Santa Maria: els carrers de la vila i les posades del cami

Memoria Civil, núm. 6, Baleares, 9 febrero 1986

Mateu Morro i Damià Querglas

Els rotuls dels carrers de Santa Maria són crideners, com si fossin publicitat i propaganda. Els temps d'eleccions és una altra cosa: passa molta gent per la carretera i la publicitat política disimula els ròtuls. Carrers i carretera són l'eix històric del poble durant un mesos del 36.

La població de Santa Maria a la decada dels 30 s'acostava als tres mil cincents habitants. La majoria eren pagesos, que treballaven a les possessions o havia comprat terra establida de So'n Torrella. També hi havia una població de 64 persones que manetjaven els telars de Casas Oliver. A la carretera hi havia un fàbrica d'embutits i tota casta de menestrals, alguna petita indústria familiar, pero, el que abundava, sobre tot, eren els picapedres i els caminers, molts d'ells treballan fora poble. No hi havia excessiva quantitat de cotxes, pero, passaven carros cap a ciutat, que sovint reposaven a la teringa d'hostals de Santa Maria. La vila era més tranquil·la.

Un poble sense republicans

Si es pot considerar que el poble vivia un dels millors moments de la seva economia i ja es tenia electricitat, cinema i telèfon públic, com la majoria de pobles, i escolas i tren, no tan abundats a l'illa, el clima polític no es corresponia massa bé amb l'euforia socio-econòmica. Tanmateix els hostals i l'estació era diferent a la vila, on vivien els pagesos.

Ensaïmada i anisats, per cada banda, endolçaven l'aspre obligació de donar el vot a l'amo per tal de no perdre o aconseguir treball. A la banda dels hostals n'hi havia algun que ho escrivia al diaria soicalista o al Foch-y-fum. Però quan entra La República ni es presentaren. Això, sí, repartien banderoles tricolors i aplaudiren quan es penja la bandera republicana, per part d'un ajuntament com els de sempre, que ho van haver de treure a busques per protagonitzar l'acte.

Pagesos acomodats i mestres d'obra eren representats per l'amo de So'n Net, com a batle. Els mestres de l'escola van intentar fer un partit republicà, però els guanyaren per cames els socialistes Bartomeu Horrach i Jaume Conill, que el mateix abril organitzaren l'Agrupació. A les seves cròniques deien que ja eren més de cent i més republicans que Pi i Margall. Ara ho confessen: "si erem molts, erem una trentena",

Ca'n Carol, festa i escola

Els socialistes es reuniren a diversos llocs fins que s'assentaren a Ca'n Carol, devora la carretera al carrer de l'estació. a augmentar l'afiliació a poc a poc. Quan es formaren les Joventuts Socialistes, al 35 ja hi havia una bona festa de primer de maig i a les nits n'Horrach feia escola als infants i al que volgués aprendre. Compraren terrenys a Ca'n Adrià  per fer-hi un camp de futbol, però entre el bullit de les eleccions i la precipitació dels esdeveniments ha no l'acabaren.

Mestres i comerciants, després de les eleccions del 36, també es reunien a Ca'n Carol, si es solidaritzaven amb la Comisió Gestora. I s'organitzaren en les files d'Esquerra Republicana arribant a les 25 afiliacions en el moment de l'aixecament militar.

Eleccions del 36 i Comisió Gestora

A part els mitings de dreta i esquerra que es feien al cinema Ideal, el devenir dels dies republicans havia encalentit l'ambient de Santa Maria. Un jove va moure molt de remunbori acussant als front-populistes de fer-li menjar paperetes de Gil-Robles, quan venia de ciutat. Va sortir als diaris i desprès va confesar que no era veritat.

A les eleccions, com sempre, guanyaren les dretes amb el seu 80 per cent de vots. Però es nombrà una Comisió Gestora d'esquerres, Bartomeu Horrach la presidia. Hi havia socialistes (Llorenç Borràs, Antoni Dolç, Antoni Borras, Miquel Pizà i Miquel Cabot i un comuniste (Josep Salom). Després s'amplià amb gestors d'Esquerra Republicana,

Canvi de noms de carrers

Els incidents i enfrontaments es repetien. Bartomeu Horrach conta que va rebre un anònim amenaçant-lo de levantarle la tapa de los sesos pel canvi dels noms dels carrers. No creu que fos el rector l'inductor (Don Guillem Parets era més socialista que jo), però, de fet, es va prendre molt malament que els ròtuls dels clergues Bisbe Perelló, Josep Calafat i, sobre tot, Rector Caldentey fossin substituits per externs i desconeguts com Luis Sirval, Carlos Marx i Francisco Ferrer, respectivament entre d'altres.

Els picapedrers quan canviaven les plaques eren insultats. I el batle va haver de posar multes. Un dia, quan els diversos partits que formaven la gestora estaven reunits a Ca'n Carol, en pujà un amb mueras a Azaña, que fou detingut declarà segons el batle, que havia estat enviat des del café de Ca'n Mig, on es reunien els més dretans. A la nit, els falangistes tiraven les plaques abaix o les embrutaven. Els socialistes vetllaven els més sospitosos.

A la primera sessió municipal el batle ja havia dit que aquí no hi ha d'haver res que faci olor a sacristia  i s'havien retirat quadres i creus, enmagatsemant-los. També s'havia secularitzat el cementeri. I per tal d'apaivagar l'atur s'hi havia duit l'electricitat i feta les voreres. No havia anant  tant bé l'oficina de col·locació de gent a les possessions.

