Memoria Civil, núm. 9, Baleares, 2 marzo 1986

Preparàvem una concentració en el Castell d'Alaró

El diumenge 19 havien d'anar amb la resta d'agrupacions de Joventuds Socialistes de la comarca al Castell d'Alaró a fer un acte polític. Així que el dissabte aparellaven banderes, corbates vermelles ... Amb el traut no ens assabentàrem de res.

El diumenge de matí, quan estàvem per partir arribà un emissari de Ciutat que ens comunicà la sublevació dels militars i l'anul·lament de la concentració.

Jo era l'enllaç de les Joventuts Socialistes de Consell -tenia 24 anys i treballava amb el meu pare que era mestre d'obres a Ciutat -i vaig acudir a la Casa del Poble a cercar més noves. Nomès vaig entrar i vam haver de sortir per la finestra perquè ja prenien l'edifici. De cop vaig tornar cap al poble amb la bicicleta.

A les festes de Capdellà on feia de mestre

Jo estava a Capdellà de mestre. Acabàvem l'escola el 15 de juliol i record haver quedat allà, perquè el 16 es celebrava la Mare de Déu del Carme.

 Tenia 23 anys i segurament havia promès ballar la primera a alguna al·lota. No record haver fer res més aquell 19 de juliol. Jo no era un home polític aquelles hores, El que em preocupava, llavors era l'estètica. Havia tret una revista i publicat un llibre. Formava part del Grupo Literario Azul, que no tenia aquest nom pel blau de Falange, sinó pel poema AZUL de Rubén Darío. Jo vaig pujar al carro més tard.

Escoltava la ràdio

Aquest dia jo era a ca nostra i seguia les emissores de ràdio; escoltava una emissora i un altra per informar-me dels incidents produïts a Africa.

El diumenge vaig sortir al carrer i, quan vaig ser al Jaume II, vaig notar un moviment inusual de gent. Quan devallava de Cort al Born vaig veure gent amb camisa blava i armats amb maussers de l'exèrcit (Feia poc temps que havia acabat el servei militar a Artilleria i n'havia hagut de sospesar molts de fusells d'aquests, els coneixia bé

Vaig tornar tot d'una a ca nostra. Després vaig saber que en aquella zona hi havia hagut trets, Per cert, després ... quan en vaig casar, vaig adquirir un tapís que aquell dia va rebre un impacte. Estava exposat a la tenda d'art de ca'n Buades ... Encara el tenc ... el vaig fer restaurar.

Batia damunt d'era

Estava batent damunt una era i va passar el segon batle de San Llorenç -jo anava amb ells i era molt amic seu- venia del tren i em va dir que els militars s'havien sublevat al Marroc. Ho comentàrem i pensàrem que aviat els sofocarien

L'endemà, però, començaren a sortir camises blaves i jo ho vaig fer com els conills: em vaig amagar. El segon batle, ja no el veuria més fins 4 anys després: ell va ser pres i jo em vaig entregar al servei militar. I els feixistes, si tenien respecte a res, era a l'exèrcit. Els caçadors poden agafar molts de conills, però sempre n'hi ha que troben amagatall. Sempre en queden!

Feia el servei militar

Estava dins el quarter del Carme fent el servei militar. No record que aquest dia hi hagués més moviment de l'habitual que cada dia, a una unitat d'infanteria. Jo som i era anti-comunista i simpatitzava amb Falange. Sabia pels papers que editava el Marquès de Zayas que hi havia un moviment militar a la península, L'endemà quan vaig saber que en Franco s'havia alçat, en vaig  alegrar molt.

A la rectoria de Sant Joan

Tenia 19 anys i, per no anar a sorteig, havia començat el servei militar. Estava a Enginyers i només cercava la manera de sortir-me, perquè ja m'en penedia d'haver-lo començat. M'hi sentia molt malament!

El mes de juliol, després d'estar un llarg període a l'hospital militar, tenia un mes de permís. Així doncs, jo era a Sant Joan i, com que havia estat estudiant a Lluc, anava a fer de secretari al rector.

