Josep Cortès "Pep Pepe"   

BIOGRAFIES TEMA:  MANACOR

Pep Cortès és un home molt pellós. Recorda la seva estada al vaixell Jaume I i a Can Mir amb una indissimulable ironia -d'altra banda exempta de qualsevol espurna d'odi envers els seus cancellers- i s'ha convertit, amb el pas del temps, en un dels aglutinants de la memòria col·lectiva dels represalitats. Pep Cortès -més conegut com a Pep Pepe per ocurrència d'un altre republicà famós, els mestre d'escola Miquel Mercadal -va néixer a Pollença, i la guerra el va sorprendre quan encara era ocell de primera volada, fet que acabava de complir els vint-i-un anys. Fill únic i de posició social benestant, aleshores pertanyia a Esquerra Republicana i se sentia força identificat amb les posicions moderades i alhora progressistes de Manuel Azaña. Truncada, però, la seva militància el juliol del trenta-sis, no va incorporar-se a la disciplina de cap altre partit fins quaranta anys després quan va sol·licitar la seva afiliació al PSOE, perquè -al seu entendre- encarnava la continuïtat d'aquella estratègia azanyista que ell havia compartit amb força entusiasme. Actualment és regidor de l'Ajuntament de Pollença i als seus setanta-dos anys, més que vanagloriar-se de la inmensa sort que suposa el fet de ser rendista per dret de bressol, pot sentir-se satisfet d'haver sabut tresorejar l'estimació de tots els qui l'han tractat. I és que Pep Pepe -tal i com deia Machado- ha estat, fonamentalment, al llarg de la seva vida, un home bo.

Josep Cortès Pep "Pepe", un home bo

Memoria Civil, núm. 33, Baleares, 17 agosto 1986

Llorenç Capellà

fideus