Salvador Seguí "El noi del sucre"      

 

BIOGRAFIES TEMA: ANARQUISME

Salvador Seguí Rubinat, (Lleida, 1887 - Barcelona, 1923), conegut com El noi del sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX.

De professió pintor, ja des de molt jove va mostrar inquietud per les idees llibertaries; seguidor de L'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, en la seva formació autodidacta també va relacionar-se amb personatges culturals i polítics de l'època, con Francesc Layret, fundador de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.[1]

Va donar un fort impuls a la formació i educació de les classes obreres des dels sindicats, com a armes revolucionaries: la preparació cultural, intel·lectual i tècnica dels treballadors. En aquest sentit, va ser president de l'Ateneu Sindicalista del carrer Ponent de Barcelona [2], on va organitzar la biblioteca i lloc on van assumir-se funcions de Centre Superior d'Estudis sindicalistes i anarquistes.

 

Salvador Seguí amb Salvador Quemades (esquerra) i Àngel Pestaña (dreta)

  

 

Va impulsar la creació de Solidaridad Obrera, formant part del consell directiu com a vocal. Al 1916 va iniciar negociacions per a un pacte d'unitat conjunta d'acció entre la CNT i la UGT com a front únic del moviment obrer, convocant plegats inicialment una vaga general de 24 hores com a protesta per l'augment de preu dels comestibles, que va continuar amb una vaga general indefinida, al 1917, com a petició al govern espanyol que garantís a la població obrera mínima qualitat de vida i activitats emancipadores. Es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores.

Escollit secretari general de la CNT a Catalunya al congrés de Sants del 1918, on va proposar que fos permesa l'actualització de mestres racionalistes (pedagogia llibertaria seguidora de l'Escola Moderna) dins aspectes sindicals. [3]. A congressos posteriors, juntament amb Joan Peiró i Angel Pestaña, va oposar-se a accions més exaltades i radicals portades a terme per altres membres de la CNT. [4] També va recolzar la retirada de la CNT de la Tercera Internacional, a congressos posteriors con el del Teatre de la Comèdia o el ple de Regionals de Saragossa.

 

Salvador Seguí "El noi del sucre"

  

Va ser detingut moltes vegades per la seva activitat anarcosindicalista. Durant la vaga de La Canadenca es trobava pres però va ser alliberat el dia que es va desconvocar i va poder parlar a l'assemblea organitzada pel comitè de vaga a la plaça de braus "Las Arenas". Al novembre de 1920, va ser deportat juntament amb Lluís Companys, el sindicalista Martí Barrera i 36 persones més al Castell de la Mola de Maó.

El 10 de març de 1923, en plena maduració per promoure entre els treballadors la idea de l'emancipació com a motor social, va ésser assassinat d'un tret al carrer de la Cadena, en el barri del Raval de Barcelona, a mans de pistolers blancs del Sindicat Lliure[5] de la patronal catalana sota protecció pel Governador Civil de Barcelona Martínez Anido, agrupada al voltant de la Lliga Regionalista.[6] En el mateix tiroteig, van deixar malferit el també anarcosindicalista Francesc Comes conegut com a Perones, que moriria pocs dies després.

Ha rebut molts homenatges després de mort, com la Fundació Salvador Seguí.

Referències

  1. ↑ Aisa, Ferran. Una història de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1999). Lallevir SL / Virus editorial, Barcelona,2000

  2. ↑ Cruells, Manuel. Salvador Seguí: el noi del Sucre. Barcelona, Ariel, 1974

  3. ↑ Solà, Pere. Las escuelas racionalistas en Cataluña (1909-1939). Barcelona, Tusquets editor, 1976.

  4. ↑ Raymond CarrSummary (2002). Modern Spain, 1875-1980. Oxford University Press. ISBN 0192801295. 

  5. ↑ Autors varis. Història de la cultura catalana. Edicions 62, Barcelona, 1999

  6. ↑ Daniel Guérin, (2006). No Gods, No Masters: An Anthology of Anarchism. AK PressPolitics. ISBN 1904859259. 

Bibliografia

  • Peirats, Josep. La CNT en la revolución española. Paris, Ruedo Ibérico, 2ª Ed, 1971.

  • Huertas Clavería, Josep M. Salvador Seguí “ el noi del sucre”; materials per una biografia. Barcelona. Laia, 1976.

  • Fundació Salvador Seguí. Las relaciones entre la UGT y la CNT. Apéndice Ramón Álvarez. Madrid, F.S.S, 1989.

  • Bar, Antonio. La CNT en los años rojos: del sindicalismo revolucionario al anarcosindicalismo. 1910-1926. Madrid, Akal D.L, 1981.

  • Seguí, Salvador. Narraciones. anarco-sindicalistas de los años veinte / Salvador Seguí...[et al.],Barcelona, Icaria, 1978.

  • Edición de Antonio Elorza. Artículos madrileños de Salvador Seguí. Madrid, Editorial Cuadernos para el diálogo, S.A., 1976.

  • Pere Foix. Apòstols i mercaders. Barcelona, Editorial Nova Terra, 1976.

Enllaços externs

Col·laboradors de la Viquipèdia. Salvador Seguí Rubinat [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2007 [data de consulta: 28 de juliol del 2007]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Salvador_Segu%C3%AD_Rubinat&oldid=1251581>.

 

fideus