Andreu Crespí

Memoria Civil, núm. 15, Baleares, 13  abril 1986

Mª de la Pau Janer

Andreu Crespí i Salom (1896-1982) va esser una de les figures més destacades del socialisme Balear. I, a la vegada, un intel·lectual que sabé defensar la ideologia socialista des d'una òptica d'interès i preocupació per la pròpia realitat. S'ha dit que, al llarg de la seva vida, fou capaç d'arribar a una síntesi d'estudi i actuació, de realisme i d'idealisme, de pragmatisme i de cultura.

Va néixer a la ciutat de Mallorca, l'any 1896. Es llicencià en Ciències i dedicà la seva vida a una doble activitat: per una banda, la de polític, per l'altra, la de pedagog. En la seva tasca de professor, intentà crear una línia progressiva i nova. Melción Rosselló, que fou alumne seu, explicava al número tres de la revista Maina (maig 1981) que del sistema pedagògic del col·legi Cervantes, fundat per Andreu Crespí l'any 1923, es podia destacar:  ... el respecte a la identitat de cada alumne, l'ús de mètodes actius, l'educació per la llibertat en la llibertat, la formació dels valors i dels drrets humans, el demostrar als alumnes que són estimats i que representen l'element més valuós del sistema escolar. Entre 1934 i 1936 va ocupar la càtedra de Física i Química a l'Institut de Felanitx. En el temps del seu treball com a ensenyant, lluità per crear un nou sistema d'ensenyament personalista i lliure

Andreu Crespí i Salom  una de les figures més destacades del socialisme Balear.

Treball polític

El seu treball en el camp de la política mallorquina es desenvolupà en tres àmbits: dins el PSOE, a l'Ajuntament de Ciutat i a l'UGT. Ingressà, l'any 1927, en el partit republicà, perquè entenia que a Espanya, per fer qualque cosa, s'havia de modificar l'organització de l'Estat. A les eleccions municipals del mes d'abril de l'any 1931, fou elegit regidor per l'Ajuntament de Palma. En el mes de maig, es repetiren les eleccions perquè les primeres havien estat anul·lades, i Andreu Crespí continuà com a regidor de l'Ajuntament republicà. L'any 1932

 fou nomenat tinent de batle, fins al mes d'octubre de 1934. En tot aquest temps. desenvolupà una ampla activitat per tal de millorar la nostra ciutat. Treballà i col·laborà amb Emili Darder, en les comissions de Cultura i Sanitat de l'Ajuntament. Promogué el Pla de Construcción Escolars, que impulsà l'Ajuntament de Palma durant la Segona República. També formà part de les comissions d'Hisenda, Foment, Beneficiència i Sanitat, Govern i Policia. Andreu Crespí col·laborà en la creació de noves escoles, que llavors, iniciada la guerra, serviren de quarters; en l'organització de l'Hospital, en la planificació de mercats i reconstuir els escorxadors.

També nacionalista

Juntament amb Gabriel Alomar, Alexandre Jaume i altres intel·lectuals mallorquins, defensà la identitat de la nostra llengua, i la unitat dels Països Catalans. A Barcelona, en els seus anys universitaris, presidí l'Associació Catalana d'Estudiants i col·laborà en el ·"setmanari nacionalista popular" humorístic L'Estevet. Va esser comptador i vocal de la Junta de l'Associació per la Cultura de Mallorca, col·laborà en català a La Nostra Terra i al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana i signà els manifests de solidariat amb Catalunya els anys 1933 i 1936. En tots els actes del seu partir, públics o privats, promogué l'ús del català.

Classes a la presó

En el mes de febrer de l'any 1936, fou nomenat de bell nou regidor de l'Ajuntament de Ciutat. Quan ja l'aixecament s'havia consolidat a Mallorca, el trenta de juliol, Andreu Crespí és detingut i empresonat en el castell de Bellver. Els tres de desembre, fou conduït a un camp de concentració, a Sant Joan de la Fontsanta, als Banys de Campos, on hi va romandre, fent carretera, fins el març de 1937. Llavors, el tancaren a can Mir, a Palma. Foau allà on utilitzà de bell nou la seva capacitat pedagògica fent classe als altres presos. El 14 de setembre de 1937, se celebrà a l'Escola d'Arts i Oficis el consell de guerra contra Andreu Crespí, l'intel·lectual que proclamà públicament el seu agnosticisme i que caracteritzà sempre per  un acusat sentit de l'humor, hagué de resignar-se a la desfeta dels ideals que estimava.

Fou tancat a la presó provincial dels Caputxins, però abans, hagué de romandre algun temps a l'Hospital, víctima de bronquitis crònica.

Desterrament

L'any 1942, va recobrar la llibertat. Però hagué de passar mig any desterrat a Alzira, al País Valencià. Quan pogué tornar a Mallorca, s'hagué de presentar, durant molts d'anys, primer cada dia, després cada setmana, a la policia.

Totes aquestes circumstàncies perjudicaren definitivament la seva carrera i la seva posició económica. Mai més no pogué dedicar-se a la docència en um centre públic, i s'hagué de limitar a impartir classe a grups limitats i de forma particular.

Els darrers anys de la seva vida, fins a la seva mort, l'any 1982, visqué al carrer de San Bernat, en un barri antic i tranquil, ben a prop de la Seu.