Era sacerdot. Va ser l'únic eclesiàstic que trobà la mort a Mallorca. Ignor les raons que l'empengueren a reptar el poder militar, desoint les consignes d'una Església pactista. Jeroni Alomar vivia folgadament. Exercia de vicari vitalici del seu poble nadiu, Llubí, i dedicava bona part dels temps lliure a caçar. Vivia a la Ciutat de Mallorca. Tenia quaranta-dos anys. Doncs bé, aquest home li pegà la dèria d'ajudar els republicans a escapar-se cap a Menorca. Sembla que amb anterioritat a la seva detenció, les autoritats governatives tenies noticies del perillós joc que portava entre mans, però no sabien com resoldre'l. L'Església del Bisbe Miralles no tenia prevista una travelada d'aquesta importància. Li arribaren advertències a Alomar i Poquet i no hi parà esment. Ignor quina fou la darrera aventura del capellà rebel, però el tretze de maig del trenta-set comparegué a judici, acusat de cometre actes contraris al Moviment. Al seu costat comparegueren set homes més i es dictaren tres penes de mort, de les quals una li va correspondre. Fou afusellat a l'hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, juntament amb Joan Baldú Pascual i Martí Ros Garcia, a les cinc del matí, de dia set de juny del mateix any trenta-set

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

pàgs. 21 - 22

(LLubí, 1894 - Palma, 1937) Vicari de Llubí. La seva familia, benestant, havia mantingut disputes al poble per una propietat immobiliària. Tenia un germà d'Esquerra Republicana i va presentar una denúncia quan fou detingut, la qual cosa li va suposar una recriminació del bisbe Miralles. Vivia a Ciutat i en el començament de la guerra va intentar ajudar alguns republicans a fugir. Fou detingut i jutjat per actes contraris al "Movimiento" i afusellat en el juny de 1937 en el cementiri de Palma.

Albert Herranz Hammer / Joana Maria Roque Company

La Segona República a Mallorca

pàg. 85

El cas de D. Jeroni Alomar Poquet,

Memoria Civil núm 21, Baleares, 25 mayo 1986 

Jeroni Alomar Poquet

Nicolau Pons Llinàs

Lleonard Muntaner Editor, Palma, 1995