(Palma s. XIX - XX)
Sindicalista, sabater d'ofici. Afiliat a la
Federaciķ de
Societats Obreres de Palma, el 1906 fundā les
Joventuts Socialistes amb
Antoni Marroig. Per discrepāncies amb
Llorenį Bisbal Barcelķ. el
1913 abandonā la Federaciķ Socialista Obrera de Balears -FSOB- i s'afiliā a
la
Confederaciķ Nacional de
Treballadors -CNT-, per
tornar novament a la Federaciķ, de la qual seria president. El 1914, creā el
Sindicat Obrer del Calįat, de tendčncia cenetista, i el 1920 fou secretari
de la Federaciķ Regional del Treball de la
CNT. Tornat al socialisme, va
esser nomenat secretari de la
Uniķ General
de Treballadors (1926-1931). Regidor de l'Ajuntament de Palma pel
Front Únic Antimonārquic,
a les eleccions de 1931. Membre del Comitč Revolucionari de Mallorca, el 14 d'abril d'aquest any es feu cārrec de la Diputaciķ. Fou mort a Palma durant
la Guerra Civil
Gran Enciclopčdia de Mallorca
vol. 10 pāg. 287
Tenia uns cinquanta-cinc anys i vivia en
Ets Hostalets. Treballava de sabater i gaudia d'una certa preponderāncia
dins el
Partit Socialista, cosa que li permeté ostentar el cārrec de regidor de
l'Ajuntament. Empresonat en el Castell de Bellver, va ser posat en llibertat,
un vespre. Possiblement l'assassinaren en el cementiri de Porreres.
Llorenį Capellā
Diccionari Vermell
pāgs. 101-102
fideus