Felanitx: dels dies de la vinya als anys de la guerra
Memoria Civil, núm. 2, Baleares, 12 enero 1986
Damià Quetglas
Juntament amb Sóller i Pollença, que també tenen port, Felanitx ha estat sempre un poble despert i obert al món. Quan G. Sand deia que els mallorquins només sabien resar i treballar, a Felanitx hi havia 85 alambins que feien aiguardent per a l'exportació.
Felanitx va conèxier l'eufòria inversionista dels setanta del segle passat en la pròpia terra en forma de politxons i vinya nova. Després va venir la filoxera i la crisi. Però l'entrebanc més dur era, com a la resta del país, unes estructures socials i polítiques que impedien tota aventura de futur, per tímida que fos.
El cicle de la vinya
La petita indústria artesanal de l'aiguardent en torn de la vinya no donava abastament a les noves vinyes sembrades a partir de capital que retornava de les colònies d'ultramar, que havien aconseguit la independència. El 1876 l'Ateneu d'Agricultura, Industria i Comerç establí una caixa d'estalvis per tal de finançar l'exportació de vi cap a França.
Es mobilitzà gran quantitat de recursos humans i de capital (en 30 anys hom havia duplicat l'extensió de la vinya i quadriplicat la producció de vi), Això produí un efecte multiplicador que afectà a tots els sectors de la producció. El 74 ja hi havia un col·legi de segon ensenyament, el 83 es creà un banc de Felanitx i sortia el primer setmanarime el 88 sorgeix una entitat de crèdit, s'inastal·là una línea telefònica entre la Vila i el Port i es començà a construïr un vapor, el Santueri.
Però l'època d'or de la vinya va ser de curta durada per la fragilitat del nou mercat francès, basat en la reducció d'aranzels a causas dels estralls que la filoxera havia produït a les seves vinyes,
Les imprevisions feren que el 91 es declaràs la filoxera a Felanitx, Petites indústries alimentàries (fàbriques de xocolate, de gaseoses ...) i l'emigració absorbiren els exessos de má d'obra. El capital local intentà refer-se del cop creant la "vinícola", al temps que arriba el tren a la ciutat (1897).
La necessària diversificació
La crisi, que tancava el cicle del vi, ensanyà als felantxers a preveure i a diversificar. L'any 1914, docns, començaren a instal·larse indústries de parles de pell, fàbriques de ciment ... i es planificà la diversificació de comerç i tansformació agrícola: popa d'albarcoc, farineres ... I, sobretot, a encarrilar la producció vinícola. Així naixé l'Estació Enològica, popularment coneguda com "es Sindicat", edifici del qual s'aixecà el 1920. A tot això hi hem d'afegir l'intent d'una fàbrica d'electricitat i l'estímul que suposava aquest treball industrial en la demanda de béns de consum, que feia dels felanitxers un poc "senyors" en relació als seus veïnats.
Si acabada la Guerra Mundial Felantix es recuperava de la crisi de tombants del segle, renaixé l'eufòria durant tota la dècada dels 20. L'any 1930, com la majoria de les localitats insulars, coneixé una cota de població mai vista i molt jove, insatisfeta amb uns ajuntaments, en els quals es tornavan els rics segons els interessos de cada grup, conservador u liberal.
Així a les eleccions del 12 d'abril del 31 aconseguiren empatar, els joves inquiets, amb les forçes tradicionals; però l'esclat d'alegria es produïria dos dies després en conèixer els resultats a tot l'estat. Al capvespre, el governador intereí ordenà la transferència de la vara municipal al president d'Unió Republicana, Pere Oliver Domenge. Les xerrameques de cafè s'havien traslladat davant la Sala. Els membres de la Joventut Republicana despenjaren als retrats reials. I el notari aixecà acta i feia l'arqueix de caixa.
L'horabaixa, entre aplaudiments, fou hissada la bandera republicana al balcó de l'Ajuntament. Parlà el nou batle i es guardaren uns minuts de silenci a la memòria dels dos militars afusellats per l'anterior intent de proclamació de la República.
El dia 15 fou declarat festa a tots els efectes, Una banda de música va fer un passacarrers de bon matí i, a la tarda i nit, hi va haver concerts als diferents barris. Aquest dia, les Jovntuts obriren una subscripció per fer un dinar extraordinari als pobres de l'Hospici. També foren enviats queviures a la Casa de Caritat i demés convents de la ciutat.
