Xim Puigdorfila i Zaforteza

Per la continuïtat dins la tradició

Memoria Civil, núm. 14, Baleares, 6  abril 1986

Jaume Pomar

"De fet, les meves tendències polítiques anaven unides al conservadorisme històric. Vaig ser un dels fundadors de Derecha Social, partit en el qual militaren dirigents que procedien dels antics conservadors, com Josep Ramis d'Ayreflor i Rosselló i n'Antoni Planas. Recollíem l'herència d'en Cánovas, en Maura i en Dato. I també, durant la República, vaig ser fundador de Renovación Española. Quan tornà de l'exili Calvo Sotelo, es va formar el Bloque Nacional, que integrava distintes formacions polítiques dretanes"

Abans de trovar-me amb don Xim Puigdorfila Zaforteza, Comte d'Olocau, he creuat la clastra de Son Lladó. a l'altura del quilòmetre vuit de la carretera de Valldemossa. No hi havia enganxada una galera amb sis cavalls, ni tampoc dos canons a l'entrada. He passat, però, entre els lladrucs d'uns cans que adverteixen a la casa de la presència d'un visistant. I, encara que semblen agressius, no mosseguen. Però posen a prova la descàrrega d'adrenalina de qualsevol espontani i fan entrar dubtes a l'hora de seguir envant. Pujo unes escales i ja un criat em porta a una gran sala. I dom Xim s'aixeca de la foganya i passam a una sala contígua.

"El Bloque Nacional no tenia una ideologia dominant. Es definia més aviar per la voluntat de posar punt final al perill republicà que, més envant, amb el Front Popular, coincidiria amb el perill marxista. Aleshores jo tornava de Deusto i de El Escorial, on havia estudiat de missèr sense  acabar la carrera. Era monàrquic, como ho havia estat tothom dins la meva familia, amb un besavi cap polític del Partit Conservador. I, a més, m'agradava la litúrgia de la Monarquía, com puguin ser les parades militars, en les quals el Rei hi participava envoltat d'hússars. Però, essencialment, allò que em va moure va ser la defensa d'uns valors religiosos i humans que havien estat el fonnament de la forma de ser del poble espanyol".

La casa, enmig del camp, impressiona al típic habitant del piset ciutadà. Però el Comte d'Olocau diu que corre el perill d'haver-la de cedir a la Universitat. Son Lladó és a la vora de la Facultat de Ciències i de Lletres.

- "Entre els fundadors del Bloque Nacional record en Salvador Beltrán Font. en Norat Sureda, el Marquès d'Ariany. en Manuel Moragues Morell, en Nicolau Garau ... Teníem el local social davant Correus, al carrer de les Minyones. Un dia les esquerres l'assaltaren i varen tirar els mobles per la finestra. En aquella época les milícies comunistes anaven a fer la instrucció per la carretera del cementeri. Ho sé perquè anava a una tertúlia, al Cafè Amèrica, on ens reuniem persones de distintes ideologies. Entre ells hi havia en Pep Picornell, que protagonitzà el desgraciat incident al Castell de Bellver, durant la Guerra. Es va descolorir, per la pluja, una de les franges vermelles de la bandera i els presos es pensaren que tornava a ser la republicana. Alguns armaren renou i ne Pep Picornell va ser afusellat ..."

I recorda entre els contertulis en Fernando Serrano Suñer, germà del cunyadíssim, l'enginyer Dicenta, d'idees esquerranes, en Pep Sacristà, en Jordi Andreu Alcover, de la CEDA, don Joan Sureda Vimet i el seu fill don Joan Sureda Muntaner. Una tertúlia desfeta pels fets del julio del 36.

Tot començà el 18 de juliol ...

- "Tot començà el 18 de juliol, amb un funeral en memòria d'en Calvo Sotelo a l'església de San Francesc. Sí, la veritat és que a Mallorca ja érem molts el qui ens havíem armat. Sentíem la necessitat de defensar-nos. Adquiríem les armes mitjançant el contraban o vés a saber com .. En aquella avinentesa

