citat de Miquel Durán) Obviament hem d'afirmar que és molt complexe i difícil parlar d'incumpliment d'ordres per part de Díaz de Freijó. Repasant la premsa de l'època, no podem afirmar en absolut que hi hagués incumpliment concrets, si bé el talant i la manera d'entendre el mando és prou diferent tant respecte de Goded com de García Ruíz i Trinidad Díaz Benjumeda. La importància de García Ruiz durant aquests mesos va esser molt grossa. Primer va esser a partir del 19 de juliol Governador Civil, després Cap d'Operacions i també va esser Comandant Militar. Va substituir als llocs claus primer a Ramos de Unamuno i després a Díaz de Freijó. Des de la segona quinzena del mes d'agost trobam el tinent Coronel Luís García Ruiz relacionat amb els italians. Dia 31 d'agost, un dia després d'haver substituït a Ramos de Unamuno com a Cap d'Operacions, va assistir, segons el seu propi testimoni, a la reunió a bord del vaixell Fiume que tengué lloc entre el Compte Rossi, Margottini, el Marquès de Zayas, l'auditor Zarranz, March Servera, Artiac i el capità García Rosselló. Segons els testimoni del propi García Ruiz, (Documento 528 de l'obra de Durán) malgrat ja s'havia produït un important canvi al Mando Militar, és va dir per part del Comandant del vaixell italià entre d'altres coses: "Para que Italia ayude a España se hace preciso que se releve el Mando de las tropas del Frente, sustituyéndole persona que por sus dotes de mando, prestigio y conocimientos pueda ofrecer garantías que no tiene el actual Mando". Lògicament la satisfacció de tots els presents a la reunió és va produir quan saberen que el Mando Militar havia substituït a Ramos de Unamuno i anomenat a García Ruiz. Falangistes i militars Un altra aspecte que es pot analitzar són el conjunt de mesures que és prenen a partir del Mando de García Ruiz i de Díaz de Benjumeda. La duressa és una característica comuna i també la conexió amb els italians i amb tota la oficialitat més jove i més autoritària. Tant els "Jinetes de Alcalà", com els Falangistes jugaren un paper prou important. Un dels punts a analitzar és la responsabilitat de un bon grup d'oficials que propugnaren mesures dràstiques i que a tot moment tengueren una gran responsabilitat a la repressió, malgrat amb frequència s'ha volgut deslligar la responsabilitat dels militars deixant-la a vegades als falangistes. Les actituds dialogants, decididament, a favor de la sublevació però amb unes actituds suaus, eren les característiques de la primera etapa del Mando Militar, després de l'anada de Goded a Barcelona. Aquesta actitud era la que més o menys defensaren conjuntament el grup d'oficials jutjats en Consell de Guerra. Es pot afirmar que no els varen tractar directament de traidors perquè actuaren també tant al front de Manacor, com a l'organització del nous poder a Mallorca. Es prou sugerstiva e interessant l'expressió de Ramón Salas a l'obra de la que ja n'hem fet referència, Història del Ejército Popular de la República. "En Mallorca, la caída de Barcelona, el arresto de Goded y els posterior fracaso del Alzamiento en Menorca llevaron el desánimo a los jefes militares que nunca habían estado excesivamente animosos (...) Con la excepción del teniente Coronel García Ruiz, todos los demás dieron muestras de notable indecisión y apocamiento. Estaban convencidos, o al menos, así pareció, de que la resitencia era inútil y hibieran deseado capitular; García Ruiz, apoyado en los oficiales jóvenes u muy especialmente en los elementos civiles, mantenía el espíritu de resistencia".
|
|
|
|
