1931 - 1933: una dreta atrinxerada i dividia

Memoria Civil, núm. 4, Baleares, 26 enero 1986

Gregori Mir

 

La dictadura de Primo de Rivera va provocar la pràctica desaparició arreu d'Espanya de les forces polítiques en que s'havia fonamentat l'ordre polític de la Monarquia de la Restauració. Però a Mallorca només afectà al Partit Conservador, que ja s'havia dividit profundament arran de la crisis maurista i la creixent hegemonia política de Joan March. El Partit Liberal, controlat per En Joan March i Lluís Alemany i Pujol, va participar com a tal a les eleccions del 12 d'abril de 1931, aconseguint la mayoria dels regidors de Palma i en altres ajuntaments de l'illa

El canvi de règim coincidí amb una dreta dividida i sense horitzons. El vell Partit Conservador, amb Manuel Salas com la persona més significada, pràcticament no existía. Però, l'any 1930 havien aparegut noves forces polítiques que volien ocupar el seu lloc. Foren el Partit Autonomista, presidit per Ignasi Forteza-Rey, i el Partit Regionalista, amb Bartomeu Fons Jofre de Villegas com la personalitat més descollant. Els autonomistes s'inspiraven en la ideologia i la pràctica del nacionalisme moderat de la Lliga Catalana. Els regionalistes procedien del moviment maurista i també acceptaren el lideratge de Francesc Cambó. De fet hi havia porques diferències entre els dos grups, cosa que explica que l'any 1931 formassin un Comitè Mixt per actuar conjuntament. Val la pena recordar que els dos partits s'adheriren a la República i que amb altres forces polítiques, socials i culturals impulsaren el primer intent d'Estatut d'Autonomia per a les nostres illes. No obstant, els regionalistes de Fons acabaríen diluint-se en la dreta, que finalment s'organitzaria.

Del grup liberal-marquista ...

Ja s'ha dit que el grup liberal-marquista -segons expressió acunyada per Joan Pons i Marquès- a Mallorca va ser el partit més votat en les eleccions que donaren lloc a la proclamació de la II República, La majoria dels mallorquins optà per la continuïtat de la Monarquia, però l'onada contra aquesta també havia d'arribar a l'illa, Ben aviat els partits republicans s'apoderaren de l'Ajuntament de Palma, de la Diputació i del Govern Civil, avançant-se unes hores al que havia de passar a Madrid i seguint els esdeveniments de Catalunya.

La dreta tradicional, sense dirigents, desprestigiada i dividida, hagué d'atrinxerar-se. La República apareixia com una ruptura revolucionària que subvertia els principis amb els que fins llavors s'havia organitzat l'ordre polític i social. D'altra banda, aquesta dreta no se sentia indentificada amb les propostes dels autonomistes-regionalistes. La definitiva desfeta del Partit Conservador va donar lloc a una sèrie d'iniciatives de reorganització: Dreta Social, Dreta Integrista, Unió de Dretes, etc. Fins l'any 1932, quan es va organitzar Acció Popular de Gil Robles, la dreta mallorquina no va trobar la plataforma definitiva aglutinant.

Miting d'Alexandre Lerroux, al fons Joan March Ordines

Joan March Ordinas

Al Partit Republicà de Centre

El partit de Joan March ben aviat va entendre la nova situació política i sense perdre gents de temps va transformar-se en el Partit Republicà de Centre. Amb aquesta denominació ja es va presentar a les eleccions municipals del mes de maig de 1931 i a les generals del mes de juny, aconseguint ser la minoria més votada. És important assenyalar que fins llavors en Joan March no havia acceptat ser identificat com a una opció de dretes i que volgué aparèixer com una alternativa de centre i possibilitsta davant el nou règim. Sens dubte les seves vinculacions amb A. Lerroux jugaren un paper essencial en aquest capgirament. Crec que no es pot oblidar que en March a Mallorca era molt popular i que fins determinats sector progressites i d'esquerra li havien reconegut la seva acció per crear un capitalisme modern.

En Joan March i en Lluis Alemany sortiren elegits diputats de les Corts Constituents. No obstant, entre les forces del nou règim es va creure necessari purificar la República de persones que haguessin col·laborat activament amb la desapareguda Dictadura, com era el cas d'en Joan March. Les Corts, el 10 de Novembre de 1931, declararen la seva incompatibilitat moral amb el financer mallorquí i s'inicià un procés que l'havia de conduir per juny de l'any següent a la presó d'Alcalá de Henares.

Aquest fet sens dubte havia de tenir les seves conseqüències per a la política republicana a les illes i, segons s'ha dit, en tot l'Estat. El Partit Republicà de Centre a partir de llavors va girar cap a posicions més dretanes i més ambigües sobre la viabilitat de la República. En tot cas, durant els anys republicans, ja no va ser possible assolir un consens entre les forces polítiques per tal d'aconseguir un Estatut d'Autonomia. Al meu mode de veure, en bona part va ser degut a la neutralització d'una força política de primer ordre -el Partit Republicà de Centre- i a un home que era una gran força.

Acció Popular Agrària

Demostrat inviable el projecte d'organitzar una nova dreta a partir dels autonomistes -regionalistes, els grups socials més conservadors, aglutinats a la Unió de Dretes, convergiren amb Acció Popular de Gil Robles, que, sota la inspiració d'Herrera Oria, intentà crear una dreta possibilista amb el nou règim. Amb la direcció de Lluís Zaforteza i Villalonga i del menorquí Tomàs de Salort, ambdós de famílies aristocràtiques, s'organitzà a les nostres illes Acció Popular Agrària, nucli a partir del qual l'any 1933 s'estructuraria la CEDA.

Acció Popular Agrària de les Balears va créixer ràpidament i assolí una notable influència entre l'electorat balear. A les eleccions generals de novembre de 1933 va aconseguir dos diputats, cosa digna de recalcar i es té en compte el poc temps que havia tingut per organitzar-se. Segons la meva opinió, l'èxit s'explica perquè amb la desaparició física de Joan March molts dels votants del Partit Republicà de Centre traslladaren el seu vota a la CEDA. En tot cas, me sembla evident que un partit que tenia el seu principal dirigent a la presó havia de col·laborar a fer possible la victòria d'aquelles forces polítiques que més el poguessin ajudar. I s'ha de recordar que Gil Robles havia defensat en Joan March i que el Partit Radical d'A. Lerroux va intentar evitar l'empresonamet de l'home de negocis mallorquí. I els governs que s'inicien a partir de les eleccions de novembre de 1931 -conegut com el bienni negre- es varen estructurar sobre els partits de Gil Robles i A. Lerrroux.

Resumint el període 1931-1933 de la República a Mallorca, crec que es pot dir que la condemna i empresonament de Joan March, entre d'altres conseqüències, va significar, d'una banda, estimular un procés més ràpid en la formació d'un grup polític important de dretes a les illes; d'un altre costat, va precipitar la convergència electoral de tots els grups polítics que representaven el centre-dreta. La dreta, inicialment atrinxerada i assustada, va passar a l'ofensiva. A partir de llavors serien aquestes forces polítiques les que sempre guanyarien les eleccions generals que es varen celebrar fins al començament de la guerra civil.