Antoni Maria Ques Ventanyol       |    BIOGRAFIES  | TEMA  REPUBLICANISME |

El capitÓ d'Artilleria SebastiÓ Feliu, adrešan-se, en qualitat d'advocat defensor, al Tribunal que jutjava a Ques, va preguntar als seus membres, si cas de condemnar a mort el seu defensat, no els tremolaria el pols. Doncs bÚ, la resposta fou contundent. No els tremolaria el pols i no els tremolÓ. Antoni Maria Ques, milionari alcudienc de quaranta-vuit anys i viudo, va ser afusellat juntament amb Darder, Jaume i Mateu, a les sis i mitja del matÝ de dia vint-i-quatre de febrer del trenta-set. L'indret: l'hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca. La causa? Llarga i complexa. Ques - ex membre del Partit Liberal de Joan March i ex-accionista de la TransmediterrÓnea - era un dels encartats en l'anomenat Pla Lenin, que consistia en assassinar tota la gent de bona voluntat de l'illa i, acte seguit, imposar una dictadura de tall moscovita. Un testimoni, que posteriorment fou recl˛s en el manicomi, declarÓ que Antoni Maria Ques havia repartit dues-centes pistoles entre els elements del Front Popular, per tal de preparar la matanša. A mÚs l'esmentat Ques, no amagava la seva afiliaciˇ a Esquerra Republicana i admetia el fet d'haver entregat diverses quantitats de doblers per sufragar les despeses d'aquest partit. Tot aquest caramull d'acusacions, constitueixen l'inventari d'una hist˛ria folla que acabÓ amb vessament de sang. Les pistoles mai no han estat trobades i difÝcilment Ques podia ser partidari d'entregar el poder econ˛mic a l'Estat, gaudint d'una posiciˇ social autŔnticament folgada.

Llorenš CapellÓ

Diccionari Vermell

pÓg. 139

 

El primer a l'esquerra: Antoni Maria Ques, als anys vint acompanyat d'altres socis de Joan March Ordinas

(Alcudia 1889 - Palma 1937) PolÝtic. Posse´a una important fortuna i va esser accionista de la Companyia TrasmediterrÓnia. MilitÓ en el Partit Liberal de Joan March, per˛ evolucionÓ cap el republicanisme. El 1934, fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana Balear -ERB- i ocupÓ el cÓrrec de comptador en el comitŔ executiu d'aquest partit. A mÚs, lliurÓ importants quantitats de doblers a ERB. Fou detengut quan s'iniciÓ la Guerra Civil i va esser condemnat a mort per un Consell de Guerra. Va esser afusellat amb Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Mateu el 24 de febrer de 1937 en el cementeri de Palma.

Gran EnciclopŔdia de Mallorca

vol. 14  pÓg. 121

Antoni Maria Ques Ventanyol Torrˇ (Alc˙dia. 1889 - Palma 1937). Gran capitalista i propietari, afusellat per les autoritats colpistes. Anava a mitges en negocis amb Joan March, el pare del qual ja estava associat al seu pare, en Torro Gros. Ques era apoderat de la Banca March i de la Trasmediterranea. Amb negocis internacionals de tabac -visquÚ a OrÓ, parlava el francŔs- pregonÓ el pacifisme i fou capdevanter del Rotary Club que comprÓ la casa de Juniper Serra a Petra, El 1931, amb la Rep˙blica es va barallar amb March i passÓ a Izquierda Republicana de Manuel Aza˝a i desprÚs fou fundador i patrocinador d'Esquerra Republicana Balear. Fou un propagandista als pobles i se'l suposa patrocinador del partit. Al consell de guerra l'acusaren de tenir 200 pistoles llestes per a fer "triomfar la revoluciˇ bolxevic". Fou afusellat juntament amb Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Mateu, el 1937, just desprÚs del cop d'Estat.

Albert Herranz Hammer / Joana Maria Roque Company

La Segona Rep˙blica a Mallorca

pÓg.  111

 

 

Antoni M. Ques. Del informe del fiscal/del informe del defensor D. Sebastißn Feliu

Sentencia del Consell de Guerra contra Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques

 

fideus