Partit Republicà Democràtic Federal Balear    |    |  PARTITS POLITICS   | TEMA:   REPUBLICANISME  |

Organització política d'àmbit estatal organitzada després de la Revolució de Setembre de 1868. Fou la concreció del federalisme i del republicanisme i va recollir l'herència del Partit Demòcrata. Tengué diversos centres d'iniciativa i la seva direcció sovint fou contestada per alguns sectors, de manera que es tractava més d'un moviment que no d'un partit. A Mallorca, els republicans tengueren un paper important a la Junta Provisional de Govern de les Balears i a la Junta Revolucionària de Govern de les Balears, creades després de la Revolució de Setembre. També feren part de l'Ajuntament de Palma i de la Diputació Provincial de les Balears. En aquella època n'eren dirigents Guillem Miró Piquer, Vicenç Móra Capellà, Joaquim Quetgles, Miquel Quetgles Bauçà, Ignasi Vidal Bennàsser i Antoni Vilallonga Pérez. El desembre de 1868, hi havia un Casino Republicà a Palma, al carrer de les Minyones i poc després es començà a publicar el seu òrgan. El Iris del Pueblo (1869-73). A les eleccions generals de gener de 1869, presentà com a candidats Jeroni Bibiloni, Gabriel Humbert, Miquel Quetgles i Antoni Vilallonga, i aconsegui un màxim de 10.155 vots, però cap dels candidats no fou elegit diputat. El febrer d'aquell mateix any, impulsà una manifestació a Palma a favor de la llibertat de cultes. Aquest moviment es dividi en moderats i radicals, anomenats a l'època benèvols i intransigents. Els benèvols donaren prioritat en política a les institucions, mentre que els instransigents eren partidaris de l'actuació en el carrer i donaren suport a diverses insurreccions armades. A Mallorca, els intransigents foren minoritaris i el març de 1869 iniciaren la publicació d'El Rayo. El maig d'aquell any els republicans federals de Balears, Catalunya, Aragó i el Pais Valencià signaren el Pacte de Tortosa per defensar la Revolució de 1868, impulsar una estructura federal per a Espanya i lloar les antigues llibertats de la Corona d'Aragó. A les eleccions municipals parcials de juliol de 1869, els republicans federals obtengueren la majoria a l'Ajuntament de Palma. Aquesta institució va estar sota el seu predomini fins a 1873 i se succeïren com a batles Rafel Manera Serra, Antoni Vilallonga Pérez, Gabriel Oliver Morell i Antoni Masroig Bonet. Des de l'Ajuntament de Palma, el Partit Republicà Federal impulsà el laïcisme, intentà solucionar el problema de les quintes, restablí alguns dels tributs dels consums, sol·licità l'esbucament de les murades i inicià l'eixample de Santa Catalina. L'octubre de 1869, arribaren a Mallorca 140 presos implicats en la Insurrecció Federal de Catalunya, i al Casino Republicà de Palma obrí una subscripció per socórrer-los. Alguns d'aquests presos, entre els quals hi havia Valentí Almirall, aconseguiren fugir cap Alger. Aquell any, s'organitzà un Comité Republicà Federal de les Balears. El febrer de 1870, organitzà a Palma una homenatge als dirigents de les Germanies. L'agost d'aquell mateix any, s'inicià la publicació d'El Trueno, de caràcter intransigent. El 1870, hi havia comitès locals a Campos, Felanitx, Inca, Llucmajor, Manacor, Pollença, Porreres i Santany. El partit adoptà momentàneament el nom de Partit Republicà Federal de l'Estat Balear i organitzà un Comité Republicà Federal de l'Estat Balear, A les eleccions generals de març de 1871, no aconseguí cap diputat, i a les eleccions a diputats provincials celebrades poc després fou el partit més votat a Palma. El 1872, a les eleccions generals d'abril, obtengué dos diputats, Ignasi Vidal i Antoni Vilallonga, i a les generals d'octubre altres dos, Eusebi Pascual i Antoni Vilallonga. Aquell mateix any, la seva direcció adoptà el nom de Comitè Provincial Republicà Federal de Balears. A Palma, hi havia les societats republicanes Casino Republicà, Cafè d'en Mas, Casino de la Marina (Santa Catalina), Casino de la Soledad, la Veritat