Alaró, amb el martell i l'alena
Memoria Civil, núm. 3, Baleares, 19 enero 1986
Damià Quetglas
Si la falç i el martell han simbolitzat històricament l'obrerisme internacional, el símbols del món obrer mallorquí haurien de ser el martell i l'alena de sabater, perquè aquest gremi fou el bressol i l'animador societari. I Alaró, el lloc on amb més força i exclusivitat s'ha manifestat.
Els papers recorden la llarga història de tafones i oliveres alaroneres. Queden molins d'aigua i vells ullastres, perquè l'olivera és un arbre que si no és ben cuidat refusa la mutació i torna al seu estat primogeni. Igualment Alaró ha renovat la seva confiança al socialisme, pel seu origen històric, quan s'ha reinstaurat un règim democràtic.
Cert aire de mite recobreix la història de la inacabada vaga a Ca'n Pericàs, que tancà la fàbrica abans que tornessin els obrers, després d'emprar mà d'obra inexperta i esquirola en el tallat i cosit de sabata fina. També té remors de llegenda la sabata antillana de Pepín, un dels primers exportadors de sabata mallorquina a les Amèriques
Pere Rosselló, "Sa Mauineta", batle d'Alaró
Del taller a la fàbrica
La dècada de 1870 fou esplendorosa per l'economia illenca. El Raiguer completava amb la seva dedicació a la fabricació de sabata la funció exportadora del port de Ciutat. I la mà alaronera era hàbil, i pacient el caràcter per a fornir la sabata. La tasca penosa de collir oliva es deixa per a les dones del pla.
Però fin que no arriba l'electricitat i els capitals colonials i amb ells el nou segle i la industrialització, aquests sabaters de martell i alena no veuen la necessitat de juntar-se i defensar la seva manera de viure. El 1907 la competència estrangera i els aranzels fan fugir més de 150 sabaters al sur de França. Evidentment, són els millors oficials. I aquests són alaroners, sobretot.
I amb les fàbriques la societat
L'any 10, ja hi havia societat de consums a Artà i per Ciutat: eren defenses de l'obrer enfront del patró. Aquest any, els sabaters alaroners prenen mostra i formen societat: LA RECOMPENSA DEL OBRERO.
Però será la Guerra Mundial la que animarà els sabaters alarorens, per l'encàrrec de l'exèrcit francès de calçar els seus soldats als sabaters mallorquins. Les fàbriques van a tota i els obrers s'espavilen. Els artesans i obrers demanen un ral més per parell i moven una vaga. Els patrons no aconsegueixen solidaritat de la patronal de Ciutat i els esquirols no fan tan bona feina. Guanyen la vaga i se'ls paga deu rals i mig.
El primer de maig
Així, el 1930 arriba el primer de maig i es prepara una gran diada. Un jove militant incita una jove per brodar una bandera. Com que la cosa era tova, ell, amb el bon veure de la societat, compra un gran retall de seda vermella i ella amb fil dorat hi escriu el nom de la societat i la insígnia.
A primera hora del matí surten els obrers i membres de la societat cantant la marsellesa camí del nou camp de futbol de la seva propietat. Allà diversos oradors de Ciutat parlen d'una República que ja s'ensuma. I després de dinar segueix la festa i hi ha nous discursos. En Pere Rosselló, Andreu Rotger i Antoni Rayó parlen. També ho fa algun jove. Però tots esperen la nit, que hi ha ball a la societat. I, a Alaró, ballen d'aferrat. Ho saben per tot el redol i la resta de Mallorca.
Joventuts socialistes
Un més després d'entrar la República es constituí de bell nou l'agrupació de ses joventuts. Havien estat presents el dia de la proclamació i aidaven amb tot el nou Ajuntament. A la societat hi abocaven tots aquells que tenien ganes de tirar endavant. Al maig es presentaren sis candidats a eleccions i tots sis sortiren. Començaren les reformes municipals sota la batuta de Pere Rosselló: es baixaren els impostos del consum, s'augmentaren els tributs per aquells de més renda. s'iniciaren les obres de clavagueram, se secularitzà el cementiri, es construí l'Escola Graduada i el mercat i s'arreglaren molts de camins.
Octubre del 34
El fantasma del feixisme recorria Europa. I, després de la victòria de la dreta, pareixia possible quelcom semblant al que passà a Austria. Així ho manifestava Es Forner de Ses Rotes a FOC-I-FUM. Alaró estava al dia segons les consignes de PSOE-UGT. Es preparava la Unió de Hermanos Proletarios, juntament amb anarquistes i comunistes.
Així, per l'octubre es nomenà una Comitè Revolucionari que convidà a la vaga amb un manifest que s'imprimí amb una multicopista nova de trinqui adquirida per aquella especial ocasió.
De los pueblos / La Recompensa del Obrero
Núm. 437, 23 de julio de 1910
Cooperativa de Consumo "El Maná" de Alaró
Núm. 439, 6 de agosto de 1910
Alaró / El Renacimiento del obrero
Núm. 462, 28 de enero de 1911
Contra la Ley de Jurisdicciones
Núm. 472, 1 de abril de 1911
Núm. 694, 22 de mayo de 1915
Núm. 744, 6 de mayo de 1916
1º de Mayo - Alaró - Artà - Capdepera - Llucmajor
Núm. 796, 12 de mayo de 1917
Núm. 777, 23 de diciembre de 1916
Núm. 797, 19 de mayo de 1917
Cuestiones obreras. Huelga de zapateros en Alaró
La Almudaina
21 de julio de 1920
"Sa Maquineta", Pere Rosselló des del balcó de l'Ajuntament dirigeix la paraula al poble d'Alaró. A seu darrera Biel Joan, destacat membre de les Joventuts socialistes.
