|
|
ORGANITZACIONS SINDICALS FEDERACIÓ DE SOCIETATS OBRERES DE PALMA |
|
Organització creada a Palma el 1893, com a continuació de l'Ateneu Obrer Mallorquí. Inicalment, agrupava cinc societats d'oficis (sabaters, fusters, ferrers, lampistes i diversos), amb un total de 330 afiliats. La seva seu se situava a la plaça de l'Olivar, de Palma, on també hi havia la de l'Agrupació Socialista de Palma, a la qual estava lligada. Estava relacionadaamb la Unió General de Treballadors -UGT-. Va mantenir una escola laica amb classes nocturnes per als seus socis. El primer comitè va estar presidit per Francesc Roca. El 1898, s'hi adherí el Centre de Picapedrers de Palma, que aviat se'n separà a causa de la seva orientació anarco-sindicalista (1902). El 1903, es transformà en la Federació de Societats Obreres de Balears, que pretenia de reunir totes les col·lectivitats obreres de les Illes Balears. De fet, però, agrupà només les societats obreres de Palma, que aleshores eren unes 18 i tenien devers 1.500 afiliats. En foren dirigents destacats Miquel Porcel, Jaume Bauçà i Jaume Vicens. El 1911, es desvinculà de la federació La Metal·lúrgica, a causa de la seva orientació anarco-sindicalista. Posteriorment, va perdre bona part del control sobre les organitzacions obreres que hi estavan adherides (1914-17). El 1919, adoptà el nom de Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble. Aquesta es va mantenir al marge de la UGT i de la Confederació Nacional del Treball -CNT-, i aconseguí de reunir quasi totes les societats obreres de Palma (16 societats, que representaven entre 1.000 i 4.500 socis). El 1921, els comunistes i els anarco-sindicalistes aconseguiren el control de la federació i Ignasi Ferretjans en fou nomenat president. Però, el 1922, els socialistes n'expulsaren els comunistes i els anarco-sindicalistes i Llorenç Bisbal fou elegit nou president. El 1923, la federació estava formada per 12 societats amb un total de 1.011 afiliats. El 1925, els socialistes, per iniciativa de Llorenç Bisbal, la convertiren en la Unió General de Treballadors de Balears. Gran Enciclopedia de Mallorca vol. 5 pàg.
|
|
||||||||||
|