Quaranta-un anys. Casat. Els seus pares havien viscut a Sud-Amèrica i, tal volta allí, feren la fortuna, no ho sé, però certament Llorenç Roses era un home ric. No obstant això, els seus ideals polítics no congeniaven amb els ideals caciquils de la dreta mallorquina. Havia estat batle de Sólleri i era cunyat del darrer batle republicà de la Ciutat de Mallorca, Emili Darder. Empresonat des dels primers dies de la rebel·lió militar, l'octubre del trenta-sis va ser sotmés a Consell de Guerra, acusat de no complir el Ban del denou de juliol del trenta-sis. Primerament se'l condemnà a trenta anys de reclusió, però els qui desitjaven la seva mort remogueren el procés fins aconseguir els seus objectius, Així, dia devuit d'octubre, era afusellat a l'hemicicle del cementeri nou de la Ciutat de Mallorca.
Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàg. 150
(Arecibo, Puerto Rico 1895 - Palma 1936) Empresari. De família sollerica, el 1900 es traslladà a Sóller. Impulsà la projecció turística de Palmanova (Calvià). D'ideologia republicana, entre abril i juny de 1931 fou batle interí de Sóller com a president d'una comissió gestora. Posteriorment, milità a Esquerra Republicana Balear. Quan s'inicià la Guerra Civil fou detengut i condemnat a 30 anys. Posteriorment, fou condemnat a la pena capital i fou afusellat en el cementiri de Palma. Es considera que la seva execució, com la de Bernat Marquès, fou una mesura intimidatòria contra la burguesia mallorquina que havia donat suport a la Segona República. Té un carrer dedicat a Palmanova (AM)
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 14 pàgs. 383
Llorenç Roses i Bernat Marquès: Els judicis a la burguesia mallorquina
Memòria Civil, núm. 40, Baleares, 5 octubre 1986
Judici a la burguesia mallorquina
Memoria Civil, núm. 40, Baleares, 5 octubre 1986
Antoni Serra
