DIARI - 1936

1931 - 1932 - 1933 - 1934 - 1935 - 1937

 

ESPANYA


Gener

 

- En el període electoral es restabliren les garanties constitucionals. Encara que no es permeté l'us de la ràdio als partits.

- Moviment estudiantil a Barcelona, Es reprodueix una vaga en defensa de l'autonomía universitària. A altres universitats de l'Estat hi hagué vagues en sentit contrari.

 

Febrer

 

- Es denuncia a la premsa la fuita de l'Estat d'un considerable nombre d'aristòcrates i persones benestants, per por del triomf del Front Popular.

- Azaña esdevé president del nou Govern Republicà.

- Es reposen els ayuntaments populars que havien estat suspesos arrel dels fets d'octubre de 1934; es promulga un decret d'manistia per a tots els inculpats per aquesta causa.

 

Març

 

- Lluís Companys és reelegit president de la Generalitat del Parlament Català, el qual es tornava reunir per primera vegada després de la seva suspensió a 1934. S'havia alçat la suspensió que des de Gener de 1935 afectava l'

- Estatut de Catalunya.

- Obertura de les noves Corts Republicanes.

- Es reanuda la Reforma Agrària arreu de l'Estat.

 

Abril

 

- Les Corts destituexen el president de la República, Aniceto Alcalá Zamora. Azaña és anomenat candidat a la presidència per part del Front Popular.

- Greu sèrie d'atempats i disturbis a Madrid, durant la desfilada militar pel V aniversari de la República; hi hagué 1 mort i varis ferits. Dos dies després, a l'enterrament d'un oficial de la Guàrdia Civil mort als fets esmentats, hi hagué 3 morts i 12 ferits.

 El Consell de Ministres disol i declara fora de llei les organitzacions feixistes. Hi hagué nombroses detencions.

 

Maig

 

- Azaña és elegit president de la República.

- Casares Quiroga és anomenat president del Govern.

- Importants vagues mineres a Astúries.

- S'inicia el procés per aconseguir un Estatut d'Autonomía per a Castilla - León-

- Missatge dels intel·lectuals catalans anomenat Missatge als mallorquins en que els signants demanen un afermament dels vincles històrics i la coneixença d'ambdues terres.

 

Juny

 

- Socialistes i comunistes proposen a les Corts retre un homenatge a la Revolució d'Octubre a Astúries.

- Són reintegrats a l'exèrcit diversos càrrecs que varen esser expulsats pels fets d'octubre del 34.

- Plebiscit a Galícia per refrendar l'Estatu d'Autonomía. La CEDA no hi vol participar. Malgrat tot l'Estatut és aprovat per majoria.

 

ZONA REPUBLICANA

Setembre

 

- Constitució d'un govern presidit per Largo Caballero, amb participació d'Izquierda Republicana, PSOE, PC, Unión Republicana i Esquerra Republicana.

- Creació de les "Milicias de vigilancia de la retaguardia" per a perseguir la "Quinta Columna" (nom que va popularitzar el general Mola per referir-se als col·laboradors dels nacionals)

- Incautació de les finques urbanes propietat dels condemnats pels tribunals populars.

- Les milicies queden sotmeses al fur militar.

 

Octubre

 

- Es declara per decret l'obligació de donar al Govern tot l'or i divises a canvi del seu valor en pessetes.

- Promulgació de l'Estatut d'autonomia del País Basc. Aguirre fou elegit president del govern d'Euskadi.

- Largo caballero (primer ministre) asumeix personalment el comandament de les tropes republicanes.

- S'estableix la figura dels comisaris polítics de guerra.

 

ZONA NACIONAL

Setembre

- Es declaren "fuera de la ley" les organitzacions i persones que formaven part del Front Popular. Comença una sistemàtica depuració del funcionariat.

- (Conquesta de S. Sebastián)

- La J.D.N. anomena el General Franco com cap del govern i "Generalísimo de las fuerzas nacionales"

- (Conquesta de Toledo)

Octubre

- Creació de la "Junta técnica del Estado", que teníe les funcions de govern i la seu a Burgos.

- (Ocupació d'Oviedo)

- Intents diplomàtics alemanys per aconseguir l'alliberament de José A. Primo de Rivera (presoner dels republicans a Alacant).

 

 


EL MÓN

Gener

 

- Mor el rei d'Anglaterra Jordi V

- Conflicte italo-abisini. La invasió italiana dels territoris del país troba resistència. Al llarg de tots aquests mesos, aquesta guerra tendrà prou ressó a la premsa.

 

Març

 

- Alemanya denuncià els Tractat de Locarno, al temps que les seves tropes invadien la zona desmilitaritzada de Renània. El fet provocà sentiment d'alarma en els altres estats europeus, que es limitaren a protestar.

- Dins el mateix mes, Hitler feu refrendar la seva política exterior a travers d'un referèndum, en que el 99 per cent de l'electorat alemany votà al seu favor.

- Hi ha importants moviments en el joc d'aliances internacionals. Per un costat Itàlia, Aústris i Hongria tengueren negociacions. Al temps signaren un tractat naval Anglaterra, França i els Estats Units.

 

Abril

 

- Rearmament d'Aústria, violant les cláusules del Tractat de Saint Germain.

 

Maig

 

- Eleccions legislatives a França- Hi triomfen les esquerres del Front Popular

- Eleccions generals a Bèlgica, amb fort avanç del partit feixista Rexista, de Lleó Degrelle.

- El dia 9 de Maig les tropes italianes acaben l'ocupació d'Abisínia. El Negus hagué d'abandonar el pais i el Rei d'Itàlia fou proclamat Emperador.

 

Juny

 

- A l'Alemanya nazi s'estableix el Servei Nacional del Treball (Reichsarbeitsdient), que obligava a tota la població compresa entre el 18 i 25 anys a treballar mig any per a la comunitat.

 

Setembre

 

- Uruguai romp les relacions diplomàtiques amb el govern de Madrid per l'assasinat de loa família del seu representant diplomàtic davant la república.

- Començen les reunions del representants de les nacions que declaren la seva no intervenció en el conflicte civil. Constitueixen l'organisme conegut com "Comité de no intervenció", que té les seves reunions a Londres.

 

Octubre

 

- Incidents a la frontera entre tropes republicanes i portugueses. La tensió entre Portugal i el Govern de Madrid finalitzarà amb la ruptura de les relacions diplomàtiques.

- Forta ascensió dels partits feixistes arreu de tota Europa:

- A França hi ha greus incidents entre els ultradretans "Croix de Feu" i elements de l'esquerra, que acaben amb la prohibició de l'associació esmentada.

- A Bèlgica pren prou força el moviment "rexista" encapçalat per Leon Degrelle (el qual a l'actualitat encara viu exilat a L'Estat Espanyol.)