|
Sindicat d’obrers del calçat constituït (1892) a Palma. Té com a antecedent
una societat de sabaters afiliada a l’Associació
Internacional de Treballadors –AIT-,
que actuà amb el mateix nom entre 1869 i 1874. Va aconseguir una gran
influència dins el moviment obrer mallorquí per causa de la importància de
la indústria de la sabata, dels seus vincles amb els principals dirigents
socialistas mallorquins i de les seves bones relacions amb la patronal. Cap
a 1919, el seu nombre d’afiliats arribà a prop del milenar. El 1912,
organitzà la vaga anomenada de les bestretes, per reivindicar a la patronal
el pagament del material emprat en la confecció de les sabates. Des d’aquest
any, i sota la influència de Llorenç
Bisbal, intentà fer front comú amb la patronal per fer pressió sobre el
govern en defensa de la indústria sabatera. Entre 1915 i 1918, impulsà la
creació de la Federació Balear de Sabaters. El
novembre de 1933, coincident amb les eleccions generals, mantengué una altra
vaga que, entre el 17 i el 27, esdevengué general. Vinculat a la
Unión General de Treballadors –UGT-,
hagué d’afrontar la competencia del cenetista Sindicat
Obrer del Calçat des de 1914. En foren dirigents destacats
Jaume Bauzà,
Llorenç Bisbal,
Antoni Negre, Jaume Orell,
Cristòfol Pons i
Francesc Roca Hernández.
Fou dissolt amb l’aixecament militar de juliol de 1936.
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 7 pàg. 72
UGT i
CNT durant la República.
Memoria Civil, núm.
29, Baleares, 20 julio 1986
|