Josep Serra Pastor

Memòria Civil, núm. 34, Baleares, 24 agosto 1986

Antoni Nadal

Josep Serra i Pastor va néixer el 19 de febrer de 1898 a Soller. Era fill del metge Pere Serra i Canyelles. Estudià el batxillerat a Palma i després cursà la carrera de Farmàcia a Barcelona, on aleshores estudiaven Andreu Crespí i Francesc de Sales Aguiló entre d'altres mallorquins que es destacaren a la Segona República per llur qualitat política. El 19 de juliol de 1920 li expediren el títol de llicenciat i al cap de poc temps va posar farmàcia a Sóller. Aquesta farmàcia primer fou situada a la Plaça i més tard a la casa pairal del carrer de Serra. L'any 1922 es va casar amb Maria Noguera, filla d'uns emigrants a França, i tingueren dues filles. En aquells temps, Josep Serra va fer el soldat a Cartagena, però no arribà a intervenir a la guerra del Marroc.

Tertulies i activitat social

En tornar, fundà una tertúlia que gaudí de molta popularitat. L'anomenaren "El tanque" i tingué lloc a la rebotiga de l'apotecaria. Josep Serra era una persona extrovertida, emprenedora i de conviccions fermes i inclaudicables. Presidí el "Circulo Sollerense" i participà en la creació de la delegació de l'Associació per la Cultura de Mallorca i de la Tafona Cooperativa. Dins el camp de la militància política, de jove simpatizà amb el Partit Conservador, com son pare, però l'any 1930 ingressà en el nou-nat Partit Republicà Federal de Mallorca i seguí Azaña en produir-se l'escissió d'Acció Republicana (desembre de 1931).

Vida política

Més endavant, l'abril de 1934, fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana Balear. Sortí elegit regidor a les eleccions municipals de 1931. Miquel Arbona conta a les Converses solleriques que Josep Serra adreçà una carta manuscrita a cada elector. Durant el primer període de la República, Josep Serra va fer de conciliador laboral i assistí a l'assamblea en què es discutí i aprovà el projecte d'Estatut de Mallorca o Eivissa (juliol de 1931). Gran lector, també col"laborà en el "Sóller", a les pàgines del qual va mantenir una acerba i llarga polèmica amb el metge conservador Guillem Ripoll. L'any 1933 dimití el càrrec de regidor a causa del fracàs d'unes gestions que afectuà a Madrid per tal que es contruís la carretera de Sóller a Lluc i per l'oposició que trobà als seus projectes de sanejament.

Batle de Sóller

Arran de les eleccions generals de febrer de 1936, a Sóller es va constituir una comissió gestora que integraren els mateixos regidors elegits a les eleccions municipals de 1931. Per presidir-la, Bonaventura Mayol posà com a condició que Josep Serra fos el seu substitut i així va succeir el maig següent, quan aqueix renuncià a la presidència per motius professionals. Durant el seu curt manement, Josep Serra encara pogué enllestir alguns projectes (la conducció de les aigües, la xarxa de clavegueres, la sanitat ...) i n'emprengué uns altres que els primers consistoris franquistes es varen apropiar. El juny de 1936 va signar el manifest de resposta als catalans.

L'actitud decidida de Josep Serra va fer de Sóller una de les darreres poblacions mallorquines que lliuraren el poder establert a les forces insurgents. No cal dir com perillava aleshores la vida de Josep Serra. El capità Despujols, comandant militar de Sóller, li ho va fer entenent quan li ordenà que es reclogués a la possessió pairal de Ca'ls Reis, prop de Lluc. Allà va romandre fins al 15 de setembre de 1936, data en què fou detingut i traslladat a Sóller. Aviat va passar a la presó de Ca'n Mir i d'aquí al camp de concentració de S'Aguila, a la marina de Llucmajor.

Encausament

El maig de 1937 l'encausaren juntament amb deu sollerics més i fou tancat a Ca'n Mir de bell nou. Al cap d'uns mesos, un emfisema pulmonar contret al camp de concentració el va obligar a ingressar a l'Hospital. El maig de 1938 se celebrà la vista. El consell de guerra presidit pel coronel d'Enginyers Ramón Taix el sentencià a mort pel delicte d'adhesió a la rebel·lió tot seguit es varen iniciar les diligències per aconseguir la commutació de la pena. La pressió del consolat britànic, les gestions del bisbe de Vic davant el cardenal Gomà i les de Miquel Serra, el seu germà, davant el govern de Burgos tingueren efecte: a mitjan novembre de 1938 Franco li commutà la pena de mort per la de cadena perpètua.

Empresonament

Josep Serra fou tancat a la presó improvisada del carrer de la Pietat fins al final de març de 1943 i uns mesos abans d'esser indultat encara hagué de conèixer la mort de la filla major. Tot i que no fou autoritzat a assistir a les honres fúnebres. Josep Serra pogué vetllar el cadàver al cementiri de Sóller, una nit en què sortí de la presó de connivència amb els guadians. Tanmateix, l'autoritat governativa no pogué impedir que les exèquies de la filla de Josep Serra (desembre de 1942) constituïssin una impressionant manifestació de solidaritat amb el pres.

Lliurament

En esser alliberat, Josep Serra tornà a obrir la farmàcia (tancada i amb les existències incautades arran de la revolta militar) i al cap d'uns anys la compartí amb un jove llicenciat. Per si no n'hi hagués prou amb la situació política, la mort de la seva muller i l'empitjorament de la malaltia acabaren de forçar-lo a l'ostracisme. Els darrers anys de la seva vida els va passar reclòs en una granja que va instal·lar als afores de Sóller, La granja, la lectura i la conversa amb els amics fidels varen esdevenir aleshores les seves aficions. Josep Serra va morir a causa de l'emfisema pulmonar el 10 de setembre de 1962 a Sóller. Tenia 64 anys. N'havien transcorregut 26 d'ençà de l'Alçament, però encara era temut pels vencedors, com va demostrar el semisilenciament de la seva mort que imposà la censura. Es clar que tot això ho ignorava la centúria de "flechas" que, de pas a Sóller, saludà marcialment el seguici del fèretre que portava a Josep Serra.