Joan Comorera i Soler (Cervera, 5 de setembre de
1894 - Burgos 7 de maig de 1958) fou un polític català. En 1917 inicia la seva activitat política, s'afilia al
PSOE
i
participa en manifestacions i activitats reivindicatives que l'obligaran a
marxar, primerament, a Tortosa i mes tard a Buenos Aires, a on participa
activament amb el Partido Socialista d'Argentina. D'aquí es tornarà a
exiliar cap a l'Uruguay des d'on torna cap a Catalunya al 1931 en
proclamar-se la República.
El 1932 va ser nomenat secretari general de la
Unió Socialista de Catalunya
a la qual donaria notable impuls. El 3 de
gener de 1934
es nomenat conseller d'Economia i Agricultura en el VIII govern republicà de
la
Generalitat de Catalunya i primer format per
Companys, jugant un paper fonamental en la redacció de la
llei de contractes de conreu.
Va participar als
Fets del sis d'octubre de 1934 pel que va
ser processat i empresonat. Després del triomf de el
Front Popular el 1936 va ser
posat en llibertat i va continuar en el càrrec de conseller fins el 26 de
maig de 1936.
Tot just iniciada la
guerra civil espanyola va integrar la
Unió Socialista al
Partit Socialista Unificat de Catalunya
(PSUC), del que va ser un dels
fundadors i primer secretari general. Durant la guerra i en representació
del PSUC va ocupar diverses carteres als governs de la
Generalitat de Catalunya presidits per
Lluís Companys i Jover.
L'enfrontament a l'interior del bàndol republicà entre
els comunistes del
PSUC
i la
CNT-FAI
li va valer l'enemistat del poderós moviment anarcosindicalista català. Perduda la guerra, va passar a França, i
el maig de 1939 a Moscou.
L'any següent col·labora a Mèxic amb el
govern de la
República a l'exili i el 1945 va tornar
a França.
Acusat de
titista
va ser expulsat del
PSUC
el 1949. Va tornar
clandestinament a Catalunya
el 1950 sent
detingut a Barcelona
el 1954.
Jutjat per un tribunal militar va ser condemnat a trenta
anys de reclusió major morint a la presó de
Burgos.