El catorze de desembre del trenta-vuit el varen sometre a Consell de Guerra,
a l'Escola d'Arts i Oficis de la Ciutat de
Mallorca. L'acusaren d'adhesió a la rebel·lió i en consequência el Tribunal
el condemnà a pena de mort. Tot i això, hi havia motius per servar
l'esperança d'un possible indult. Les festes nadalenques eren a prop, la
caiguda de Catalunya era irremeiable i ja es besllumava la fi de la guerra
d'Espanya. Prest, però, es demostrà que la justicia del nou règim no
minvaria el seu rigor. El vint-i-sis d'agost del trenta-nou, a les set del
matí, Antoni Bestard era executat a l'hemicicle del cementiri de la ciutat.
Tenia quaranta-set anys i era casat..
Llorenç Capellà
Diccionari Vermell
pàg. 37
fideus