Federica Montseny i Mañé (Madrid, 1905-Tolosa, 1994) fou una líder anarquista i la primera dona ministra d'un govern espanyol.

Filla de Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo), dos coneguts mestres llibertaris propulsors de l'escola racionalista de Francesc Ferrer i Guàrdia. La seva educació va ésser impartida per la seva mare i la va completar d'una manera autodidacta llegint literatura o teatre, i tant fossin clàssics com obres contemporànies. Estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.

Entre els mesos de novembre de 1936 i maig de 1937, Federica es va fer càrrec del Ministeri de Sanitat i Assistència Social en el govern del socialista Francisco Largo Caballero.

El 1938, després de la caiguda del govern de Largo Caballero, presidí el 1er comitè d'enllaç CNT-UGT i fou la responsable del Departament de Sanitat de la Comissió de Batallons de Voluntaris . Va defensar el POUM de les acusacions de traïció fetes per part dels dirigents del PSUC i el PCE. També va intercedir entre les disputes armades entre el PSUC i militants de CNT pel control de l'edifici de Telefònica a Barcelona.

Va exiliar-se a França, en finalitzar la Guerra Civil Espanyola, continuant amb el seu treball sindical a la CNT. El 1977 va retornar a l'Estat Espanyol per a la reconstrucció del sindicat ara en territori espanyol. Ni l'exili ni els seus problemes de visió van impossibilitar-la en la propaganda i difusió dels ideals llibertaris que defensava. Va morir el 1994 a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc.

Publicacions

• La mujer, problema del hombre (1932)

• El problema de los sexos (1951)

• Cien días en la vida de una mujer (1949)

• Crónica de la C.N.T. (1974)

• El anarquismo (1976)

• Mis primeros cuarenta años (1987)

Enllaços externs

• Biografia