El Front Popular Memoria Civil, núm. 7, Baleares, 16 febrero 1986 Joan Bernat Ensenyat Quintana
Silmutàniament començaren a fer-se públiques les postures dels partits, front a la candidatura a presentar. A Nuestra Palabra, revista del Partit Comunista, el día 16 apareix la noticia de que el comite provincial del partit havia acordat que a la llista electoral del Front Popular hi havia de figurar un candidat comunista. Candidats De totes maneres no eren sols els comunistes que es plantejaven la questió dels candidats. Día 25 es feu pública la llista de candidats que proposaven per una part Esquerra Republicana, i per l'altra Unió Republicana. Els primers presentaren tres canidats. En Bernat Jofre, en Francesc Carreres i en Pere Oliver. Unió Republicana en presentava un, N'Antoni Amer, conegut republicà i barle de Manacor. Mancava coneixer la postura del Partit Socialista que es feu pública dia 25; en el primer número de la revista Antorxa es publicava la decisió dels socialistes balears que proposaren dos candidats. N'Alexandre Jaume i N'Antoni Gomila. "Antorxa" i candidatura definitiva A la fi, dia 27 el vespre es va reunir el Comité d'Enllaç del Front Popular per segona vegada. La primera el dia 20, havien acordat editar conjuntament un diari, Antorxa, que seria el vehicle d'expressió de la candidatura, i que es publicà de día 25 de gener de 1936 al 22 de febrer del mateix anu, deixat d'apareixer sobretot per manca de disponibilitat econòmica. A la reunió del dia 27 del Comité del Front hi acudiren representants dels següents partits: Unió Republicana, Esquerra Republicana Balear, Partit Federal, Partit Socialista, Partit Comunista y Joventut Socialista. En aquesta reunió es varen decidir els candidats per a les Illes del Front Popular. Primer de tot, es va acepta la decisió de la Comissió Central del Front Popular, per la qual es retirava un candidat dels tres d'Esquerra Republicana o en el seu lloc es posava el de Unió Republicana. Així la composició de la candidatura del Front quedava establerta: per UR, N'Antoni Amer; per ERB, En Bernat Jofre i en Francesc Carreras, ja que el partit va decidir llevar En Pere Oliver: i per el Partit Socialista, N'Alexandre Jaume i N'Antoni Gomila. Cinc candidats serien per tant els representants pel Front Popular a les Illes en les properes eleccions, que estaven convocades pel dia 16 del mes següent. Recolçament del Front La resta de forces polítiques esquerranes de les Illes, tan les que havien acudit a la reunió com les que no, feren pública la seva postura en relació a la candidatura aprovada. El Partit Federal declarava el dia següent, que malgrat no tenir cap candidat a la llista acordada, recolçaría la campanya electoral del Front. El Partit Comunista, en comunicat de dia 30 de gener feia saber el seu descarod am la postura acordada. Consideraven que hi hauria d'haver hagut un candidat seu a la llista, però acceptaven la decisió i feien constar que donaven suport amb totes les seves forces a la candidatura esquerrana.
Per part de les centrals sindicals la reacció no es feu esperar. La Unió General de Treballadors ja tenia la postura presa per endavant. Día 26 de gener a la reunió del seu Comité Provincial havia acordat apoiar a la candidatura i participar activament en la campanya electoral.La CNT va adoptar una postura abstencionista ja desde un bon principi. Els cenetistes mallorquins mantindran la postura abstencionista inclus després de la celebració del Ple Nacional de Regionales, reunió a nivell estatal de totes confederacions regionals de la CNT, que si bé va acordar la postura abstencionista, va donar una certa llibertat d'actuació als anarquistes en respecte a la postura a prendre davant les eleccions.
|
"Programa d'honor" El Front Popular a les Illes, a més del 14 punts del pacte signat a nivell estatal i que són evidentment el seu programa polític, va elaborar-ne un referit específicament a les Balears. Es l'anomenat programa d'honor en el que figurava: revisió de l'expedient de crisi del Banc de Crèdit Balear i exigència de responsabilitats als causants de la fallida, acabar amb les irregularitats existents en la companyia de ferrocarrils, defensa del transport per carretera, readmisió dels obrer acomiadats i per últim expulsió dels esquirols. Tots aquests aspectes i altres, com pugui esser el de la Revolució d'Octubre de 1934 a Astúries, foren el eixos de la campanya electoral del Front Popular. A Mallorca tenim censat un total de 47 mitings realitzats, entre ells el que es va celebrar el dia 9 de febrer al Teatre Balear de Ciutat, en el que parlaven tots els candidats del bloc, entre altres oradors: Jaume Garcia del Partit Socialista, García Hernández del POUM, Lluís Montero del PCE, Ignasi Ferretjans del PSOE - UGT, que ho va fer en nom del candidat Antoni Gomila, Antoni Amer de UR, Bernat Jofre i Francesc Carreras d'ERB i Alexandre Jaume del PSOE.
Les eleccions del 16 de febrer, conegudes també com les eleccions de Front Popular, que a nivell estatal foren guanyades per les esquerres, a Mallorca foren favorables a la coalició de Centre-Dreta, que aconseguí totes les places de diputat per les illes. El Front Popular no va poder superar el predomini que, de sempre, les forces dretanes havien disfrutat dins les Balears, però aixó no pens que sigui cap demerit pels homes del Front Popular que amb molt d'optimisme i poca disponibilitat econòmica intentaren dur endavant una alternativa d'esquerres per a la nostra terra. |