Francesc Carreras

Memoria Civil, núm. 7, Baleares, 16 febrero 1986

Llorenç Capellà

Va néixer a Maó quatre anys abans que acabàs el segle, i quan va venir a Mallorca l'any trenta-u a fer-se càrrec del Govern Civil era un home de força prestigi en els cercles republicans madrilenys. Francesc Carreras, casat amb una castellana que ha deixat a Mallorca el traç inextingible de la seva bellesa va doctorar-se en farmàcia o s'establí en el barri de Lavapiés, carrer Toledo, concretament.

D. Francisco Carreras Reura, ilustre Gobernador de Madrid y propulsor entusiasta del izquierdismo balear, que con su laborar infatigable ha conseguido para nuestra Mallorca mejoras tan estimadas, que su nombre perdurará esculpido perennemeente en el corazón de los republicanos mallorquines

Feia classes de matemàtiques a l'Institut "San Isidro", podia permetre's el luxe de viure a un dels carrers senyorívols de Madrid. Alberto Aguilera, 7. No obstant això, azanyista per convicció, no dubtà a acceptar el càrrec de governador de les Illes, i es reintegrà amb absolut entusiasme al republicanisme illenc, de tal manera que l'abril del trenta-sis fou anomenat compromisari per Balears per a l'elecció de president de la República. Home elogiat tant pel seu tacte polític com per la seva sòlida formació cultural, la presència de Carreras suposà una injecció de vitalitat i optimisme dins la nostra esquerra com ho demostren els seus articles a la revista Ciutadania signats amb el pseudònim, un xic villalinguià de Myself, escrit tot seguit, sense respectar l'ortografia anglesa. Li agradava petar la xerrada al Bar Bosch, amb Eyaralar, López Ibáñez, Ferbal, Andreu Crespí. Per l'actual Plaça de Pius XII era prou coneguda la seva figura vitalista: disminuït d'ossada, amb un cap de dimensions més aviar generoses, rematat per una caballera negra i ondulada.

Poc temps abans de la sublevació militar del trenta-sis va esser designat governador civil de Madrid i al llarg de la guerra ocupà diversos càrrecs en el Govern republicà. Exilat l'any trenta-nou a Mèxic va dirigir amb no gaire massa fortuna una editorial. De fet poderm dir que l'amargor va presidir l'exili de Carreras i va retornar a Espanya el cinquanta-u, malalt i vençut.

Morí el mateix anys, a Madrid, de càncer.