|
Setmanari editat a Palma
entre el 3 de febrer i el 28 d'abril de 1900. Fundat i dirigit per Joan
Torrandell Escales, aparegué com a imitació del model que representava
La
Veu de Catalunya. Se subtitulà
Setmanari regionalista i en sortiren tretze
números. Feia dues edicions, una de popular i una d'il·lustrada, que sortien
els dimecres i els dissabtes, respectivament. Donava suport a l'esquerra
republicana federal i tenia com a objectiu defensar l'oficialitat de la
llengua catalana i criticar el centralisme i el caciquisme. D'altra banda,
també feia propostes de caràcter polític i económic per superar la crisi del
final de segle. Hi col·laboraven
Joan Alcover,
Gabriel Alomar,
Bartomeu Amengual,
Rafael Ballester, Pere Càffaro,
Miquel
Costa i Llobera, Fèlix Escalas,
Joan Gay i Antoni Noguera, entre d'altres. Tenia 4 pàgines i el tiratge era de devers 300 exemplars. Es
redactava íntegrament en català, encara que reproduïa algun article en
castellà. S'editava a la tipolitografia d'Amengual i Muntaner.
● Publicació
editada a Palma entre el 4 de gener de 1917 i el 15 de març de 1919, de la
qual sortiren 98 números. Inicialment (gener de 1917 - octubre 1918) tengué
una periodicitat setmanal i, des de l'octubre de 1918, quinzenal. El gener
de 1918 començà una segona època amb una nova numeració. D'ençà d'aquest
any, fou l'òrgan del Centre Regionalista de Mallorca. Tot i que nominalment
figurava com a director Francesc Muntaner Ordines, va esser dirigida,
primer, per
Joan
Estelrich i, després, per
Joan Pons i Marquès. Tenia un contingut més
literari que polític i dedicava una atenció especial als temes culturals.
Publicava articles de literatura, política, sociologia, agricultural, art i
folklore. A més, dugué a terme una tasca de conscienciació de la necessitatg
de modernitzar la societat dins un paràmetres noucentistes. Hi col·laboraven
Antoni M. Alcover,
Joan Alcover,
Gabriel Alomar,
Guillem Colom,
Miquel
Costa i Llobera, Bartomeu Ferrà,
Miquel Ferrà,
Bartomeu Forteza,
Guillem Forteza,
Miquel Forteza,
Antoni Pol, Joan Ramis
d'Ayreflor, Guillem Reynés o
Maria Antònia
Salvà. També publicava traduccions d'autors estrangers, com
Alphonse
Daudet, Charles Dickens,
Francis Jammes, Giacomo Leopardi i
Alessandro
Manzoni. El tiratge era d'entre 300 i 400 exemplars i tenia 8 pàgines. Es
redactava en català i s'editava primer [gener-juliol de 1917] a la impremta
La Sinceritat, de Sóller i, després (des de juliol de 1917), a l'Esperança,
de Palma. Tornà a sortir, en una tercera època, des del 17 de gener fins al
19 de desembre de 1931. Se'n publicaren 53 números i fou setmanari (entre el
gener i el juny i entre el juliol i el desembre) i bisetmanal (juny-juliol).
Era l'òrgan del
Centre Autonomista de Mallorca i fou dirigit per
Andreu
Ferrer Ginard. Defensava el sistema republicà, del qual valorava aspectes
positius com l'autonomia i el respecte a les reivindicaciones culturals i
autonòmiques. Per contra, s'oposava a l'anticlericalisme i defensava l'ordre
social i l'Església. A més, propugnava una política catalanista pròxima a la
de la Lliga Catalana. Hi col·laboraven
Guillem Colom,
Joan Estelrich,
Miquel Ferrà, Salvador Galmés i
Maria Antònia
Salvà. També reproduïa articles de
Francesc Cambó, Lluis Nicolau d'Olwer i
Antoni Rovira i Virgili. El
tiratge oscil·là entre els 600 i els 300 exemplars i tenia 4 o 8 pàgines.
Redactat integrament en català, s'editava a la impremta
Politècnica de Palma
(BCa)
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 18 pàg. 101-102
|