Salvador Segui

Justicia Social, interesante y bien escrito semanario de nuestros compañeros catalanes, dedica su último número a la memoria del que fue una gran figura del proletariado español, vilmente asesinado el 10 de Marzo del pasado año.

Hi aquí las palabras de Alomar:

“En Salvador Seguí era un bell cas d’emancipació personal, autoeducación o formación llibèrrima de si mateix. Va improvitzar-se unes ales damunt les seves espatlles d’operari, i va elevar-se amb elles sobre la seva nadiva condició. Per això era la justificación vivent de la seva pròpia doctrina. Si en les postres formes de selección hi hagués algun sentit d’escala de valors fonamentada en les qualitats congènites de cada persona, no hauria necessitat En Seguí l’esforç de la seva elevación. La qual li costà la vida

Salvador Seguí amb Salvador Quemades (esquerra) i Àngel Pestaña (dreta)

L’assasinat d’En Seguí va ésser un acte de vilesa inexcusable. Lo que va intentar-se suprimir amb ell fou precisamente el séu magisteri, la seva significación de guía intel·lectual, per a la cega impulsió cordial dels proletaris.

La jerarquia intel·lectual no acostuma a ésser reconeguda en els temperaments de protesta contra les injusticias de la vida col·lectiva, que són justamente els preocupats per les visions ideals i per la millota indefinida de la conciència. Aqueixa es una de les més tristes ironies de la vida social; perque aquells homoes, encaminant les inevitables transformacions de la societat per les vies de l’intel·ligència, dulcifiquen i gradúen es pas d’unes formes a les altres, fent possible l’evolució allà magteix ont la resistència obstinada dels poders provoca la violencia.

La vida d’en Seguí va dignificar-se principalmente per la seva mort. I amb ella pogué coronar-se de martiri, de redempció fecunda.

Gabriel Alomar.

EL OBRERO BALEAR nº 1144  

14 de marzo de 1924