Palma s.XIX - XX) Dirigent comunista i ideòleg marxista, picapedrer d'ofici. Secretari de la societat obrera L'Emancipació (1918) i del Sindicat Únic de Picapedrers de Mallorca (1920). Fundà, el 1921, l'Agrupació Comunista del Partit Comunista Obrer Espanyol, i el 1929 va esser dirigent d'El Treball, societat de picapedrers comunistes. Des del 1931, fou director de la revista Nuestra Palabra i col·laborador d'El Comunista Balear i de l'Obrero Balear. Expulsat del Partit Comunista per la seva actitud critica envers la direcció, fundà el Bloc Obrer i Camperol de Palma, el qual, el 1935, féu part del Partit Obrer d'Unificació Marxista.

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 2  pàg. 53

Fundación Pablo Iglesias

Bauzà, Antoni, paleta i sindicalista a Palma de Mallorca (segle XX). Paleta amb una sòlida formación ideològica. Va ingresar a Joventuts Socialistes, durant la Primera Guerra Mundial, pertanyent a la tendència “tercerista”, corrent situar entre UGT i CNT. Durante els anys 1918-19 va ser el secretari de la Societat d’Oficis Diversos de Palma, La Emancipación. Dins de Joventuts Socialistes s’enmarcava en el corrent caballerista, raó per la qual el desembre de 1920 va demandar, amb d’altres, l’ingrés del PSOE a la Tercera Internacional. Aquest mateix any va ser el secretari del Sindiat Únic de Paletes de Mallorca, sindicat format majoritàriament per comunistes però filial a la CNT. El 24 de maig de 1921 amb altres membres del corrent “terceriste” abandonen l’agrupació socialista i una setmana després presenten el reglament d’una agrupación comunista adherida al Partit Comunista Obrer. Comença ara la seva col·laboració en el periòdic El Comunista Balear. Justament un article publicat per Bauzà en aquesta revista en què criticava la guerra del Marroc el va portar a la presó. L’octubre de 1929 es va celebrar el V congrés de la UGT de les Balears i es va consumar la ruptura entre comunistes i socialistes. En aquest congrés Bauzà va criticar duramente la política organitzativa de la UGT, una política que provocava l’atomització i excessiva autonomia organitzativa de les agrupaciones locals de paletes i feia minvar l’eficàcia sindical. Les seves crítiques a la política ugetista van continuar ara des del periòdic Nuestra Palabra. El 25 de febrer de 1931 a l’article “Los Socialistas y el Comitè Paritario” va censurar l’acceptació per part de la UGT dels comitès paritàris. Per Bauzà la millor i més efectiva arma del moviment sindical era la vaga, els comitès paritàris tenien com a objectiu, justamente, evitar la vaga. El 1931 va néixer el Periódico Obrero òrgan del Partit Comunista; el maig aquesta revista passà a ser l’òrgan de l’agrupació comunista palmesana i Bauzà en fou el director. Va aprofitar el càrrec per a introduir textos marxistas, acompanyats pels seus propis comentaris. El gener de 1932 i fins a mitjan 1933 va ser empresonat pels comentaris publicats sobre les vagues dels obrers del port. Ja alliberat, el 1934 va començar a fer propostes a favor de la unitat sindical. El setembre d’aquest mateix any va ser expulsat del Partit Comunista per acusar de sectaris els comunistes als periòdics El Obrero Balear i La Batalla, aquest últim de Barcelona. Després de la seva expulsió va formar a Palma un grup del Bloc Obrer i Camperol, que posteriormente es va integrar al POUM. [JRM}

Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans, Obra coordinada per Maria Teresa Martínez de Saz (s. XIX) i Pelai Pagès Blanch (s. XX), Barcelona, Universitat, Abadía de Monserrat, 2000, pàg. 191

HABLEMOS CLARO  - El retoño de los sindicalistas de “dublé” -  Para el correligionario Ignacio Ferratjans