|
Enrique
Lister
|
BIOGRAFIES TEMA: COMUNISME |
|||||||
|
Enrique Líster Forján, originalment Enrique Liste Forján (Ameneiro, llogaret de Teo, La Corunya, 21 d'abril de 1907 — Madrid, 8 de desembre de 1995), fou militant comunista i un destacat militar gallec lleial a la República durant la Guerra Civil Espanyola. Infància i joventutPicapedrer a la seva terra natal, va emigrar a Cuba als onze anys, tornant a Espanya en 1925, on ingressa en el Partit Comunista d'Espanya. Participa activament en les lluites dels treballadors agraris a Galícia i es convertirà ràpidament en un important activista sindical, en el difícil context del pistolerisme patronal contra els sindicats en la fase final de la Dictadura de Primo de Rivera. Formació en el comunismeA inicis dels anys 30, proclamada la Segona República Espanyola, per la seva condició de quadre destacat del PCE és enviat a la Unió Soviètica on cursarà estudis de formació política i militar en l'escola de quadres de la Komintern a Moscou. Durant el seu període com estudiant va formar part d'una Brigada de Treballadors de xoc de les encarregades de la construcció del metro de Moscou, on la seva experiència juvenil com picapedrer va ser molt útil. Al seu retorn, el 1936, Lister es va fer càrrec de les tasques polítiques sobre qüestions militars que el PCE va assumir davant el creixent perill colpista. Després que el Front Popular guanyés les eleccions generals el 1936 es van accelerar els plans de la clandestina Unión Militar Espanyola composada per oficials d'ultradreta, reaccionaris catòlics o falangistes. Davant aquesta situació, la xarxa de contactes establerta en les casernes per Lister i nombrosos soldats i oficials va ajudar a conèixer l'abast del perill i va facilitar molt l'aixafament del cop en nombroses unitats. La Guerra civil espanyolaDesprés de fracassar el cop militar organitzat pel general Emilio Mola entre d'altres el juliol de 1936, la situació va derivar ràpidament cap a la guerra oberta. En la fase inicial de la guerra, Lister va tenir un paper molt destacat en l'organització del Cinquè Regiment, la primera escola militar per a formació de milicians. Després de marxar a les zones de combat de la Sierra de Madrid, comença el seu ascens per mèrits de guerra, participant en les batalles que es desenvoluparen al Tajo, a Toledo i en la marxa sobre Madrid. Encarregat de la defensa d'un sector de la ciutat durant la Batalla de Madrid, al comandament de la 1ª Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular Republicà, a continuació va ser el responsable de la 11ª Divisió, convertint-la en la més selecta unitat republicana, encarregada de suportar els pitjors combats a la batalla de Brunete, la batalla de Belchite i la batalla de Terol. En tots els combats en els es va trobar al capdavant dels seus homes, Líster es va comportar de forma audaç i decidida, al mateix temps que procurava reduir les baixes pròpies al mínim. Les Brigades sota el seu comandament constituïen normalment unitats endurides, entrenades per a operacions especials en les línies properes al front i que ajudaven en les operacions de ruptura o defensa a ultrança per a les quals eren requerides habitualment. L'avanç nocturn a Brunete que va permetre ocupar la població i capturar a l'Estat Major enemic en la zona, operació realitzada gairebé sense pèrdues, o la ruptura per sorpresa a Terol són bons exemples de la seva qualitat com comandament tàctic de gran iniciativa. En 1937, el govern constitucional republicà va ordenar que es dissolgués el Consell d'Aragó, la institució que controlava gran part de l'Aragó no ocupat pels franquistes i que estava organitzat de forma autònoma pels anarcosindicalistes de la CNT i altres forces afins, per entendre que s'estava entorpint l'esforç de guerra i per a sufocar una forma de poder dual revolucionari que impedia a la República exercir la seva autoritat i la llei en la zona. El Ministre de Defensa Nacional, el socialista Indalecio Prieto, va ordenar personalment a Líster que dirigís la dissolució del Consell d'Aragó, portada a terme amb escàs ús de la força. Després dels fets de maig del 1937 i la dissolució del Consell d'Aragó, les col·lectivitzacions voluntàries es van mantenir en el marc d'un esforç conjunt per a mantenir la producció i guanyar la guerra.
