Era fill de
Daniel Irujo Urra, advocat que va defensar dos cops en judici
Sabino Arana. Va estudiar en el Col·legi dels
Jesuïtes d'Orduña,
on es va graduar en 1907 de batxillerat. En 1910 es va llicenciar en la
Facultat de Filosofia i Lletres de la
Universitat de Deusto i en 1912 en la de Dret. En 1916 es va casar amb
Aurelia Pozueta Aristizabal, amb qui tindria una filla, Miren. Envidua en
1918.
Fou
diputat foral de Navarra
en 1921 i 1930, diputat a Corts per
Guipúscoa a les eleccions de
1931,
1933 i
1936. En 1936 va defensar el posicionament del seu partit a favor de la
Segona República i contra la revolta militar. Entre setembre de 1936 i
maig de 1937 va ser ministre sense cartera en el Govern de
Francisco Largo Caballero amb la funció d'intentar restablir el
funcionament d'una justícia elemental en la zona republicana. Aquesta funció
la va continuar com a Ministre de Justícia en el govern de
Negrín fins a desembre de 1937. Des del seu càrrec col·laborà amb
Lluís Vila i d'Abadal i altres membres d'UCD
que ajudaven a fugir religiosos perseguits en contacte amb el cardenal
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer.
Va abandonar el
càrrec, entre altres raons, per la repressió que el govern va portar a terme
contra el
Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), però va quedar com ministre
sense cartera fins a agost de 1938. Després de la
guerra civil es va exiliar en el Regne
Unit. Allí va ser ministre del govern republicà en l'exili i president
del Consell Nacional Basc. Per la seva tasca en la construcció europea en
1972 va ser nomenat president d'honor del Consell Federal Peninsular del
Moviment Europeu. Va tornar a Espanya
en 1977, any que va ser escollit
senador per Navarra a les llistes del Front Autonòmic. En 1979 va ser triat membre del
Parlament Foral de Navarra com cap de llista de la coalició
Nacionalistes Bascos, sent el seu primer president. Autor, entre altres
obres, de Inglaterra y los vascos e Instituciones políticas vascas
(1945).
Enllaços externs
fideus