(Palma 1853 - 1922) Polític,
periodista, historiador i arxiver. Estudià a Saragossa i a Madrid i obtengué
els títols d'advocat i arxiver bibliotecari. La seva activitat política va
estar vinculada a la feina com a periodista. El 1869, creà la publicació
El
Eco de la Juventud. El 1881-83, fou un dels dirigents que reorganitzaren el
Partit Republicà Democràtic Federal i creà la
Lliga de Contribuents de
Balears. En aquella mateixa època fundà i dirigí els diaris republicans
federals El Comercio (1880-83),
La Autonomía
(1883-84) i
Las Baleares (1890-96). A més, mantengué estretes relacions amb el
moviment obrer i influí sobre la
Unió Obrera Balear (1881-86) i
l'Ateneu
Obrer Mallorquí (1890-92). Fou arxiver (1894-1912), cronista oficial
(1896-1922) de l'Ajuntament de Palma. El 1897, amb el seu amic
Lluís Martí,
impulsà la publicació del setmanari
La Región. Col·laborà al
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana
(1897-98) i a la
Nova
Palma,
on va escriure per primera vegada en català. El 1909, va fer una
conferència de caràcter regionalista en el
Centre Català de Mallorca. A
partir de 1910 va fer part del comitè de la
Conjunció
Republicano-socialistas de Mallorca i dirigí el setmanari republicà
El
Ideal. El gener de 1913, impulsà la reorganització de la
Unió
Republicana i formà part de la comissió mixta amb els republicans radicals.
L'agost d'aquell mateix any, s'escindí amb el
Partit Reformista i formà part
del seu comitè local. El 1915, s'uní als reformistes dissidents de
Bernat
Obrador. El 1917, es destacà en la defensa del dret mallorquí i el 1919 fou
un dels impulsors de la campanya a favor de l'autonomia de Mallorca. Aquell
mateix any, fou nomenat comissari regi de Belles Arts a les Balears. També
fou escultor, poeta i músic. És autor d'un autoretrat de bronze, d'un
monument titulat
Mallorca, premiat a l'Exposició Regional de 1903,
d'un bust de Chopin i de les estàtues
Resignació
i
Fiat voluntas
tua!. Era soci corresponent de la
Real Academia de la Historia i de la
Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid. Va col·laborar en
un gran nombre de diaris mallorquins, espanyols i estrangers. A
Sociologia del Regionalisme (1909) va fer una interpretació autonomista
de la historia d'Espanya i defensà l'igualtat del català davant davant el
castellà. Criticà el caciquisme i la intolerància i proposà la independència
del poder judicial i l'amplicació de l'instrucció pública. És autor de
diversos estudis sobre la història de Mallorca, com
La bandera de la
ciutat de Mallorca
(1907, reeditat el 1976),
Los capuchinos.
Fundación de esta orden en Mallorca.
Sus monasterios (1909),
La carta
de Franquesa del rei en Jaume constituint el Regne de Mallorca (1917) i
El dret foral i l'autonomia de Mallorca (1919). També va publicar
informes i documents relatius a l'Ajuntament de Palma, com
Informe sobre
la cesión de las murallas de mar al excelentísimo ayuntamiento
(1916) i
La Escuela Graduada (1916), a més d'un
Catálogo del Archivo municipal
(1902-1922). Inicià la publicació d'una col·lecció de documents referents al
regne de Mallorca (1898), i és autor de
Juan Oliver (Maneu), Vicente Juan
(Ribas). Memorias biográficas (1906),
Ramon Llull, apóstol del
amor (1915),
El Museo de Raixa. Gestiones para lograr su conservación
en Mallorca (1918),
La mujer en la sociedad moderna
(1919) i
Portafolio de Baleares.
Guía de Mallorca
(1922). A més fou un dels
autors de Mallorca artística, arquelógica, monumental
(1899, reeditat
el 1989), L'Ajuntament de Palma li dedicà un carrer. (AM)
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 13 pàg. 287-288
fideus