Sóller durant la Guerra Civil

A principis d’aquest mes de juliol s’ha llegit a la Universitat de les Illes Balears una memòria d’investigació que analitza detalladament l’evolució de Sóller entre el 1931 i el 1945, és a dir, sota la República, la Guerra Civil i el Primer Franquisme. El seu autor és un jove investigador, entusiasta de la recerca històrica i autor ja de diversos treballs d’història política i social, Antoni Quetglas Cifre. Aquest treball és un bon exemple de la nova història local, que vincula el cas concret a l’evolució regional, nacional i estatal i cerca establir els ritmes i l’abast de les grans commocions. Precisament, el cas de Sóller resulta especialment interessant ja que és un municipi amb una personalitat molt marcada i diferenciada, de manera que ja s’ha convertit en un tòpic parlar de la Vall de Sóller com una "illa" dins Mallorca. A més del fet geogràfic, s’ha de tenir en compte el desenvolupament del Port, l’extraordinària emigració a Puerto Rico i l’encara més nombrós corrent migratori cap a França, així com un notable procés de modernització econòmic, social i cultural amb les fàbriques de teixits, el ferrocarril, la difusió de l’idioma francès i l’auge del modernisme com alguns dels elements més cridaners.

El marc general de la Segona República va permetre a Sóller un gran dinamisme i un més que notable pluralisme en la vida política, sindical i cultural. No tan sols aparegueren diversos partits republicans, sinó que agafà empenta un notable moviment obrer, amb l’aparició de diverses societats obreres, majoritàriament socialistes, però amb presència també de l’anarcosindicalisme i del catolicisme social. Entre les entitats culturals, s’ha de destacar el Foment de Cultura de la Dona, que va presidir Maria Mayol. De totes maneres, els sectors conservadors, encara que també dividits en diversos partits, continuaren essent hegemònics durant la Segona República i aconseguiren triomfar en la majoria dels comicis que se celebraren en aquells anys. Antoni Quetglas parla d’una creixent inestabilitat social, provocada tant per alguns sectors de l’esquerra, que promovien vagues i algunes mostres d’anticlericalisme radical, com per la dreta, que aprofità la legislació laïcista de la República per crispar la situació. L’aixecament del juliol del 1936 va esser especialment interessant a Sóller, ja que s’hi va produir un dels pocs intents de resistència (amb un mort per part dels rebels) i el batle republicà no cedí la batlia fins el 21 de juliol, una data molt tardana. La implacable repressió franquista també va tenir les seves particularitats en aquesta petita ciutat. Com gairebé pertot, va afectar tots els àmbits i va anar des de la marginació social a les multes, la incautació de béns, l’empresonament i l’assassinat. Però a Sóller, d’una manera especialment evident, se va centrar no sols en els elements obreristes sinó també en la destrucció de la burgesia d’esquerres que militava sobretot a Esquerra Republicana Balear. Es tractava de persones benestants, sovint molt cultes, en ocasions procedents de l’emigració a Puerto Rico. Potser els exemples més significatius serien Bernat Marquès i Llorenç Roses, afusellats, i Bonaventura Mayol, exbatle republicà que fou detingut i va morir poc després, així com el darrer batle republicà, Josep Serra, condemnat a mort i indultat en el darrer moment. Tampoc no podem deixar d’esmentar les penes de mort commutades als cinc germans Marquès Mayol i a la seva mare Catalina Mayol Lafouge, esposa de l’esmentat Bernat Marquès, un cas exagerat de persecució contra una mateixa família.

En total hi va haver, sempre segons les dades de la recerca d’A. Quetglas, 170 detinguts, 5 executats per Consells de Guerra i 4 assassinats clandestins. Pel que fa a la trista postguerra, només destacarem aquí l’abundant informació relativa a l’Estació Naval creada en el Port de Sóller l’abril del 1937 i el sorprenent cas de la resistència d’una petita patronal catòlica, el Sindicat Agrícola de Sant Bartomeu, que no es volia incorporar als sindicats verticals. En definitiva, Antoni Quetglas aporta una baula important per al coneixement del període més crític de la nostra història recent i només cal esperar que es publiqui ràpidament i amb la cura que es mereix un treball de recerca fet amb rigor i sense apriorismes estèrils.

Historiador

Diari de Balears, 29/07/2008