Societat obrera del gremi de la construcció fundada a Palma el 1868. Dos anys més tard s'adherí a la Federació Local de Societats Obreres. El seu caràcter fou poc reivindicatiu fins que els anarquistes Gabriel Binimelis i Joan Ordines es feren amb la direcció (1902), desvincularen la societat de la federació local i impulsaren les vagues d'agost de 1903, i de maig i juny de 1904. El 1911, s'adherí a la Confederació Nacional del Treball - CNT -. El 1919, ingressà a la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble i, el 1920, al Sindicat de Picapedrers de Mallorca, d'inspiració anarquista. El mateix any s'escindí, i un sector, d'influència libertària, sortí de la Casa del Poble per constituir el Sindicat Únic del Ram de la Construcció i el Sindicat de Picapedrers de Palma (adherit a la CNT), mentre que l'altre, de tendència socialista, es convertí en El Treball (1923) i es juntà (1925) amb la Unió General de Treballadors - UGT -. Passà de tenir 30 afiliats (1903) a 402 (1920) i 350 (1921). Impulsà la creació de sucursals, amb una gran autonomia, als principals nuclis de població dels voltants de Palma, com Son Sardina i sa Indioteria (1911), es Secar de la Real (1912), es Vivero (1913), sa Vileta (1916), el Terreno, es Pont d'Inca, Gènova i es Pla de na Tesa (1919), es Hostalets, la Soledat i Santa Catalina  (1921), Aquestes entitats, amb un important nombre d'afiliats (130 a sa Vileta i 99 a Son Sardina), es negaren a adhrir-se a la CNT i passaren a dependre d'El Treball (1922). Es fundaren centres de picapedrers a Manacor (1900), Llucmajor i Felantix (1901), Pollença (1902) i posteriorment Artà. Algunes s'adheriren al Sindicat de Picapedrers de Mallorca (1909). Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-30) moltes passaren a l'òrbita de la UGT i, en esclatar la Guerra Civil (1936-39), desaparegueren (AM)

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 3  pàg. 256