Li deien En Barbut. Cinquanta-nou anys. Casat. Era advocat, però no exercia. Preferia viure de les rendes que li produïen les seves nombroses propietats. Residia a Felanitx i, tal volta, Felanitx va ser la seva perdició. Allí el detingueren el vint-i-cinc de juliol del trenta-sis i, tot seguit, l'empresonaren en el Castell de Bellver. El quatre de març del trenta-vuit. compareixia a judici a l'Escola d'Arts i Oficis amb una colla de felanitxers. Tots ells eren acusats del mateix delicte: adhesió a la rebel·lió. El fiscal sol·lictà pena de mort per al soldat Antoni Llodrà i per als civils Pere Reus, Salvador Riera i Jaume Mas. Les tres darreres foren concedides i el vint-i-vuit de juliol del mateix any, a les sis del matí, En Jaume Barbut queia mort a l'hemicicle del cementiri de la Ciutat de Mallorca. Abans s'havia acomiadat dels presos de Can Mir, la seva darrera presó. Un crit ferm a la matinada -Salut companys!- és el darrer record que hom serva d'el

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàg. 104