Uns vint-i-cinc anys. Fadrí. Pertanyia al Partit Comunista i, possiblement, era dependent de comerç. Potser perquè no s'embrutava les mans, procurava sempre vestir amb una certa elegància. Se'l recorda com un home alegre, que lluïa uns magnífics cabells negres., lleugerament onats. L'empresonaren a Can Mir, juntament amb el seu pare i, des del primer dia, foragità l'experança del seu ànim. Al seu germà Miquel, l'havien assassinat a Son Pardo, una nit de setembre, tot creient els assassins que es tractava d'ell. Un dia, a hora foscant, li anunciaren la llibertat. Va comprendre perfectament que, de sobte, esdevenien ombra els cabells negres, l'elegància en el vestir, la rialla a flor de llavis. És probable que l'assassinaren en el cementiri de Porreres.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàgs. 141 - 142