El nou ajuntament republicà seguí amb l'eixample de la ciutat. La construcció d'un nou hospital a inicis de segle i la manca de servei de La Quartera possibilitaren la construcció del mercat. Es construí una escola al carrer Cotoner. Es portà a terme un ampli pla d'escoles rurals i s'instal·là un institut. Es començà la canalització de les aigues i l'asfalt dels carrers.
Un ambient politzat
Tretze republicans federals a l'ajuntament, en front de 5 republicans de centre, recolçats pel Banc de Felanitx, no representaven amb exactitud el podr sociològic.
Amb la república havia arribat a Felanitx el cinema sonor, els vells equips de fútbol, promoguts pel clergat (un es deia "Sa patena", popularment)m foren substituits el Gimnàstic Felantix ... els costums es liberalitzaren, en definitiva. I al clergat això no li agradava. Així, al gener del 33, empresonat March la dreta es rearmà a Felanitx. Van terure un setmanari impugnador de la política d'esquerres, "Es Maculí"
L'esquerra, amb la fortaleça de l'Ajuntament i la bravura d'una agrupació nombrosa, contestà al maig amb un altre setmanari, "Pedra Foguera". Entremig, el vell "Felanitgense", en mans del jutge de pau i destacat membres dels federals, intentava desfer malentessos propiciats pels dos setmanaris combatius i demostrar que era necessaria la planificació municipal tan per llançar la indústria naixent, com pel benestar de la gen
Miting de Pere Oliver Domenge l'1 de maig
Els fets d'octubre del 34
En aquest ambient aferrissat, la proclamació de l'Estat Català a Barcelona fou motiu de felicitació per part dels republicans, La tasca d'enviar el correspodent telegrama fou encomanada al president de las Joventuds, Antoni Llodrà, qui juntament amb el batle foren empresonats, per això i per la formació de piquets, En sortiren lliures, després d'alguns dies de presó, però l'Ajuntament ja estava en mans d'una comissió gestora de dretes.
Fins a les eleccions del 36, els republicans es mobilitzaren i els caps de files a nivell d'estat arribaren a Felantix a fer els seus "mitings", al local que Esquerra Republicana tenia al costat de La Recreativa. Al febrer del 36, el govern ordenà la restitució de l'Ajuntament anterior a l'octubre del 34, malgrat haver guanyat les eleccions, la dreta.
L'estiu del 36
Ja havien aparegut pintades de "Viva al fascio" algunes matinades, quan s'inaugurà el mercat., aquell 19 de juliol. El dia 20, davant la confusió de notícies, el batle aprofità l'avinentesa de l'inauguració, per cridar al governador.
-¿Señor Espina?
- No. Está en la cárcel. Soy el coronel García Ruíz. ¿Quién está al aparato?
- El alcalde de Felanitx, Pedro Oliver.
- Entonces, es usted responsable del orden público en esta ciudad, hasta nueva orden.
El caporal de la policia municipal recorda el fet amb nitidesa. Igual que l'escena en que foren empresonats sis persones acusadeds de la fugida en barca del batle després d'amagatalls nocturnes.
"El metge Palou que sortia del casino de la Mutua m'havia avisat que venien cotxes de Porreres i que avisàs al batle perquè tenia por que no fessin alguna trastada". El dijous, falangistes i Guàrdia Civil, preniren l'ajuntament. Aquests dies també havian trobat "Es Salero" mort a la carretera. El dissabte començaren les detencions incontrolades.
Arribà l'expedició de Bayo a l'agost. A Felanitx ja hi havia dos quarters de milicians. El 15, el més voluntariosos havien partit cap al port de Manacor amb els fusells. El 17, es temè un desembarc a Porto Colom i s'organitzà a Es Collet una defensa cívica amb un centenar de d'escopetes de caça. Poc després, centrat el front a Manacor, s'improvisà un quarter per a un batalló d'infanteria.
I quan va haver reembarcat Bayo, el temor esdevingué pànic. Havia arribat la notícia de la mort de Rafael Estades, "s'esparter" acusat per una "Junta Negra" d'haver tirat tatxetes a la pujada de Sant Salvador, el dia de l'inauguració del monument a Cristo Rey, durant el govern de dretes. Felanitx s'escarrufà pel que es deia, que li havien omplit el cap de tatxes. Els felanitxers eren comerciants i estaven fets al regateig i al joc dialèctic de la política. Eren emprenedors i havien modernitzat el poble, però no eren guerrers. La guerra i les estretors de desprès-, els deixà parats, fins ben entrada la dècada dels seixanta, que arreglarien la caseta al port per a l'estiu i gosarien reemprendre el camí de la modernització
Pere Oliver Domenge batle republicà de Felanitx