La situació era cada cop més timbant. La nit del 5 de juny, els falangistes, encapçalats per Miquel Colom  Basseta , vetllaren dins el convent, perque J. Ma. Quadrado, (sic) que estiuetjave a la vila, els havia avisat que vendrien marxistes de Ciutat a incendiar-lo. Els socialistes vetllaren defora.

Als pobles les nits d'estiu són llargues i tanta tensió es volia templar amb la festa de Santa Margalida i un bon ball, però  aquella nit tothom ballava de capoll-.

Evitar un dol

El diumenge 19 de juliol, Ca'n Mort, café propietat del batle, estava ple de gent que esperava tant la revetlla com el desenllaç del sublevats al Marroc. Escoltaven la ràdio amb els cinc sentits, quan entraren 4 oficials, Eren les cinc de la tarda. Estiraren el cordó de l'endoll. I tiraren l'aparell de ràdio enterra. Tothom quedà boca-badada, llevat de l'amo que alçà els ulls a un oficial alt o ros.

. ¿Dónde está el alcalde?

- Aquí es mi hijo (no parlava atemorit, es veien tantes coses a un hostal, que el feu dubtà).

- ¿El entrante o el saliente?

Ja cridant va manar a altres dos que anessin a buscar al comandant de lloc. Els falangistes, amb camisa blava es mantenien concentrats a Ca'n Mig, s'acostaren a donar-los maneta. Aquell oficial va prendre força i cridava mes que abans quan ordena al sergent que havia de prendre possessoria de l'Ajuntament fins a nova ordre. També feu aficar el secretari de l'Agrupació Socialista dins el cotxe, amb que havien arribat. I havia contestat a un altre oficial que l'havia increpat. A la cuneta y un tiro a la cabeza, eso es lo que hay que hacer.

Mentre els militars i els falangistes buidaven de papers Ca'n Carol, el batle, que els hi havia acompanyat intercedí pel seu company davant en Bernat Cabot i el seu cosí Sebastià falangistes. Arribaren a l'entesa d'evitar un dol a Santa Maria.

Camions i poca gent

Passaven camions de falangistes per la carretera, però aquesta no es veia concurrida perque feien alçar la ma plana a la gent.. Le files falangistes locals augmentaren ràpidament, però. Començà l'instrucció nocturna i les desfilades dominicals. Tenien posada a la mateixa carretera i eren els únics que es veia. Una dona a diari els feia sopar i contaven entre les seves diversions la purga amb oli de ricí als esquerrans.

Els hostals estaven, més bé, buits, llevat de quan paraven els falangistes de transit. Bartomeu Horrach, quan tornà de Ca'n Mir no mostrava el nas pel café, es cuidava de la fàbrica de gaseoses per pagar els terminis de la ràdio. Santa Maria, desprès d'aquest juliol fou, definitivament, una altra cosa massa renou per tan poca cosa.

AL MARGEN

• La repressió posterior fou excessiva i irracional considerant les reduïdes dimensions de les organitzacions d'esquerres santa-mariera 40 persones

• Passaren per diversos camps de concentració de viure angustioses hores de presó, el batle Bartomeu Horrach, socialista; Mateu Canyelles, d'Esquerra Republicana, detingut el setembre a Sóller, Joan Marcé, comunista, 23 mesos, Jaume Oliver, d'Esquerra fou traslladat a Formentera i Antoni Dolç, socialista (3 anys) entre d'altres.

• Es van mantenir amagats en Biel Amengual Pereta, que tothom creia escapat execepte la seva esposa, set anys dins caseva, i Honortat Tries i el seu fill Jaume, que es van mantenir armats 13 anys per la montanya, fins que van poder partir a Alger amb un llaüt d'aquells de contrabant tan abundants. Aquesta és una historia que contarem un altra dia.

• Bartomeu Canyelles Greixonera i Antoni Oliver foren afussellats al Front de la península. Joan Tramullas Cabo ho fou al gener del 37 al cementiri de ciutat i en Miquel Cabot Bergantet al cementriri de Porreres el mateixos dies.

• Pitjor sort va tenir un pagès, que no militava en lloc. Un pastor va sentir que una persona deia: "no en mateu, Tianet, et perdon el que et dec". Era vora l'aljub de So'n Pujol, entre Santa Eugènia i Algaida. A l'ullastre al costat del qual recolliren el cos de Jaume Santandreu, encara li diuen d'en Llavurí , que era el seu malnom.

• Al cementiri de Santa Maria el record pel batle de Búger, que fou mort per falangistes de Pòrtol, conten, d'alguna manera macabra, mentres al cementeri es vetllava un mort.

• Mitin Sindicalista – Santa Maria CULTURA OBRERA nº 15 22 de noviembre de 1919 Los albañiles de Santa Maria han declarado el “Boycot”  a los siguientes patronos: Miguel Juan, Jaime Batle y Jaime Juan, por no querer hacer las ocho horas de trabajo y sin un día de huelga han obtenido 0’50 ptas. De aumento sobre el jornal que percibían anteriormente. CULTURA OBRERA nº 2 23 de agosto de 1919   En Santa Maria EL OBRERO BALEAR Núm. 475, 22 de abril de 1911   Mitin en Santa Maria EL OBRERO BALEAR Núm. 497, 23 de septiembre de 1911