La formació naixia com a oposició al comunisme oficial de la Tercera Internacional, representat pel Partido Comunista de España (PCE). Els seus principals dirigents, entre els que destacaven Hilari Arlandis (FCL), Jordi Arquer i Saltor (PCC), Pere Bonet i Cuito, Víctor Colomer, Llibert Estartús i Vilas, Àngel Estivill, Daniel Domingo i Montserrat, Jaume Miravitlles i Navarra, Rebull (David Rey), Antoni Sesé i Artaso, Abelard Tona i Nadalmai i Joaquim Maurín i Julià (secretari general) propugnaven una federació de nacions socialistes dins Espanya, alhora que reivindicaven la lluita revolucionària, l'internacionalisme proletari basat en l'autonomia dels partits nacionals i el dret d'autodeterminació de Catalunya. Al mateix temps, s'oposaren a l'apoliticisme subversiu de la FAI i a la política social moderada de l'Esquerra Republicana de Catalunya, en un intent d'atreure's la massa obrera catalana, afiliada en gran part a la CNT, però mancada d'un partit polític propi. Els militants procedien dels centres industrials de Catalunya i d'algunes poblacions del País Valencià; també de part de la pagesia enquadrada a la Unió de Rabassaires i de la Federació de Treballadors de la Terra.