Republicana i l'Escola Democràtica. El febrer de 1873, amb la proclamació de la I República, el govern civil fou controlat pels republicans i s'organitzà una Milicia Voluntària Republicana. D'altra banda, els federals intransigents començaren a editar, l'abril d'aquell mateix any, El Cantón Balear, que fou l'òrgan de la societat l'Auxili Federal. Aquesta entitat era presidida per Miquel Oliver, amb Fèlix Mateu com a secretari. A les eleccions generals de maig de 1873, obtengué cinc diputats, Jordi Albis, Rafel Manera, Julià Suau, Lluc Tortella i Antoni Vilallonga. En el districte d'Inca s'hi presentà un candidat republicà federal intransiguent, Fèlix Mateu, que no fou elegit. El juny de 1873, celebrà amb una manifestació la proclamació de la República Federal Espanyola. També guanyà clarament a les eleccions a diputats provincials de setembre d'aquell any. Arran del possible atac contra Palma de les fragates insurrectes de Cartagena, alguns federals intransigents foren detenguts (octubre de 1874). Durant tot el Sexenni Revolucionari (1868-73), impulsà el primer moviment obrer mallorquí, que es concretà en el Centre Federal de Societats Obreres de Palma. En aquest sentit es destacaren Fèlix Duval, Joaquim Estrada, Miquel i Joaquim Quetgles i Joan Roca. El maig de 1870, un petit grup de dirigents obrers d'ideologia anarquista s'enfrontà amb el republicanisme. El Partit Republicà Democràtic Federal va perdre el poder en l'àmbit estatal a causa del cop d'estat del general Pavia (gener de 1874). A Mallorca, fou ràpidament desplaçat de les institucions i restà completament desorganitzat. La repressió afectà únicament el corrent intransigent. Quan el republicanisme es reorganitzà a l'inici dels anys vuitanta, el PRDF només n'agrupà un sector i es mantengué fidel als principis defensats durant el sexenni. El 1881, organitzà un Comitè Demòcrata Històric, on hi havia Rafel Manera, Joaquim Quetglas, Guillem Serra Bennàssar, Ignasi Vidal i Antoni Vilallonga. Poc després, fou substituït pel Comitè Provincial del Partit Republicà Federal de les Balears, en el qual també hi havia Joan Baptista Ensenyat, Benet Ponç Fàbregues i Alexandre Rosselló. A les eleccions municipals d'aquell any, obtengué tres regidors a Palma. En canvi, a les generals d'agost de 1891, fou marginat de l'aliança entre els republicans possibilistes i radicals i els liberals, o nomès aconseguí un màxim de 332 vots. Situat al marge del sistema de partits polítics de la Restauració, impulsà iniciatives de caràcter social, econòmic i cultural,. Així, promogué l'Ateneu Balear, les Fires i Festes de Palma de 1880. l'Escola Mercantil, la Companyia Adobera i Industrial i la Lliga de Contribuents. També donà suport a la creació de la Caixa de Balears i del Banc Mallorquí. D'altra banda, contribuí a la creació i funcionament de la Unió Obrera Balear (1881-90). El 1881, ja propugnava el foment del turisme i l'eixample de Palma. En foren òrgans El Comercio (1880-83) i La Autonomía (1883-84). Posteriorment, va perdre bona part de la seva importància. Algun dels seus dirigents s'incorporà al Partit Liberal  i el Partit restà reduït a un petit grup entorn a d'Antoni Vilallonga. A més, alguns dels seus membres més destacats, com Joan Baptista Ensenyat, Lluís Martí i Benet Ponçs Fàbregues adoptaren sovint posicions d'independència. A partir de 1890, participà en les successives coalicions republicanes. Aquestes foren molt inestables perquè Antoni Vilallonga era partidari de limitar-les als períodes electorals. A les eleccions generals de 1891, aconseguí 8.982 vots, però cap escó, i a les de 1893, 1.1.68 vots. El 1896, no féu part del nou partit d'Unió Republicana que integrà molts d'antics republicans, Només es mantengué fidel al Partit el grup d'Antoni Vilallonga, que tenia a Palma un casino i un Comitè Republicà Federalista. Devers 1901, també s'havia integrat dins la Unió Republicana (AM)

Gran Enciclopèdia de Mallorca

 vol. 12  pàg. 391-393

 

fideus/