La vaga i conseqüències
El dia 6 hi va haver atur general i sense incidents. El dia 13 el governador va suspendre l'Ajuntament. Foren detinguts i desclararen el batle, Pere Rosselló, Monserrat Borras, Joan Rosselló, Antoni Guasp i Miquel Gelabert. Quedaren lliures la mateixa nit. Dia 20 es va prendre declaració a Gabriel Horrach, Rafel Clar, Joan Munar, Damià Campins, Antoni Mir i Gaspar Gelabert. Finalment foren detinguts el batle com a responsable, el tinent de batle Rotger per haver adquirit la multicopista i Biel Joan, suposadament autor del manifest. Era el 20 d'octubre. Els dos darrers van estar un mes i mig tancats. Es demanaven dos mesos de presó i una multa de 250 ptes. Establerta la incompatibilitat del jutge militar en aquest assumpte, l'advocat Fernando Pou aconseguí una sentència absolutòria.
Amb més força quie mai es creà LA AURORA, societat instructiva i es comprà una ràdio per a la societat. Es creà un coro i un grup de teatre, malgrat algun dels processats no aconseguís trobar feina al poble, fin que, després de la victòria del Front Popular, fos col·locat de municipals amb els anys justs per ocupar el lloc, pel vell ajuntament restituït.
Oli de ricí a balquena
El poble estava tranquil aquell dinou de juliol. Tanmateix algú deia que hi havia armes a la rectoria. Però no es veien falangistes per enlloc.
Durant tota la setmana es comentà que a Santa Maria, el dia de la festa, un camió de falangistes havia tirat els trastos de la societat al carrer. S'escoltava la ràdio, però no s'anava d'amagat, fins a aquell horabaixa que arribà un camió de Ciutat carregat de gent armada i amb corretjams. Hi havia una fila de falangistes i, al seu davant hi anaren colocant vells i joves de la societat. A punta de fusell els van fer beure un tassó d'oli de ricí. Al mateix temps, davant Sa Fonda hi feren un munt amb els llibres de la biblioteca de la societat i la bandera de seda serví per prendre foc.
Aquella fou la primera nit de por per a uns i de rialles per a la gent de dreta que aplaudia cada glop enmig de la plaça.
Comença la caceria
Dos dies després començaren a recórrer els carrers i carrerons d'Alaró els joves de camisa blava i arribà la confidència: està preparant una llista.
Els membres de la societat més destacats s'amagaren, Uns quants pujaren a la muntanya, D'altres marxaren a Ciutat. El batle estava amagat dins una cisterna.
Per fer parlar les dones i amics, l'oli de ricí corria a balquena. Però poc a poc els anaven caçant a tots, fins al mateix batle, que després de rompre's una cama dins la cisterna i havent cercat la seva familia influència d'un capellà, s'entregà. Ja no arribà al cementiri de Ciutat, on va caure la resta, fins a 14, de companys seus.
Al marge
A Alaró es produïren, més de 100 detencions els primers dies, després també algunes dones que van romandre a la mateixa presó d'Alaró
Dos alaroners van ser condemnats per consell de gyerra a cadena perpètua. En Biel Joan va ser tancat i deportat a Formentera. El dia que Russia entra en guerra fou allibertat. En Joan Rosselló Rayó fou ilocalitzable i tampoc morí.
Hi va haver 14 morts: el batle Pere Rosselló Oliver, de qui també es diu que fou assassinat brutalment per la carretera, Monserrat Borràs, germà del que no mataren bé, Mateu Pascual, Antoni Garau Xamena, Josep Munar Capó, Rafael Clar Amengual, Bartomeu Rosselló Guardiola, Miquel Pericàs, Damià Campins, Tòfol Guardiola, Jaume Fonollar, Monserrat Oliver Sampol, Miquel Fiol i Mateu Amengual.
La relació s'ompliria més si es relacionaven els alaroners que residien en aquells moments en altres indrets. També cal esmentar a Gabriel Sampol, telegrafista de la Generalitat que passave les vacances a Alaró. Alguns dels esmentats s'amagaren a casetes de fora vila i per les coves de la muntanya. Tots eren sabaters i menestrals i alguns ni tan sols eren assidus de la societat. Molts d'ells eren de "Los Damunts"
També a Ses Rotes, al peu de La Comuna hi havia gent modesta. Per allà hi cercaven "Es Forner", col·laborador habitual de FOC-I-FUM. "El cercaven com aquells de brega que lluitaven a la plaça de braus que hi havia aquí abans, Menys mal que no saberen mai que ha el tenien tancat ... "comenta un que va haver de beure oli de rici per no dir qui era, "aquel joven y entusiasta socialista que flagelaba a los caciques", "que llavors mos sortien mostels".
Quan es va prendre el gros del grup a mitjanit i foren traslladats al cementiri de Ciutat, en Joan Borràs i Sampol també hi era i ho pogué contar, Quan es féu la descàrrega, ell es llançà a terra i, quasi automàticament començà a córrer. Li feren alguns dispars, però s'escapà.
Així i tot, no es va dir. Al poc temps es presentà a Alaró, Li ajudaren amagat-se amb altres homes per la muntanya. Però a Alaró el donaven per mort. Quan acabà la guerra es presentà demacrat al poble. Mirave estorat i no contestava: i el ficaren a la loqueria. Al poc temps d'observació el posaren en llibertat i ja li havien preparat la fugida cap a Bones Aires, on fa pocs anys mori realment.
Ambdós havien topat allà pel març o abril del 36, mentre vetllaven un mort, unes quantes dones que començaren a besar-se la creu que duien penjada al coll. Un del grup va dir "ja vos podeu besar alló que no vos dic". Tots els altres també passaren per la presó.
Memoria Civil, núm. 32, Baleares, 10 agosto 1986
Mateu Morro