(Palma 1899 - Bunyola 1946) Escriptor i militar. Germà de
Llorenç Villalonga. Estudià a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo i obrengué
(1920) la graduació d'alferez. Després d'una breu destinació a Maó, anà
(1921-23) de voluntari a la
Guerra d'Àfrica, com a integrant del Batalló de Voluntaris de Ceuta. Tornà a Mallorca, però el
1924 partí de nou cap a
Ceuta, on romangué fins a 1925. El 1927, va esser ascendit a capità, encara
que el 1931, emparant-se en les reformes militars de
Manuel Azaña, abandonà l'exèrcit. A partir
de llavors, començà la seva tasca com a articulista a
El Dia
-amb el
pseudònim de
Kim-. Hi publicà una sèrie d'articles de temàtica militar, amb
el títol genèric
El problema del Ejército
(1931) i
Notas para la
historia del Ejército
(1933). En el decurs de la II República,
mantengué una actitud obertament crítica contra el règim. Durant el
franquisme, tot i que no milità mai en la
Falange,
exercí una tasca important com a ideòleg al servei del
Movimiento Nacional.
De fet, amb el seu germà Llorenç dugué a terme una batalla dialèctica contra
els intel·lectuals mallorquins que ell considerava propensos al catalanisme.
El juliol de 1936, participà en l'aixecament i, l'octubre d'aquell mateix
any, fou nomenat cap de Premsa i Informació de la Comandància Militar de les
Balears. El 1937, a petició seva, va esser destinat al front de Burgos, però
hagué de tornar a Mallorca al cap de pocs mesos por motius de salut. A
partir d'aquell moment, i ja retirat de la vida pública, intensificà les
col·laboracions periodístiques en les publicacions
El Español,
Vértice,
Fantasía,
Aquí estamos,
Solidaridad Nacional,
Baleares,
El Dia
i
La Estafeta Literària.
Amb relació a
la literatura, publicà en castellà la novel·la
Miss Giacomini
(1934)
a la revista
Brisas
-on col·laborà assíduament-, amb el pseudònim
Kim.
El 1941, l'obra fou editada en forma de llibre. Hi fa una caricatura de la
societat mallorquina a partir d'un fet real: la comnoció que causaren a
Mallorca les actuacions de la funàmbula la Bella Geraldine. Entre 1942-43
publicà en fulletons a
El Español
la novel·la
El tonto discreto, que, el
1943, s'edità com a llibre. El 1944, escrigué en col·laboració amb el seu
germà Llorenç, l'assaig
Chateaubriand, el vizconde romántico
(1944).
Pòstumament, aparegueren
Autobiografía
(1947), publicada (1945-46)
parcialment a
La Estafeta Literaria
i
Vacaciones de Semana Santa
(1936) (CSV)
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 18 pàgs. 190-191
Miquel Villalonga
Memoria
Civil, núm. 27, Baleares, 6 julio 1986
Antoni Nadal
Aviso cariñoso
Memoria Civil,
núm. 14, Baleares, 6 abril 1986
Miquel
Villalonga
fideus
|