El 1938, després de la batalla de Terol i la posterior batalla d'Aragó, Líster va ser un dels oficials encarregats de contenir l'allau enemiga que amenaçava amb dividir la zona republicana en dos sectors. Després de la batalla defensiva en el sud de Catalunya i Aragó, Lister va assolir salvar la major part de les forces sota el seu comandament i retirar-se a la riba nord de l'Ebre. Després de la primera crisi de Txecoslovàquia, el govern espanyol valora que l'única possibilitat de guanyar la guerra consisteix en mantenir-se ferma fins al moment en el qual esclati la guerra a Europa contra els nazis i que el seu detonant podria ser la resistència txeca a l'annexió dels Sudets per part del Tercer Reich de Hitler. Al juliol del 1938, el reorganitzat Exèrcit Popular de la Republica a Catalunya emprèn una ofensiva a la batalla de l'Ebre amb les forces de xoc de l'Exèrcit de l'Ebre sota el comandament del Major Juan Modesto i rearmat amb els recursos que França ha deixat creuar la frontera els dies de la crisi txeca. Líster rep el comandament del Vè Cos d'Exèrcit (Divisions 11ª, 45ª i 46ª), encarregant-se de l'avanç pel sector sud del front (Serra de Pàndols fins a ocupar Pinell de Brai) i resistint amb èxit durant dos mesos el pes dels atacs de les millors tropes franquistes (4ª Divisió de Navarra del Cos d'Exèrcit Marroquí). Finalment, al setembre de 1938, els franco-britànics decideixen plegar-se a les pretensions hitlerianes d'annexió dels sudets txecs i en la Conferència de Munich de finals de mes, el primer ministre britànic Neville Chamberlain segella la sort de Txecoslovàquia i d'Espanya. Al novembre de 1938, després de sofrir greus pèrdues humanes i de material, les tropes de l'Exèrcit de l'Ebre es retiren organitzadament cap a l'interior de Catalunya. Sense possibilitat de reposar les pèrdues militars i amb la batalla diplomàtica perduda per la política franco-britànica d'apavaigament davant el nazisme i el feixisme, la República Espanyola sofreix l'ofensiva contra Catalunya definida en la batalla per Barcelona per part del gruix de l'exèrcit franquista juntament amb els seus aliats italians i alemanys. El Vè Cos d'Exèrcit forma part de la defensa i Líster mana a les seves forces en els llocs de major perill. Després de la ruptura del front, el Vè Cos d'Exèrcit cobreix la retirada del gruix de les forces i de la població civil, que després de la caiguda de Barcelona omple les carreteres camí de França. Les últimes forces de l'Exèrcit Popular a creuar la frontera són les manades per Líster. Internat l'exèrcit en camps de concentració, un nucli d'oficials i membres del govern espanyol tornen a l'Espanya republicana per a continuar la lluita. Pels excepcionals serveis prestats, el major Líster és ascendit a tinent coronel. Una vegada a Espanya, queda a les ordres del govern presidit pel Juan Negrín López, qui es troba amb nombrosos obstacles a la seva política de resistència per a una pau negociada. En les files de l'Estat major del grup d'exèrcits de la Regió Centre, un nucli important de conspiradors intenten una rendició a les forces franquistes i boicotegen tots els esforços. El cop militar del coronel Segismundo Casado impedeix finalment mantenir la lluita i la derrota militar de la II República Espanyola és ja definitiva. PostguerraLíster, juntament amb altres quadres militars i polítics assoleix marxar a l'exili i escapar de la captivitat. Exiliat en la Unió Soviètica, i després d'un nou període en l'Escola Militar, va participar en les discussions i tensions sofertes pel PCE en aquest període. Al formar part del nucli de militants que havien estat militars d'alta graduació, se'ls va apartar de la primera línia política incorporant-los a l'exèrcit ja entrada la Segona Guerra Mundial, arribant al grau de general en les forces de la URSS, de la República Popular de Polònia i de la nova Iugoslàvia. Va seguir sent part de la direcció del PCE, destacant molt aviat per la seva actitud crítica cap a la nova direcció del partit establerta després de la mort del secretari general José Díaz. Les divergències amb el seu substitut Santiago Carrillo arriben a ser molt fortes. Instal·lat a França després d'una etapa en la URSS, va portar a terme algunes tasques d'organització dels guerrillers maquis espanyols que van continuar la lluita contra la dictadura franquista, però el seu pes polític en l'interior del PCE va disminuir davant la consolidació de la línia carrillista de la anomenada Reconciliació Nacional. El 1968 va abonar la postura soviètica en la invasió de Txecoslovàquia i va denunciar públicament la línia seguida per Santiago Carrillo, fundant al seu torn el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE), tot denunciant la liquidació del projecte comunista a les mans dels sectors eurocomunistes. El 1977 va tornar de l'exili, reingressant al PCE el 1986, després de l'expulsió de Santiago Carrillo. Les seves experiències de la Guerra Civil i la seva trajectòria personal i política es recullen en els seus llibres La nostra guerra (1966) i Memòries d'un lluitador (1977). A més, sobre la base de la seva experiència política dintre del Partit Comunista d'Espanya, va escriure Així va destruir Carrillo el PCE (1983). Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||
|
||||||||
|
|
 |
|
|
|
|
Enrique Líster (1907 - 1995) |
|
|
|
|
|
NUESTRA GUERRA Memorias de un luchador |
|
