(Felanitx 1896 - París 1958) Polític i escriptor. Cursà els seus primers estudis a Maó, on fundà la Gaceta de Menorca (1913). L'any següent s'instal·là a Palma. Publicà poemes a La Aurora i col·laborà a La Vanguardia Balear. El 1917, va fundar La Veu de Mallorca, des d'on propugnà un mallorquinisme catalanista com a única alternativa per una Mallorca provinciana i castellanitzada. Aquest setmanari fou l'òrgan del Centre Regionalista de Mallorca, en el qual militava. Poc desprès, marxà a Barcelona, on col·laborà a La Veu de Catalunya i s'afilià a les joventuts de la Lliga Regionalista de Catalunya. Treballà a diverses editorials, com la Gustau Gili i l'Editorial Catalana i col·laborà estretament amb Francesc Cambó. Participà en la fundació d'Expansió Catalana (1919), una entitat destinada a difondre internacionalment la cultura catalana, i actuà prop de la Societat de Nacions, a Ginebra. El 1921, Joan March Ordinas, probablement per acostar-se al catalanisme, el cridà a Palma per fundar i dirigir El Dia. Creat amb la intenció de renovar el periodisme mallorquí, aglutinà intel·lectuals, artistes, nacionalistes i liberals. Al cap de mig any, be per creure que no podría portar a terme el seu projecte, bé per l'enfrontament que sorgí entre Cambó i March, tornà a Barcelona. El 1922, treballà amb Cambó en la creació de la Fundació Bernat Metge, que Estelrich va dirigir fins a la seva mort. Durant la dictadura de Primo de Rivera, fou els responsable de la campanya de la Lliga per difondre internacionalment el problema català. També representà la Lliga en les organitzacions i els congressos que tractaven el tema de les minories nacionals. Madrid, París i Buenos Aires. Durant la II República fou elegit diputat per Girona de la Lliga Catalana (1931-36). Fou favorable a la possibilitat que Mallorca es federàs amb Catalunya, i així s'expressà a les Corts Constituients el setembre de 1931. Va esser president en funcions de la comissió d'Instrucció Pública del Parlament espanyol (1934-35), i el 1935 s'oposà a la separació de Mallorca dels districte universitari de Barcelona. Des del 1933, fou membre del consell de govern de la Lliga Catalana i, a partir del 1934, redactor del setmanari Després. També col·laborà a La Nostra Terra. El 1935, fou membre de la delegació espanyola a l'Assemblea de la Societat de Nacions- El juny de 1936, formà part del Comitè d'Enllaç de la Comunitat Cultural Catalano-Balear i signà la Resposta al Missatge dels Catalans. Aquest any era el delegat espanyol a la Comissió de Cooperació Intel·lectual de la Societat de Nacions; l'inici de la Guerra Civil el trobà a Budapest, on organitzava una conferència per a la Societat de Nacions. D'acord amb Francesc Cambó, donà suport a les fores aixecades contra el govern de la República. A partir del 1937 i fins al 1939, dirigí a París Occident. Le bi-mensuel franco-espagnol, una publicació favorable al govern de Burgos. Quan acabà la guerra, tornà a Catalunya, on col·laborà en diverses publicacions, com la revista Destino i el Diario de Barcelona. El 1949, dirigí a Tànger (el Marroc espanyol) el diari España. El 1952, va esser nomenat delegat d'Espanya a la Unesco, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. És autor d'importants llibres sobre nacionalisme i minories nacionals, com Per la valoració internacional de Catalunya (1920), La qüestió de les minories nacionals (1929), La Catalogne et le problème des nacionalités (1929). Catalunya endins (1930) i Fènix o l'esperit de la Renaixença (1934). També és autor d'un assaig sobre literatura titulat Entre la vida i els llibres (1926). El 1937, publicà La persecución religiosa en España, al·legat antirepublicà que fou traduït a dioversos idiomes. Després de la guerra publicà Las profecias se cumplen (1948) i La falsa paz (1949). Té un passeig dedicat a Felanitx i un carrer a Palma. És fill il·lustre de Felanitx (AM)

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 5  pàgs. 128 - 129

 

Joan Estelrich

Memoria Civil, núm. 32, Baleares, 10 agosto 1986

Antoni Nadal

 

 

fideus

---