SebastiÓ Sureda Colom   |    |  BIOGRAFIES  | TEMA:  COMUNISME | CONSEL |


 

Li deien de Can Nofre. Vint-i-cinc anys. FadrÝ. PertanyÝa a les Joventuts Socialistes Unificades i treballava al camp. Al llarg dels anys, queda el record de la seva bondad. Es va veure la causa contra ell i vint-i-vuit consellers, l'onze d'abril del trenta.vuit, a l'Escola d'Arts i Oficis de la Ciutat de Mallorca. A SebastiÓ Sureda, el condemnaren a mort. No obstant aix˛, la seva sentŔncia no l'immutÓ gaire. Empresonat a Illetes -perquŔ quan el detingueren era soldat- feia de cuiner per als presos i tenia cura que totes les casseroles tinguessin llustra. El set d'octubre del mateix trenta-vuit, li comunicaren que el traslladaven a Can Mir. Va despedirse de tots els seus companys. Salut companys. Em pens que m'han de matar. I no errava gens ni mica el seu pron˛stic. L'endemÓ, a les sis del matÝ, queia mort a l'hemicicle del cementiri de la Ciutat de Mallorca

 

Llorenš CapellÓ

Diccionari Vermell

pÓgs.  171

 

Els germans , Onofre, Antoni i SebastiÓ Sureda, tot tres assassinats

 

Consell: La vergonya d'un consell de guerra

Memoria Civil, n˙m. 12, Baleares, 23  marzo 1986

DamiÓ Quetgles

 

Antoni Guasp, entrevista

Memoria Civil, n˙m. 41, Baleares, 12 octubre 1986

Llorenš CapellÓ

fideus