San Francesc estaba ple, era al matí. Record que els Oficials d'Alcalá ja havien sortir de la presó i eren a la funció religiosa. L'acte havia estat quasi improvisat, sense temps per fer massa propaganda. Militants de Renovación Española assumien els serveis d'ordre. Mentre la gent sortia i nosaltres repartíem recordatoris, en arribà la notícia de l'Alçament a Llano Amarillo. La Plaça de Quadrado era plena de guàrdies d'assalt i es varen donar alguns crits. Jo vaig rebre l'ordre de no domir a ca meva aquell vespre. Alguns amics meus anaren a passar la nit a Cala Torre i jo vaig romandre a ca els meus sogres, al carrer de Montission número 12. Després vaig saber que el Governador n'Antonio Espina, havia donat l'ordre de detenir els dirigents d'alguns partits polítics. L'endemà, dia 19, vàrem anar a Capitania de bon matí. I vaig estar molt prop dels trets que hi va haver a la Plaça de Cort i el carrer de Colón. Varen ferir en Gadira, de Renovación Española. I al carrer de Colón va caure en Barbarà, per trets que venien de dalt, dels terrats. Després vaig anar a la Casa de Socors, on vaig veure com el metge que l'atenia era en Segio Orbaneja .."

A Capitania havien rebut els mausers en un repartiment a les ordres del Comandant Llompart, el qual actuava a les ordres del general Goded. I l'entrevistat entra en servei a les ordres dels Jinetes de Alcalá, que havien participat en l'intent d'aixecament del 10 de maig. El sanyor Puigdorfila Zaforteza em conta l'accident del general Sanjurjo, que li costà la mort, segons la versió de l'aviador Ansaldo, que conduia l'aparell: l'avioneta, petita, molt carregada de cofres i baguls, no pogué despegar pel pes i s'esclafà contra la paret. El general anava fermat i morí carbonitzat i el pilot es salvà perquè anava desfermat.

Unifació - Eivissa

- "Jo estava a Milícies de Renovació, al front de la Secció Calvo Sotelo. Damunt l'uniforme de Falange hi portàvem la Creu de Santiago i els Jefes la corona reial damunt la creu. Són detalls que tenen molta importància, perquè defineixen quina era la nostra actitud. Estàvem militaritzats, aquí s'havia format la Bandera de Milícies de Primera Fila de Balears. Quan ens unificaren va ser per decret, per ordre militar ... Amb la Bandera de Milícies varem anar a Porto Cristo. En aquells moments els més notori és que alguns militars no eren afectes al Moviment i varen fer els possibles per perdre el temps. D'altra banda, les tropes de Bayo estaven formades per fulanes i presos de Barcelona, A Manacor, la Columna de n'Amer es proposava ajudar els desembarcats, però es varen entretenir i varen perdre l'oportunitat. Amb tants de traïdors dins de l'Estar Major, molt sort varem tenir dels Jinetes de Alcalá ... Després em vaig fer alferez provisional i vaig anar a Eivissa amb en Rossi. Allà havien assassinat el Comandant Mestres i el Bisbe s'havia hagut d'amagar. Una gran quantitat d'homes, fugint,s' havien llançat pel Puig d'en Valls, des de les murades. I quan entràrem al Castell l'espectacle era dantesc, horrible: sang i cervell per les parets. Des de Mallorca haviem partit un centenar, una secció de Falange i una secció d'enginyers voluntaris. Després, quan haguérem ocupat Eivissa, vàrem enviar un explorador a Menorca amb la barca, demanant la seva rendició, però varen rebre la barca a trets. De la repressió a Eivissa, que va ser empirtat, en va ser responsable en Zayas, per deixar el "mando· a gent sense escrúpols ..."

- Mentre parlam em mostra una magnífica col·lecció de ceràmiques: Ribesalbes, Alcora, Manisses, catalanes antigues, Limoges. La nit s'ha estès per damunt els camps immensos. I ens priva de l'extraordinària vista dels balcons de Son Lladò.

El final de la guera fora Mallorca - Regidro de Ciutat

- Vaig continuar a Mallorca fins que varen dissoldre la Bandera de Primera Línea, on jo servia i m'enviaren a la 152 División Marroquí, a Castelló. De fet va ser una mala època per als assumptes familiars. En mancava una assignatura per acabar Dret, i no vaig arribar a acabar la carrera. El fet de ser fill ùnic, també va fer que els assumptes familiars romanguéssin poc atesos, dins aquella època. Quan acabà la guerra jo tenia trenta-dos anys. I ja per al primer consistori de l'Ajuntament de Palma, em posaren en llistes per ser regidor. I durant setze anys, que crec que és quasi un récord, vaig estar dins l'Ajuntament, bé com a regidor, bé com a tinent batle, batle accidental moltes vegades ... I no, el primer consistori no era gaire "blau", estaba format, sobretot, per homes que procedien, com jo, de distints partits de dretes, encara que, això sí, després de la unificació ..."