El 17 van rebre noves de l'alçament a Àfrica i el rector em digué: demà sabrem coses ha de venir a predicar don Nicolau Sagesse. Era un capellà castrense. Record que, dissabte 18, feiem bromes amb el rector i ell. Aquest pic esclatarà!, et fotran el permís ... Comentàrem l'assassinat de Calvo Sotelo, mesuràvem les capacitats de Franco, Goded ... Érem dins la sagristia i el rector m'envià a ca les monjes a avisar-les perquè resassin.

Malgrat tot, jo em sentia ben clerical, de dretes i tenia ganes que guanyàs la dreta. Els rojos no encaixaven la religió, i la dreta, la cultura catalana. I jo estava entre les dues aigües però més decantat cap a la dreta. així que vaig rebre l'aixecament a mans besades, malgrat em desbaratàs el permís. Però de cap manera m'imaginava el que va dur el moviment. A jo i tot, em van voler proçessar! Sort que algú va dir: !Això de poetes sempre exageren, deixaulo fer que és un al·lotot!"

Mentiria si digués que en va sorprendre

Jo era molt jove, tenia 20 anys i estudiava la carrera de medina. Però era a l'estiu i m'agafà de vacances.

Mentiria, però, si digués que em va sorprendre, perquè la possibilitat estaven en l'atmòsfera. L'alçament esta dins l'ànim de tots. Jo militava a les Joventuts d'Esquerra Republicana i no record que fer res espacial aquell dia.

Tot d'una que vaig veure al diari les notícies d'Africa, em vaig posar a escoltar la ràdio i sé que vaig sortir al carrer a buscar més noves. eñ diumenge, perquè vaig trobar un amic, el metge Suau, qui em va avisar que alguns companys d'estudis, d'ideologia feixista, em cercaven. Llavors, vaig anar immediatament a casa, però, de seguida, cridaren la meva quinta i em vaig entregar al servei militar".

En lloc de "corrida" vaug fer corregudes per Barcelona

Feia tres mesos que havia pres l'alternativa. Tenia 20 anys. Havia de torejar a Barcelona, per l'Olimpiada Popular aquell 19 de juliol. Havia participat a la darrera de San Fermín i acabava d'arribar de València on havia anat a recollir roba, quan el 18 horabaixa, van detenir el nostre cotxe devers La Bonanova. A peu, vaig dirigir-me a l'hotel Orient que estava a les Rambles, on tenia una habitació reservada; però voltant el renou i els avalots , vaig quedar a un hotelet de la Plaça del Pi. En lloc de corrida vaig fer corregudes. Vaig estar els primer 15 dies a Barcelona, però aquesta ja és una altra història.

Pere Quetglas (Xam)

No vaig rebre els fets de cap manera especial

Vivia al carrer dels Oms i vaig veure passar falangistes cantant el Cara al Sol, estava totalment al marge de la política però em cridaren a files, com a tots els de la meva edat (tenia 20 anys). Vaig presentar-me a Cort i m'enviaren al Quarter del Carme, perquè ja havia passat per caixa i tenia destí.

Però, aquets fets no vaig rebre'ls de cap manera especial: ni amb intensitat ni amb desencís, com tampoc hi vaig rebre la democràcia.

Em sorprengué divertint-me

Tenia 20 anys i era conegut a Barcelona com els meus companys, judadors internacionals com Pitus Prats, Bosch ... i no portava la Cédula d'indentificació.

La policia em va retenir dins un camp de futbol tancat fins que un company portà la meva tarja d'identificació. Portaven la gent sospitosa amb camions a comissaria. Va arribar just a temps. Vaig sortir i vaig caminar directament a casa, on vaig estar sense sortir dies. La mateixa nit ja es sentien trets a la caserna de Pedralbes, prop d'on residia. Pens que la policia devia creure que en aquell complex porqués haver-hi conspiradors camuflats entre els esportistes, peròi ens va espantar a torts.

Érem amb altres jugadors de l'Espanya al complex esportiu Piscinas y Deportes. Era un complex immens. A més de piscines, hi havia un triquet professional, atraccions, pègoles .. Deviem ser més de 10.000 persones en aquest lloc, quan irrumpí la policia de sobte sobre les 10 del vespre.