Pere A. Reus, biografia

Memoria Civil, núm. 41, Baleares, 12 octubre 1986

Antoni Nadal

Pere A. Reus i Bordoy va néixer l'1 de maig de 1896 a Ca'n Reus d'es Convent de Felanitx. Provenia d'una de les famílies més elevades i adinerades de la ciutat. Era fill de Miquel Reus, qui fou batle i president del Banc de Felanitx. Va fer els estudis primaris a Felanitx i el batxillerat en el col·legi dels pares agustinians de Palma. Després va cursar els estudis universitaris a la Universitat agustiniana d'El Escorial. En aquesta Universitat dirigí la revista "Nueva Etapa", en la qual col·laboraren els seus companys Torcuato Luca de Tena, Eduardo i Antonio Aunós i Dámaso Alonso, entre d'altres. Es va llicenciar en Dret el 22 de gener de 1921 a la Universitat de Madrid. A continuació féu la passantia en el despatx de l'advocat de Palma Lluís Rosselló. L'any 1923 fou nomenat secretari dels primers jocs florals de Mallorca, els quals se celebraren a Felanitx organitzats per l'Associació per la Cultura de Mallorca. Mossèn Llorenç Riber en fou el mantenidor. L'any 1923, també, començà a col·laborar en el setmanari "El Felanigense" dirigit aleshores per Pere Oliver. Després va fer el soldat a Cartagena, on es va casar amb Purificació Manzanares el 26 de maig de 1925. D'aquest matrimoni nasqueren dos fills.

Jutge i editor

En el començament de la Segona República, Pere A. Reus fou designat jutge de pau de Felanitx. La delegació de Felanitx de l'Associació per la Cultura de Mallorca, de la qual era president, li dedicà un homenatge en el juliol de 1931, en el transcurs del qual li oferiren un pergamí amb el text següent: "Homenatge d'adhesió cordial que la delegació de Felanitx de l'Associació per la Cultura de Mallorca dedica al seu president En Pere A. Reus i Bordoy, primer jutge de pau republicà, designat per la voluntat unànime de tot el poble, que confia en la seva intel·ligència, la missió d'arrelar la pau social per l'assenyada administració de la justicia, dins el camins de llibertat i democràcia que segueix la nostra gloriosa República". L'any 1931, l'Associació per la Cultura de Mallorca es va fer càrrec d'"El Felanitxer", el nou nom d'"El Felanigense" (del 1933 al 1936 "El Felanitxer" es publicà íntegrament en català). Pere A. Reus en va dirigir la nova época i el féu imprimir a la "Tipografia Felanigense", una impremta que ell mateix va establir l'any 1931, Pere Reus sempre estigué vinculat a iniciatives culturals i polítiques. Les seves grans i constants preocupacions eren la d'instruir al poble, mitjançant la promoció de l'ensenyament, i la d'ajudar els desvalguts. Políticament, és coneguda la seva militància a l'Esquerra Republicana Balear, el partit de Pere Oliver, de Bernat Jofre, d'Emili Darder i de Francesc de Sales Aguiló, entre altres destacats polítics mallorquins. Uns mesos abans d'esclatar el "Moviment", signà el famós "Manifest" de resposta als catalans.

Procés

El 25 de juliol de 1936, festivitart de San Jaume, Pere A. Reus fou detingut a Porto Colom per una colla de falangistes i traslladat tot seguit a la presó de Manacor. En el mes de setembre ell i alguns companys varen esser posats en llibertat amb l'ordre de presentar-se a l'Ajuntament de Felanitx tan aviat com hi arribassin. Una vegada a la casa consistorial, pels carrers de Felanitx tingué lloc una manifestació falangista que encapçalava un grup de capellans de la parròquia per exigir la mort dels detinguts que acabaven d'arribar. La intervenció del batle Joan Falcó, evità que la passió es desbordàs, ordenant a la guàrdia civil el traslladament dels detinguts a la presó dels "Caputxins" de Palma, on Pere A. Reus compartí l'habitació amb el científic Odón de Buen i el catedràtic de francès Lluis Ferbal. Més endavant el tancaren a la presó de Ca'n Mir. Sotmès a un consell de guerra sumaríssim, Pere A. Reus fou condemnat a mort, acusat d'haver col·laborat en la fuita dels carrabiners de Porto Colom i del batle republicà de Felanitx, Pere Oliver. La muller de Reus, Pura Manzanares, també fou empresonada i jutjada, el 26 de gener de 1938 a l'Escola d'Arts i Oficis, en unió de Catalina Massutí pel presumpte delicte d'adhsesió a la rebel·lió. Fou condemnada a 30 anys de reclusió major i indultada posteriorment.

El 28 de juliol de 1938, tot just arribat el seu indult a Palma, Pere A. Reus fóu afusellat a les parets del cementiri de Palma, juntament amb els seus companys de presó Jaume Mas i Salvador Riera.