|
|
Gabriel Buades Pons
BIOGRAFIES TEMA: / ANARQUISME
|
|||||||
|
||||||||
|
(Inca, 1903 - 1938). De familia pagesa, de can Sot, ben aviat es va posar a fer feina de fuster i després de sabater, ofici que exercí la resta de la seva vida. Autodidacte. Va ingressar en el sindicat anarquista La Indústria i va participar en la vaga general de subsistències a Inca (1919). Va emigrar a França el 1929, a consequència de la repressió de la dictadura monàrquica, i s'hi establí com a sabater en un taller dels germans Llobera, prop de l'Arc del Trionf parisenc. En l'exili francès es va familiaritzar amb els autors llibertaris (Kropotkin, Proudhon, Bakunin) i altres escriptors socials. En 1931, amb la República, torna a Mallorca ben imbuït del pensament anarquista, s'afilia a la Confederació Nacional del Treball, i col·labora activament en Cultura Obrera (sota el pseudònim d'Enjolràs), Avance, Adelante i la Revista Blanca; on tracta principalment temes sobre la situació obrera i l'atur, la denúncia del Poder i els seus instruments (l'Església, l'Estat, l'Exèrcit i la democràcia burguesa republicana), la revolució social i la importància de la cultura com a eina de transformació revolucionària. En 1932 és elegit secretari del sindicat La Justícia. Va ser empresonat el 1934 per mor de la repressió desfermada per la fallida revolució d'Astúries. El 1935, va fundar l'Ateneu Llibertari de la Justícia (carrer del Palmer, 46, d'Inca), un ateneu que comptava amb biblioteca, companyia teatral i cor musical, i del qual va ser secretari. El 19 de juliol de 1936 va ser detingut juntament amb els seus germans Tomeu i Francesc. El seu cas va ser sobresegut dues vegades, fins que un jutge va revocar les sentències, i va ser afusellat el 22 de juliol de 1938. Va deixar vídua i fill. Francesc Buades, son germà, també anarquista, va patir set anys d'empresonament i un desterrament a València; va morir el 1986. Albert Herranz Hammer / Joana Maria Roque Company La Segona República a Mallorca pàgs. 90 - 91
Li deien En Sot i estava afiliat a la CNT. Va ser sotmès a Consell de Guerra i l'afusellaren en el cementiri d'Inca. Sabater d'ofici, era un home d'una gran fermesa de caràcter. Quan la seva esposa anava camí del cementiri per veure'l abans de l'execució, una descàrrega de fusells li indicà que arribava tard. Els seus xiscles de dolor, sols trobaren ressò en la sorpresa d'un falangista. I ara per què plora aquesta? Gabriel Buades, que havia escampat passió en tots els actes de la seva vida, moria davant la fantasmal indiferència del seu poble. L'esposa eixugà amb un mocador la sang vessada. Llorenç Capellà
ESBERLAR LA HISTORIA: GABRIEL BUADES, INQUER, SABATER REVOLUCIONARI (1903-1938) - Joan Buades - Lluc, núm. 727, març, 1986 [ PDF ]
|
||||||||
