Correspondència Memoria Civil, núm. 32, Baleares, 10 agosto 1986 Joan Antoni Estades de Montcaire i Bisbal Com vos podeu imaginar llegesc, tots els diumenges amb molt d’esment, els Quadernets de Memòria Civil. Pens que és un tema d’actualitat al complir-se, enguany, els cinquanta anys de la nostra darrera guerra civil i que ens agradi, o no, formen part de la nostra història. Ara bé també sóc del parer que els fets i les circumstàncies que s’hi relatin, han d’ajustar-se a la realitat i no a suposicions. Vull fer memòria ací, d’unes memorables paraules d’Antoni Serra, pronunciades al Cementiri de Porreres en ocasió d’un homenatge a Aurora Picornell: La veritat històrica prest o tard s’imposarà. Com a veí de la villa de Fornalutx, i descendent pels quatre costats d’aquest municipi he de protestar per la noticia aparescuda en el núm. 29 i sota l’epigraf de “Al Marge” segons la qual el boxejador Tomàs Capó Martorell de Buger fou assassinagt a Fornalutx. Als vells he sentit contar que, a Sóller, vivia un home que li deien Es Bugeró i que el mataren durant la guerra; però a ningú he sentit a dir que fos de Fornalutx. Durant la guerra civil al meu poble hi hagué, gràcies a Déu, seny i no mataren ningú. Amb això no vull pretendre que no molestassin a persones de suposada ideologia esquerrana. Només dic que cap d’aquestes persones, fou assassinada per cualque escamot falangista i cindemnada a mort i ejecutada pels tribunals militars del General Franco. Tampoc en consta que en territorio municipal fornalutxenc es cometessin semblant malifetes; puix del contrari fa estona –i això ho saben, prou, qui coneixen el meu historial democràtic- hauria escrit qualque artivle de desagravi sobre tal punt. De Fornalutx només moriren, però en el front de batalla i com a soldats de l’exercit del General Franco, els germans Bartomeu i Miquel Reinès Rosselló que estaven afiliats a Falange Espanyola i Joan Coll Ginestra què era requeté. En 1936 foren detinguts, i passaren uns dies d’empresonament a les Cases de la Vila de Sóller els membres de la gestora nomenada pel Front Popular LLorenç Ramis Perelló (de Llubí). Salvador Sastre Albertí, Bernat Ripoll Bisbal, Antoni Marroig Bauçà (de Deià) i Joan Escalas Busquets. També foren objecte d’alguna vexació i molèsties Joan Sastre Escalas (un home de 66 anys, malalt i paralitzat que havia sigut el President local d’Esquerra Republicana) Antoni Sastre Albertí (pel simple fet d’haver estat apuntat a l’esmentat partit d’Esquerra Republicana), Pere Puig (a qui unes “bones persones” denunciaren, juntamente amb Llorenç Seguí Serra, de Caimari com a suposats constructors d’un camí on havien de desembarcar els rojos) Joan Mayol Reinés (qui passà uns dies a Ca’n Mir i pagà una multa de mil pessetes per haver recolzat la propaganda republicana a França on tenia uns negocis), el seu cunyat Miquel Colom Anfos (propietàri d’una tenda cafeteria i expendeduria), el mestre d’escola Joan Antoni Modesto Gallach, de Suèca (València) (a qui per tenir a casa seva les reunions d’Esquerra Republicana de Fornalutx, varen sospendre de feina i sou i obligaren a complir treballs forçats en el lloc conegut per Es Lazareto del Port de Sóller) així com Bernat Amengual Barceló (que només havia comés “el delicte” de llegir els cartells que posaven les esquerres a les parets i de no ésser molt afectat d’assistir a missa els diumenges). En 1938 es començà a instruir expediente d’incautació de béns a Salvador Sastre Albertí, a Antoni Marroig Bauçà i a Miquel Colom ANfos; però, finalmente, les foren restituides llurs propietats. Acabada la guerra foren detingudes a la frontera per no haver vengut a combatre amb les tropes de Franco, Joan Albertí Servés (qui en 1936, es trobava a Barcelona i per tant, grat i no grat, hagué d’enrotllar-se amb els republicans o rojos) Joan Vicens Solivellas, Antoni Colom Bernat i Gabriel Arbona Bernat (aquests dos darrers havien nascut a França encara que fills de pares fornalutxenes de nacionalitat espanyola); i se’ls envià, una temporada a uns camps de concentración nomenats “Batallones de Trabajadores”. D’altra banda en 1945, es negà l’entrada a Antoni Colom Sastre (expresident de la Cambra de Comerç de Frankfurt) pels fets del tren de Chamberry. Això, és Senyor Director, tota la repressió que hi hagué al meu poble. I vàgi per dit que, al meu parer, encara n’hi hagué de demés. Però, repetesc, a Fornalutx no hi hagué escamots d’assassinats ni es cometerenj assassinats en territorio fornaiutxenc. També deman, em sia permés aclarar, a Antoni Nadal autor de la biografia del Marqués de Zayas (número 28), que aquest senior no fou mai secretari de l’Associació d’Hidalgos. Alfons de Zayas i de Bobadilla, Borràs i Martinez de Aricona entrà, a l’Associació d’hidalgos a Fuero de España, el 26 de març de 1955 com a cavaller de l’Ordre de Montesa; éssent el seu expediente el desè. Formà part de la primera junta directiva però no com a secretari. Aquest càrrec l’ostentava alesmores i encara l’ostenta actualmente, el cronista-rei d’armes Vicente de Cadenas i Vicent. I era el president quan Zayas entrà l’infant d’Espanya Ferran Ma de Baviera i Borbón cunyat del difunt Rei Alfons XIII. Molt atentament, Joan Antoni Estades de Montcaire i Bisbal, |