Julián Gorkín era el sobrenom de Julián Gómez (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 1902 - París, 1987), polític comunista valencià qui adoptà el sobrenom en homenatge a l'escriptor rus Màxim Gorki.

Fou secretari de les Joventuts Socialistes de València del PSOE, i aviat formà part d'una de les escissions comunistes. Participà en la fundació de la Federació Comunista de Levante (FCL) del Partido Comunista de España (PCE). Fou perseguit per la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, s'exilià a Paris amb Hilari Arlandis, i més tard passà a Moscou, però mantingué els seus càrrecs directius al si del partit. De retorn a París, a partir del 1929 adoptà una posició crítica davant de l'estalinisme imperant al PCE. En aquesta etapa parisina traduí a l'espanyol obres de Lev Trotski i d'André Gide.

El 1931 trencà definitivament amb la FCL i el PCE i ingressà en el Bloc Obrer i Camperol (BOC). En fundar-se el 1935 el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) en fou un dels principals dirigents, i a les eleccions del 1936 formà part de les llistes del Front Popular a la circumscripció de Cadis (Andalusia). Durant la guerra civil espanyola participà en la direcció de La Batalla, com a portaveu de la lluita ideològica del partit contra el feixisme i, progressivament, també, contra el caràcter contrarevolucionari que prenien el PCE-PSUC i el PSOE. El juny de 1937 fou detingut, però més tard fou alliberat, i marxà a l'exili, primer a Mèxic i després a París, on va morir.

Obres

• Caníbales políticos (1941)

• Ainsi fût assassiné Trotsky (1948)

• El proceso de Moscú en Barcelona (1974)

• Días de Bohemia (1930), novel·la

• La muerte en las manos (1956) novel·la

• La corriente (1931), teatre

• Una familia (1931), teatre